divendres, 24 de febrer del 2017

NO A LA IDOLATRIA DEL DINER



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 8 durant l’any – A (Mateu 6,24-34)

Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps. (Mt 6,24-34)

La història de Jesús



Apunts,  7a.Trobada (Curs 2016-2017).
  
Els teòlegs de la nova cristologia es preguntaven: qui va ser Jesús? Quina és la seva història real?; Perquè va produir tant d’impacte entre la gent?; Per què les autoritats el van considerar perillós?; Per què va ser crucificat? Què ens diu als homes i dones d’avui?
 1.- La predicació:  Jesús, és la Paraula de Déu, Ell no es centrava en doctrines extenses, ni tampoc parlava de sí mateix. Jesús explicava el Regne amb paràboles: «El Regne de Déu és com... » i seguia una explicació amb analogies que la gent, identificada amb els «benaurats», (Mt 5,3-12) entenien perfectament; significava «Bona nova». (Mc 1,15).
 2. Ministeri: Jesús no es va limitar a parlar sobre la vinguda del Regne. En les coses que ell va fer, el Regne ja hi era present. Cridava els deixebles al Seguiment i a la Resposta; a formar una comunitat de germans i germanes al voltant d'ell, com embrió de l’Església. Va mostrar la seva preferència pels marginats. Es va associar amb els pecadors i els va oferir el perdó. Estenent la ma per a tocar els malalts i guarir-los. Va viure en companyia dels seus deixebles i del cercle més ampli de les persones interessades. Compartia la taula i el menjar amb gent de tota mena. Eren àpats joioses. On hi ha Jesús arriba la joia del Regne. Practicava la tradició jueva de la Torà. Era un jueu observant, però, davant de persones malaltes, que pateixen o estan famolenques, l'observança de dissabte passa a un segon pla. Així és com Jesús interpretava la Torà. Per ell, el manament més important, és: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix». (Mt 22,37-39).
3. La relació amb Déu. Jesús va parlar sobre Déu amb el coneixement de qui en té una experiència especial. Sap que és compassiu amb el sofriment i el pecat humà. Li va tenir un tracte íntim, familiar: abba,  com el nen que balbuceja el nom del pare per primer cop: Jesús ensenyà a tenir confiança; si Déu té cura d’ells serà comprensiu amb les seves debilitats.
4. Mort. La mort de Jesús no es va produir per casualitat. Més aviat, va ser el preu que va pagar pel seu ministeri. Jesús va provocar una gran quantitat de conflictes amb les autoritats religioses del seu temps, malgrat no voler-ho. Però defensava una interpretació de Déu i de la Torà contrària a la interpretació oficial, I, els caps religiosos tenien la sensació, que l'entusiasme generat pel ministeri de Jesús era perillós. D’aquí la frase del gran sacerdot que l’acusava de blasfem: «...val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble (Jn 11,50).
 5. Resurrecció. La història no acaba aquí. Maria Magdalena i altres deixebles van anar al sepulcre i en comptes d’un cadàver, es varen trobar a Jesús viu, transformat en el Crist. La resurrecció dels morts –que havia de tenir lloc l'últim dia- ja havia començat; Jesús és transformat en glòria, és ressuscitat. Déu havia anul·lat la sentència dels homes.
6. Correlació amb la comunitat de deixebles. Els primers deixebles, després de la resurrecció i l'efusió de l'Esperit, van predicar i van donar testimoni de Jesucrist. Els deixebles d’avui, seguint el seu exemple i inspirats, també. pel poder de l'Esperit estem cridats a escriure el cinquè evangeli; una cristologia que doni respostes al moment actual.
 Si Jesús és el Camí, la Veritat i la Vida, el seu camí ha de ser el de l’Església. Jesús parlava amb paràboles, però no es va limitar a explicar-les, sinó que ell és la paràbola de Déu explicada al món. Ell és el gra de blat, el dragma perdut, el bon samarità i el pare (fill) pròdig.
Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre d'Elisabeth A. Johson: La cristología, hoy.

divendres, 17 de febrer del 2017

UNA CRIDA ESCANDALOSA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 7 durant l’any – A (Mateu 5,38-48)


Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent.
Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres. Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Ja sabeu que es va dir: Estima els altres , però no estimis els enemics.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. (Mt 5,38-48)

divendres, 10 de febrer del 2017

NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES


L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 6 durant l’any – A (Mateu 5,17-37)



