Evangeli:
En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel». (Mt 10,26-33)
Comentari
El record de l’execució de Jesús era encara 10,26-33molt recent. Per les comunitats cristianes circulaven diverses versions de la
seva passió. Tots sabien que era perillós seguir algú que havia acabat tan
malament. Es recordava una frase de Jesús: «El deixeble no és més que el seu
mestre». Si a ell li han dit Belcebú, ¿què no diran dels seus seguidors?
Jesús no volia que els seus deixebles es
fessin falses il·lusions. Ningú no pot pretendre seguir-lo de veritat sense
compartir d’alguna manera la seva sort. En algun moment algú ens rebutjarà,
maltractarà, insultarà o condemnarà. Què cal fer?
La resposta li surt a Jesús des de dins: «No
tingueu por de tots ells». La por és dolenta. No ha de paralitzar mai els seus
deixebles. No han de callar. No han de cessar de propagar el seu missatge per
cap motiu.
Jesús els explica com han de situar-se davant
la persecució. Amb ell ha començat ja la revelació de la Bona Notícia de Déu.
Han de confiar. El que encara és «secret» i «amagat» per a molts, un dia se
sabrà: es coneixerà el Misteri de Déu, el seu amor a l’ésser humà i el seu
projecte d’una vida més feliç per a tothom.
Els seguidors de Jesús estan cridats a
prendre part des d’ara en aquest procés de revelació: «Allò que us dic en la
fosca, digueu-ho a plena llum». Allò que els explica al vespre, abans de
retirar-se a descansar, ho han de comunicar sense por «en ple dia». «Allò que
sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats». Allò que els xiuxiueja a
cau d’orella perquè penetri bé en el seu cor, ho han de fer públic.
Jesús insisteix que no tinguin por. «Tot
aquell qui em reconegui», res ha de témer. L’últim judici serà per a ell una
sorpresa joiosa. El jutge serà «el meu Pare del cel», el qual us estima sense
fi. El defensor seré jo mateix, que «el reconeixeré». Qui pot infondre més
esperança enmig de les proves?
Jesús imaginava els seus seguidors com un
grup de creients que saben «posar-se de part seva» sense por. Per què som tan
poc lliures per obrir nous camins més fidels a Jesús? Per què no ens atrevim a
plantejar de manera senzilla, clara i concreta l’essencial de l’evangeli?
*.- José
Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada