SEMPRE AMB ELS BRAÇOS OBERTS

Evangeli (Lc 15,1-3 i 11-32) del diumenge 31 de març de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: --Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Jesús els va proposar aquesta paràbola: (Lc 15,1-3)

--Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: »--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: »--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

»Però el pare digué als seus criats: »--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: »--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

»El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué: »--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

»El pare li contestà: »--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.(Lc 15,11-32)

Veure comentari: Diumenge 4 de Quaresma – C (Lc 15,1-3.11-32)

L’EMTORN RELIGIÓS DE JESÚS, I EL NOSTRE

Apunts,  9a..Trobada (Curs 2018-2019).

En temps de Jesús la Torà era la llei religiosa i civil, però en el nostre temps, la laïcitat ha anat prenen protagonisme. I a l’Església catòlica  li costa adaptar-se a la modernitat i perdre l’enorme poder que va tenir en altres temps, al·legant que «Fora de l’Església no hi ha salvació». I per decret conciliar (Vaticà I -1870) dogmatitzar la «Infal·libilitat papal». Tampoc va ajudar a acceptar els «signes del temps» (Joan XXIII) la publicació el 06/12/1864 del Decret Syllabus Errorum (Pius IX), en resposta a la modernitat.

Israel, al llarg de VII segles aC. no va tenir altra Llei que la que establia el Sanedrí, També l’Església durant molts de segles va gaudir de poder hegemònic: «Roma locuta, causa finita». De fet, la simbiosi entre poder civil i l’autoritat eclesiàstica («cristiandat») no es va trencar definitivament fins el Concili Vaticà II. Això vol dir que la religiositat del nostre temps, com en temps de Jesús, està en hores baixes.

«Als Cristians ens cal recuperar Jesús i no deixar que l’Església el tingui “jubilat” sobre els núvols» (Díaz Alegria)

Cal entendre que el cristianisme és una altre cosa. El cardenal Martini, va deixat escrit, en els seus «Coloquios nocturnos a Jerusalen», que és «molt més important buscar a Déu amb sinceritat i disposats a entregar-nos-hi que seguir una religió determinada i les seves formes externes». És que li va dir Jesús a la samaritana: «...arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat». (Mt 4,23) Per això Karl Rahner va definir de «cristians anònims» tots els qui, amb bona voluntat, professen altres religions. Amb paraules de Jesús: «Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,50)

L’Església no té el monopoli de ser la religió autèntica perquè té a Crist. «Doneu els fruits que demana la conversió –clamava el Baptista en el Jordà-, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres.» (Lc 3,28). 

Pau va entendre que la mort i resurrecció del Fill de Dèu no redimia, només, al poble jueu i va obrir el cristianisme a altres religions i cultures. Joan XXIII va entendre que el cristianisme no era cosa del passat, i que calia obrir l’Església a la situació present «ajornamento», escoltar els «signes dels temps». 

Jesús era jueu, i va posar al dia la religiositat del seu poble. Quan un lletrat li pregunta pel primer dels manaments, li recita l’oració  més sagrada: «Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces». Però en acabar afegeix que tot això vol dir: «Estima els altres com a tu mateix. No hi ha manament més gran que aquest». (Mc 12,29-31)

Apunts de Salvador Sol

ABANS QUE SIGUI TARD

Evangeli (Lc 131-9) del diumenge 24 de març de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien.Jesús els respongué:--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual.I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

I els digué aquesta paràbola:--Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà. Llavors digué al qui li menava la vinya:»--Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?

»Ell li respongué:»--Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar.(Lc 13,1-9)

Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 3 de Quaresma – C (Lc 13,1-9)

ESCOLTAR JESÚS

Evangeli (Lc 9,28-36) del diumenge 17 de març de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: --Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.

No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

Llavors va sortir del núvol una veu que deia: --aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.

Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist. (Lc 9,28-36)

Veure el comentari de José Antonio Pagola Diumenge 2 de Quaresma – C (Lc 9,28-36)

DEJUNI, ORACIÓ I ALMOINA, ELS ANTÍDOTS DE LES TEMPTACIONS

Selecció del comentari a l’evangeli (Lc 4,1-13)

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

INTRODUCCIÓ

Comença la quaresma. És temps de «retirar-nos al desert» i conèixer millor qui som realment, per a poder obrir-nos a noves rutes.

Jesús va ser temptat, segons els evangelis. Les temptacions són una constant en la vida, les temptacions són el fruit del nostre ego desenfocat.

EXPLICACIÓ

No hem de insistir en que aquests relats no són història sinó una relació de la lluita dels humans entre fets instintiu o biològic d’una banda i de l’altre,tot allò espiritual o transcendent que portem dins.

La realitat és que no necessitem cap enemic que ens tempti des de fora. El mite del mal personificat en el que en diem el «diable» ens ve de dins, neix i creix en cada ésser humà. El mal no ens pot venir de Déu.

El mal és conseqüència d'una intel·ligència limitada. De creure’ns que és bo el que en realitat és dolent. Plantejar una lluita entre el bé i el mal, és pur maniqueisme. La lluita espiritual sempre es dóna entre allò que nosaltres considerem el bé (el mal no altre cosa que el bé aparent) i el bé real.

La primera lliçó que cal extreure d’aquest evangeli és que Jesús es lliure d’aquest bé aparent perquè està ple de l’Esperit. És a dir, està ple de Déu.

Les tres temptacions que ens narren els evangelis són un resum de les temptacions que desenvolupem els humans al llarg de la vida, que fan que prenguem decisions equivocades en relació a nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu.

PRIMERA TEMPTACIÓ: Si ets Fill de Déu. Ser fill de Déu, en sentit semític, és ser fidel a la seva voluntat. Qui fa la voluntat de Déu té Déu de la seva part i el bé li surt de dins i pot convertir les «pedres en pans»; els instints animals en accions humanes encaminades al bé. .

L'antídot d'aquesta temptació és el dejuni. Privar-nos voluntàriament d'allò que és bo per al cos, és la millor manera de entrenar-nos per no cedir, en un moment donat, al que és dolent.

SEGONA TEMPTACIÓ : Si m'adores, tot serà teu. Sovint ens oblidem de Déu i el que adorem és l’ídol. Caiem en mans de la idolatria..

Adorar Déu no és embolcallar-lo amb encens i lloances, sinó en descobrir aquella part de Déu que hi ha dins nostre i fer-lo visible a través de les obres.

L'antídot pot ser l'almoina, en el sentit de donació de nosaltres mateixos en termes de gratuïtat.

TERCERA TEMPTACIÓ : Tira't d'aquí d’alt  a baix. Demostra que ets gran, que tens Déu a la butxaca i pot utilitzar-lo al teu favor.

Compte, que en aquesta temptació el diable fa referència a l‘Escriptura, que segons com es llegeixi pot convertir-se en diabòlica.

La resposta és que cal deixar que Déu sigui Déu. Acceptar la nostra condició de criatura i des d'aquesta condició aconseguir la veritable plenitud.

Déu ja ens ho ha donat tot a tots. Ara ens toca a nosaltres descobrir les possibilitats que tenim de ser, allò que realment podem arribar a ser, sense culpar Déu de les adversitats, temptacions i mancances.

A cada temptació Jesús respon amb paraules de l'Escriptura. Si tenim en compte que aquesta és feta de relats simbòlics, descobrirem el que els evangelistes ens volen dir: Déu per mitjà de la seva paraula vol orientar-nos en la presa de decisions. Però com deia Pau: aquesta paraula és a prop nostra, la tenim als llavis i al cor.

Selecció i redacció: Salvador Sol