SEGUIR JESÚS SENSE POR*

Evangeli (Mt 10,26-33) - Diumenge, 21 de juny de 2020), i comentari de J.A.Pagola

Evangeli: 

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel». (Mt 10,26-33)

Comentari

El record de l’execució de Jesús era encara 10,26-33molt recent. Per les comunitats cristianes circulaven diverses versions de la seva passió. Tots sabien que era perillós seguir algú que havia acabat tan malament. Es recordava una frase de Jesús: «El deixeble no és més que el seu mestre». Si a ell li han dit Belcebú, ¿què no diran dels seus seguidors?

Jesús no volia que els seus deixebles es fessin falses il·lusions. Ningú no pot pretendre seguir-lo de veritat sense compartir d’alguna manera la seva sort. En algun moment algú ens rebutjarà, maltractarà, insultarà o condemnarà. Què cal fer?

La resposta li surt a Jesús des de dins: «No tingueu por de tots ells». La por és dolenta. No ha de paralitzar mai els seus deixebles. No han de callar. No han de cessar de propagar el seu missatge per cap motiu.

Jesús els explica com han de situar-se davant la persecució. Amb ell ha començat ja la revelació de la Bona Notícia de Déu. Han de confiar. El que encara és «secret» i «amagat» per a molts, un dia se sabrà: es coneixerà el Misteri de Déu, el seu amor a l’ésser humà i el seu projecte d’una vida més feliç per a tothom.

Els seguidors de Jesús estan cridats a prendre part des d’ara en aquest procés de revelació: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum». Allò que els explica al vespre, abans de retirar-se a descansar, ho han de comunicar sense por «en ple dia». «Allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats». Allò que els xiuxiueja a cau d’orella perquè penetri bé en el seu cor, ho han de fer públic.

Jesús insisteix que no tinguin por. «Tot aquell qui em reconegui», res ha de témer. L’últim judici serà per a ell una sorpresa joiosa. El jutge serà «el meu Pare del cel», el qual us estima sense fi. El defensor seré jo mateix, que «el reconeixeré». Qui pot infondre més esperança enmig de les proves?

Jesús imaginava els seus seguidors com un grup de creients que saben «posar-se de part seva» sense por. Per què som tan poc lliures per obrir nous camins més fidels a Jesús? Per què no ens atrevim a plantejar de manera senzilla, clara i concreta l’essencial de l’evangeli?

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

CADA DIUMENGE*

Evangeli (Jn 6,51-58) Festivitat de Corpus Chruisti (14 de juny de 2020), i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre». (Jn 6,51-58)

 

Comentari.

Per celebrar l’eucaristia dominical no n’hi ha prou amb seguir les normes prescrites o pronunciar les paraules obligades. No n’hi ha prou tampoc amb cantar, senyar-se o donar-nos la pau en el moment adequat. És molt fàcil assistir a missa i no celebrar res al cor; sentir les lectures corresponents i no escoltar la veu de Déu; combregar piadosament sense combregar amb Crist; donar-nos la pau sense reconciliar-nos amb ningú. Com viure la missa del diumenge com una experiència que renovi i enforteixi la nostra fe?

Per començar, hem d’escoltar amb atenció i alegria la Paraula de Déu, i en concret l’evangeli de Jesús. Durant la setmana hem vist la televisió, hem escoltat la ràdio i hem llegit la premsa. Vivim atordits per tota classe de missatges, veus, notícies, informació i publicitat. Necessitem escoltar una altra veu diferent que ens guareixi per dins.

És un respir escoltar les paraules directes i senzilles de Jesús. Porten veritat a la nostra vida. Ens alliberen d’enganys, pors i egoismes que ens fan mal. Ens ensenyen a viure amb més senzillesa i dignitat, amb més sentit i esperança. És una sort fer el recorregut de la vida guiats cada diumenge per la llum de l’evangeli.

La pregària eucarística constitueix el moment central. No ens podem distreure. «Aixequem el cor» per donar gràcies a Déu. És bo, és just i necessari agrair a Déu per la vida, per la creació sencera i pel regal que és Jesucrist. La vida no és només treball, esforç i agitació. És també celebració, acció de gràcies i lloança a Déu. És bo reunir-nos cada diumenge per sentir la vida com a regal i donar gràcies al Creador.

La comunió amb Crist és decisiva. És el moment d’acollir Jesús en la nostra vida per experimentar-lo en nosaltres, identificar-nos amb ell i deixar-nos treballar, consolar i enfortir pel seu Esperit. Tot això no ho vivim tancats en el nostre petit món. Cantem junts el Parenostre sentint-nos germans de tots. Li demanem que a ningú li falti el pa ni el perdó. Ens donem la pau i la volem per a tothom.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

OBRIR-NOS AL MISTERI DE DÉU

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Evangeli: (Jn 3,16-18) 

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. (Jn 3,16-18)

Comentari:

Al llarg dels segles, els teòlegs han realitzat un gran esforç per apropar-se al misteri de Déu formulant amb diferents construccions conceptuals les relacions que vinculen i diferencien les Persones divines en el si de la Trinitat. Esforç, sens dubte, legítim, nascut de l’amor i el desig de Déu.

