LA BENEDICCIÓ DE JESÚS

Evangeli (Lc 24, 46-53) del diumenge 02 de juny de 2019 (Ascenció del Senyor), i comentari de J.A.Pagola

Aleshores Jesús va dir als seus deixebles: «-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem.Vosaltres en sou testimonis. i jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. i contínuament eren al temple beneint Déu». (Lc 24,46-53 )

Veure comentari: Ascensió del Senyor – C (Lc 24,46-54)

ÚLTIMS DESITJOS DE JESÚS

Evangeli  (Jn 14,23-29) del diumenge 26 de maig de 2019, i comentari

Jesús li respon: --Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat.

Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: "Me'n vaig, però tornaré a vosaltres." Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 4 de Pasqua – C (Jn 14,23-29)

JESÚS, PORTA D’ACCÉS A DÉU

Apunts,  12a..Trobada (Curs 2018-2019).

L’analogia de Déu amb el «pastor» ve de l’AT. El salm 23 diu; «El Senyor és el meu pastor» (Sl 23,1) i la «cleda» ve a ser una metàfora de «la casa del Senyor» (Sl 23, 6).

Joan aprofita tot aquest material per a construeix la paràbola del bon pastor: «Us ho ben asseguro –diu Jesús als deixebles-: jo sóc la porta per on entren i surten] les ovelles» (Jn 10,7): «els qui entrin per mi se salvaran» (Jn 10,9); «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida» (Jn 10,10);, «Jo soc el bon pastor» (Jn 10,11). I, referint-se a la seva pròpia mort, els diu: «Jo dono la vida per les ovelles». (Jn 10,15)

Els cristians veiem en aquesta paràbola veiem que Jesús ens alimenta (que ell mateix és l’aliment) que ens «com aliment de vida i protecció». Tot i que resulta una mica paternalista i fora de l’entorn cultural gelosament autonomista i amb escassa relació al pasturatge. Avui el pastor no ens serveix de model de vidai només s’esmenta el nom quan ens referim a la jerarquia eclesial.

Per tant, aquesta paràbola, avui., explicada així, no té massa sentit. Sobretot si ens quedem, només, en la metàfora i no penetrem en el seu significat.

La paràbola ens diu que les «ovelles» coneixen «la veu del pastor» i el segueixen». Això vol dir que hauríem d’aprendre a distingir la veu de Déu que ens arriba a través de l’Esperit i seguir el model de vida que ens va deixar Jesús.

També ens diu l’evangeli que Jesús va dir que per aquesta porta, es pot: «entrar i sortir lliurement» (Jn 10,9). És, per tant, «una porta oberta», que Déu respecta la voluntat de cadascú, d’escoltar la seva veu que ens duu a la seguretat o la dels opinadors i xarlatans que sovint ens enganyen. Fins i tot Déu accepta que fem com el fill pròdig, sortir per a tornar a entrar.

A Jesús el segueixen els qui «reconeixen la seva veu». És a dir, aquells a qui els arriba interiorment la ressonància de la seva veu i sintonitzen amb el seu missatge. Sempre deixant molt clar que hi ha diferents intensitats de ressonància i adhesió però que sense la qual no és possible seguir el Mestre de Natzaret, raó fonamental de la nostra fe. «No t’estimo perquè et comprenc –va dir el místic-, sinó que et comprenc perquè t’estimo».

Apunts de Salvador Sol, sobre un text de: Enrique Martínez Lozano

AMISTAT DINS L’ESGLÉSIA

Evangeli (Jn 13,31-33a.34-35)) del diumenge 19 de maig de 2019, i comentari

Quan Judes va ser fora, Jesús digué: --Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. (Jn 13,31-33a)

Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: «Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu»

Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres. (Jn 13,34-35)

Veure comentari de J.A.Pagola: Diumenge 4 de Pasqua – C (Jn 10,27-30)

ESCOLTAR I SEGUIR JESÚS

Evangeli (Jn 10,27-30) del diumenge 12 demaig de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u. (Jn 10 27-30)

Veure comentari: Diumenge 4 de Pasqua – C (Jn 10,27-30)

RECERCA I PUNT D’ENCONTRE AMB JESÚS

Apunts,  11a..Trobada (Curs 2018-2019).

«Perquè m’has vist has cregut?» (Ln 20.29)

Per entendre el misteri de Jesús cal buscar-lo entre el fet històric de la crucifixió i mort de Jesús, i el fet teològic de la resurrecció, quan Déu el consagra com a Crist (= Messies d’Israel) i segona persona trinitària.

«A Déu, ningú no l’ha vist mai» (Jn 1,18). Però: «qui em veu a mi –diu Jesús- veu el Pare» (Jn 14,1-12) L’efecte de la Pasqua és que Déu està en nosaltres. Per això Sant Benet va escriure: «És pasqua perquè t’he vist en els altres».

Per entendre la pasqua cal «situem-se en el calvari. Jesús està a la creu, i molts que ho miren es diuen; així acaben els impostors. Si no s’hagués fet passar pel Messies no moriria com un blasfem.

En una de les creus del costat hi ha un lladre (Dimes) que creu en la innocència de Jesús: «recorda't de mi –li diu- quan arribis al teu Regne» (Lc 23,42) Aquí hi ha un possible equívoc. Pilat ha fet escriure en el rètol de la creu: «...rei dels jueus». Però Jesús ja ha dit: «La meva reialesa no és d'aquest món» (Jn 18,36) Però no defuig la petició del bon lladre, i malgrat estar a la creu, ja manifesta la seva potestat divina: «avui seràs amb mi al paradís». (Lc 23, 43)

L’encontre amb Jesús, és el més important, perquè ell és «el camí», (Jn 14,6) per arribar al Déu que l’«ha constituït Senyor i Messies» (Ac 2,36) i que ha rebut dels homes els atributs reservats a la divinitat: «Fill de Déu», «Primogènit», «Principi i Fi»...«pedra angular [...] de l’edifici apostòlic» (Ef 2,21)...

La nostra fe, doncs, s’ha de centrar en el misteri que lliga la creu amb la Resurrecció, i que ens arriba a través dels evangelis, per la predicació (kerigma) de l’experiència pasqual dels apòstols. Però amb freqüència ens sentim més atrets per una «teologia ascendent» que té per punt àlgit la glòria en comptes d’adonar-nos que tot l’Evangeli (els fets i dites de Jesús) ens parla de la humanitat de Déu i la seva misericòrdia.

Pau ens parla d’una cristologia que baixa de la divinitat a la terra, i que Joam explica en el pròleg del seu evangeli: «El qui és la Paraula s'ha fet home

i ha habitat entre nosaltres». (Jn 1,14), Per això cal anar a l’encontra de Jesús vivint entre els humans com ell va viure, amb la convicció ferma de que trobar-lo a ell és trobar-se amb Déu.

Apunts de Salvador Sol

A L’ALBADA

Evangeli (Jn 21,1-9) del diumenge 05 de maig de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: --Me'n vaig a pescar. Els altres li diuen: --Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué: --Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: --No. Ell els digué: --Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: --És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi.

Veure comentari : Diumenge 3 de Pasqua – C (Jn 21,1-9)