No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud
Us ho asseguro: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud. Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel..
Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
Ja sabeu que es va dir als antics: No matis , i el qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l'infern.
Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
Afanya't a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho asseguro: no en sortiràs que no hagis pagat fins l'últim cèntim..
Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri. Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. Si l'ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l'infern tot el teu cos.
També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci. Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una relació il·legítima, l'empeny a l'adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor. Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne. (Mt 5,17-37)

divendres, 3 de febrer del 2017

SORTIR A LES PERIFÈRIES



L’evangeli del diumenge 

 Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 5 durant l’any – A (Mateu 5,13-16)
 
Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel. (Mt 5,13-16)

L'autoconeixement de Jesús



Apunts,  6a.Trobada (Curs 2016-2017).
Potser sigui un plantejament ingenu pensar que si Jesús sabia que era la Paraula de Déu vagi poder viure veritablement com un home. Altrament, si Jesús no coneixia la seva pròpia identitat, llavors per força no era Déu. Perquè Déu ho sap tot, i Jesús mateix diu que: «d'aquell dia i hora, ningú sap res [...], ni el Fill, sinó només el Pare». (Mc 13,32) Aquesta qüestió de la doble naturalesa de Jesús es va tornar a plantejar el 1951, en celebrar el 1.500 aniversari del concili de Calcedònia i revisar els dogmes promulgats.
La qüestió ve de lluny. Apol·linar (s.I), bisbe de Ravenna defensava la divinitat de Crist, però no podia comprendre que el seu coneixement i llibertat poguessin ser limitats. Ell defensava que Jesús tenia un cos humà real però a l'interior la seva psicologia era divina. I, Karl Rahner (1951) va afirmar que el fantasma d'Apol·linar seguia obsessionant a l'Església.
Tomàs d’Aquino (s.XIII), com a teòleg típic del seu temps, dubtava que Jesús pogués tenir una visió beatífica de Déu i pronunciés des de la creu: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». (Marc 15,34).
La predicació cristiana ha presentat un Jesús omniscient: coneixia Déu cara a cara (visió beatífica); coneixia totes les coses passades, presents i futures (coneixement infús); tenia totes les habilitats humanes (coneixement experiencial). Però aleshores, això desmenteix Pau quan diu que Jesús era igual a nosaltres menys en el pecat. I, els investigadors sobre el Jesús històric consideressin que aquesta presentació feia de Jesús un ser mitològic més que un ser humà.
La consciència humana de Jesús, com la nostra, havia de presentar tres nivells: el conscient, el preconscient i el subconscient (dit també inconscient). Als seus 28-30 anys, Jesús havia acumulat informació i experiències que li permetien un coneixement de l’ésser humà i de les injustícies i sofriments del seu temps. Potser era més lúcid i perspicaç que la resta. I tenia una idea clara de la seva missió messiànica, adquirida (probablement) en la teofania del baptisme. En tot cas, manifesta ser-ne conscient en llegir el rotllo d'Isaïes a la sinagoga, i proclamar: «Avui es compleix aquesta escriptura», (Lc 4,21) assumint ser ell «l’Ungit» del Senyor.
Jesús assumeix el seu ministeri amb un extraordinari sentit de la missió, tot i que és un laic, no un sacerdot, sense la formació d'un Rabí, ni tenir credencials. Era un simple treballador posseït per l'Esperit de Déu, que associa l’autoritat de la seva pròpia convicció per a proclamar la Paraula i el Regne i adreçant-se a Déu amb el nom d’«Abba». Jesús orienta la seva missió acostant-se a les persones més pobres i desposseïdes.
Jesús era un jueu del segle I, que usava el model de pensament del seu poble. Que al matí en despertar-se no devia pas dir: «sóc el Fill de Déu», sinó: Shemà Israel, Escolta Israel, (vg. De 6,2-6), Ho feia sense saber què li esperava al llarg del dia, i què podia dir i fer per explicar la bondat de Déu i les característiques del Regne. En tot cas, s’interessà per saber que deia la gent d’ell. I als deixebles: «vosaltres, qui dieu que soc?» Pere és contundent, i Jesús accepta la resposta, perquè: «això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare» (Mt 16, 17)
Pau ens diu que Jesús, malgrat la seva «condició divina» es va fer «esclau».(Fl 2,7) I és un fet històric que va ser condemnat a mort pel sistema, després d’acceptar la voluntat del Pare: «Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols». (Mc 14,36) Tot i que seria un error creure que la voluntat del Pare fos la mort del seu Fill a la creu, i haver d’escoltar l’última burla que rep com a home: «Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!». (Mt 27,40)

Redacció: Salvador Sol