Jesús, però, no segueix aquest camí. Des de la seva pròpia experiència de Déu, convida els seus seguidors a relacionar-se de manera confiada amb Déu Pare, a seguir fidelment els seus passos de Fill de Déu encarnat, i a deixar-se guiar i encoratjar per l’Esperit Sant. Ens ensenya així a obrir-nos al misteri sant de Déu.

Primer de tot, Jesús convida els seus seguidors a viure com a fills i filles d’un Déu proper, bo i entranyable, al qual tots podem invocar com a Pare estimat. El que caracteritza aquest Pare no és el seu poder i la seva força, sinó la seva bondat i la seva compassió infinites. Ningú està sol. Tots tenim un Déu Pare que ens comprèn, ens estima i ens perdona com ningú.

Jesús ens descobreix que aquest Pare té un projecte nascut del seu cor: construir amb tots els seus fills i filles un món més humà i més fratern, més just i solidari. Jesús l’anomena «Regne de Déu», i convida tothom a entrar en aquest projecte del Pare cercant una vida més justa i més digna per a tots, començant pels seus fills més pobres, indefensos i necessitats.

Al mateix temps, Jesús convida els seus seguidors a que confiïn també en ell: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Ell és el Fill de Déu, imatge viva del seu Pare. Les seves paraules i els seus gestos ens descobreixen com ens vol el Pare de tots. Per això convida tothom a seguir-lo. Ell ens ensenyarà a viure amb confiança i docilitat al servei del projecte del Pare.

Amb el seu grup de seguidors, Jesús vol formar una família nova on tots cerquin «complir la voluntat del Pare». Aquesta és l’herència que vol deixar a la terra: un moviment de germans i germanes al servei dels més petits i desvalguts. Aquesta família serà símbol i germen del nou món estimat pel Pare.

Per això necessiten acollir l’Esperit que encoratja el Pare i el seu Fill Jesús: «Vosaltres rebreu la força de l’Esperit Sant, que vindrà damunt vostre, i així sereu els meus testimonis». Aquest Esperit és l’amor de Déu, l’alè que comparteixen el Pare i el seu Fill Jesús, la força, l’impuls i l’energia vital que farà dels seguidors de Jesús els seus testimonis i col·laboradors al servei del gran projecte de la Trinitat Santa.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

FANG ANIMAT PER L’ESPERIT

Diumenge de Pentecosta 

Evangeli

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó». (Jn 20,19-23)

Comentari

Joan ha cuidat molt l’escena en què Jesús va confiar als seus deixebles la seva missió. Vol deixar ben clar què és l’essencial. Jesús és al centre de la comunitat, omplint-los tots de la seva pau i alegria. Però als deixebles els espera una missió. Jesús no els ha convocat només per gaudir-ne, sinó per fer-lo present en el món.

Jesús els «envia». No els diu en concret on han d’anar, què han de fer o com han d’actuar: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». La seva tasca és la mateixa de Jesús. No en tenen cap altra: la que Jesús ha rebut del Pare. Han de ser al món el que ha estat ell.

Ja han vist a qui s’ha apropat, com ha tractat els més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d’humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d’alliberament i de perdó. Les ferides de les seves mans i el seu costat els recorden el seu lliurament total. Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.

Però sap que els seus deixebles són fràgils. Més d’una vegada ha quedat sorprès de la seva «fe petita». Necessiten el seu propi Esperit per complir la seva missió. Per això es disposa a fer amb ells un gest molt especial. No els imposa les seves mans ni els beneeix, com feia amb els malalts i els petits: «Va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant».

El gest de Jesús té una força que no sempre sabem copsar. Segons la tradició bíblica, Déu va modelar Adam amb «fang»; després va bufar sobre ell el seu «alè de vida»; i aquell fang es va convertir en un «vivent». Això és l’ésser humà: una mica de fang encoratjat per l’Esperit de Déu. I això serà sempre l’Església: fang encoratjat per l’Esperit de Jesús.

Creients fràgils i de fe petita: cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots i bisbes de fang, comunitats de fang… Només l’Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit no és acollit queden «mortes». Ens fan mal a tots, ja que ens impedeixen actualitzar la seva presència viva entre nosaltres. Molts no poden veure en nosaltres la pau, l’alegria i la vida renovada per Crist. No hem de batejar només amb aigua, sinó infondre l’Esperit de Jesús. No només hem de parlar d’amor, sinó que hem d’estimar les persones com ell ho feia.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Brag

FER DEIXEBLES DE JESÚS

Evangeli de l’Ascenció del Senyor (Mt 28,16-20) i comentaqri de J.A, Pagola

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure'l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món».

Comentari.-

Mateu descriu el comiat de Jesús traçant les línies de força que han d’orientar per sempre els seus deixebles, els trets que han de marcar la seva Església per complir fidelment la seva missió.

El punt d’arrencada és Galilea. Aquí els convoca Jesús. La resurrecció no els ha de portar a oblidar el que han viscut amb ell a Galilea. Allà l’han escoltat parlar de Déu amb paràboles commovedores. Allà l’han vist alleujant el sofriment, oferint el perdó de Déu i acollint els més oblidats. És això precisament el que han de continuar transmetent.

Entre els deixebles que envolten Jesús ressuscitat hi ha «creients» i n’hi ha que «vacil·len». El narrador és realista. Els deixebles «es prosternen». Sens dubte volen creure, però en alguns es desperta el dubte i la indecisió. Potser estan espantats, no poden copsar tot el que allò significa. Mateu coneix la fe fràgil de les comunitats cristianes. Si no comptessin amb Jesús, aviat s’apagaria.

Jesús «s’acosta» i entra en contacte amb ells. Ell té la força i el poder que a ells els falta. El Ressuscitat ha rebut del Pare l’autoritat del Fill de Déu amb «plena autoritat al cel i a la terra». Si es recolzen en ell no vacil·laran.

Jesús els indica amb tota precisió quina ha de ser la seva missió. No és pròpiament «ensenyar doctrina», no és només «anunciar el Ressuscitat». Sens dubte, els deixebles de Jesús hauran de tenir cura de diversos aspectes: «donar testimoni del Ressuscitat», «proclamar l’evangeli», «implantar comunitats»… però tot estarà finalment orientat a un objectiu: «fer deixebles» de Jesús.

Aquesta és la nostra missió: fer «seguidors» de Jesús que coneguin el seu missatge, que sintonitzin amb el seu projecte, que aprenguin a viure com ell i que reprodueixin avui la seva presència al món. Activitats tan fonamentals com el baptisme, compromís d’adhesió a Jesús, i l’ensenyament de «tot el manat» per ell són vies per aprendre a ser els seus deixebles. Jesús els promet la seva presència i ajuda constant. No estaran sols ni desemparats. Ni encara que siguin pocs. Ni encara que siguin només dos o tres.

Així és la comunitat cristiana. La força del Ressuscitat la sosté amb el seu Esperit. Tot està orientat a aprendre i ensenyar a viure com Jesús i des de Jesús. Ell segueix viu en les seves comunitats. Segueix amb nosaltres i entre nosaltres guarint, perdonant, acollint… salvant.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

VIURE A LA VERITAT DE JESÚS

Evangeli (Jo 14,15-21) del diumenge 17 de maig de 2020, i comentari de J.A.Pagola

Evangeli

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D'aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me li faré conèixer clarament».

Comentari.-

No hi ha a la vida una experiència tan misteriosa i sagrada com el comiat de l’ésser estimat que se’ns en va més enllà de la mort. Per això l’evangeli de Joan tracta de recollir en el comiat últim de Jesús el seu testament: el que no han d’oblidar mai.

Una cosa és molt clara per a l’evangelista. El món no pot «veure» ni «conèixer» la veritat que s’amaga en Jesús. Per a molts, Jesús haurà passat per aquest món com si res hagués passat; no deixarà cap rastre en les seves vides. Per veure Jesús es necessiten uns ulls nous. Només els que l’estimin podran experimentar que és viu i fa viure.

Jesús és l’única persona que mereix ser estimada de manera absoluta. Qui l’estima així no pot pensar en ell com si pertanyés al passat. La seva vida no és un record. Qui estima Jesús viu les seves paraules, «guarda els seus manaments», es va «omplint» de Jesús.

No és fàcil expressar aquesta experiència. L’evangelista l’anomena «Esperit de la veritat». És una expressió molt encertada, ja que Jesús es va convertint en una força i una llum que ens fa «viure en la veritat». Qualsevol que sigui el punt en què ens trobem a la vida, acollir en nosaltres Jesús ens porta cap a la veritat.

Aquest «Esperit de la veritat» no cal confondre’l amb una doctrina. No es troba en els llibres dels teòlegs ni en els documents del magisteri. Segons la promesa de Jesús, «viu amb nosaltres i està en nosaltres». L’escoltem en el nostre interior i resplendeix en la vida de qui segueix els passos de Jesús de manera humil, confiada i fidel.

L’evangelista l’anomena «Esperit defensor», perquè, ara que Jesús no és físicament amb nosaltres, ens defensa del que ens podria separar d’ell. Aquest Esperit «està sempre amb nosaltres». Ningú no el pot assassinar, com Jesús. Seguirà sempre viu en el món. Si l’acollim en la nostra vida, no ens sentirem orfes i desemparats.

Potser la conversió que més necessitem avui els cristians és anar passant d’una adhesió verbal, rutinària i poc real a Jesús cap a l’experiència de viure arrelats en el seu «Esperit de la veritat».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

NO US QUEDEU SENSE JESÚS*

Evangeli (Jn 14,1-12) del diumenge 10 de maig de 2020, i comentari de J.A.Pagola

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s'asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n'hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig». Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?». Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara ja el coneixeu i ja l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més». Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare».

*.- Veure comentari: Diumenge 5 de Pasqua - A (Joan 14,1-12)