Evangeli, 25 de febrer de 2018, i comentari de
J.A.Pagola
Diumenge 2 de Quaresma – B (Marc 9,2-10)
Abraham,està
disponible per Déu: «Aqjuí em tens». (Ge 22,1-2), i disposat a sacrificar
Isaac, el seu fill únic si aquesta és la seva voluntat. (cf. Ge 22,16)
Déu va
perdonar ek fill d’Abraham i no ho va fer amb el seu propi Fill (cf Rm 8, 31-34). «Si tenim Déu
a favor nostre, qui tindrem en contra?»
Evangeli ( Mc
9,2-10)
Sis dies
després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots
sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits
es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut
blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i
conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem
tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un
núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó
Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a
ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat
d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però
discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».