Apunts, 6a Trobada (Curs 2013-2014).
Epicur de Samos va plantejar aquest dilema: «O Déu pot i no vol evitar el
mal, i aleshores no és bo; o vol i no pot, i aleshores no és omnipotent». Dant
va descriure el que ens passa sovint; que anava perdut en el camí de la vida: porque la recta
vía era perdida. Però es redimeix en
el cant XXXIV, quan després d’haver travessat els nou estadis de l’infern: ...vi las cosas bellas que
lleva el Cielo, / por un resquicio redondo. / Y entonces salimos a rever las
estrellas.
Jesús ens recomana: Sigueu perfectes com
ho és el vostre Pare celestial (Mt 5,48). Avui, però, l’home–dona
de la nostre societat li
costa desenvolupar-se en una direcció de perfectibilitat, que segons González
Faus, si arriba, partint del Principi i Fonament que ens duu a la contemplació
i aquesta a l’amor. «L’home ha estat creat per alabar, fer reverència i servir
Déu i, mitjançant això, salvar la seva ànima; totes les altres coses sobre la
terra són creades per a l’home, perquè l’ajudin a perseguir el fi pel qual ha
estat creat». (EE, 23). És a dir, «Qui
vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà».
(Mt 16, 25)
A Diamantes
de sangre -sobre la tragèdia de Sierra Leona-, Dany, el protagonista, exclama
veient tants horrors: «em pregunto si Déu perdonarà mai el mal que ens hem
fet...». Dany no contempla la misericòrdia. Només l’esborrona el mal que hi ha entre
l’infern del nostre jo i el de la realitat social. Tots dos inferns tenen una
mateixa causa, el mal moral. És per això que sant Ignasi recomana l’«aplicació
dels sentits» sobre l’infern present. Veure els «aspectes infernals de la
nostra realitat, i no passar d’ells; veure imatges, d’alguns reportatges que
ens impressionen, que no podem ni fixar-hi els ulls... Doncs, per molt que no
ens agradaria veure determinades imatges, cal entendre que ens mostren la
realitat del mal que hi ha al món.
La feblesa
humana, la mesquinesa i l’auto engany fan que «haguem de considerar del mal, que
molts innegables pecadors són, a la vegada, víctimes; i que molts dels que són
“bons”, o no tan pecadors, és perquè, senzillament, han tingut sort».
El coneixement
intern del pecat, passa, segons l’esquema d’Ignasi (EE, 63):
- Pel «“coneixement intern del desordre de les meves operacions” [...] Es tracta de captar que aquesta “imatge de Déu” que em constitueix està com malmesa en mi per la necessitat d’autoafirmació, o l’egoisme potenciat, o per l’afany de poder.
- Pel “coneixement del món”, i comprendre que moltes vegades, a més de pecadors, som també víctimes; i només Déu coneix en quina proporció, som una cosa o l’altre.
- Per la “malícia del pecat” propi i del món: el dolor que generem, l’opressió, la humiliació i la mort que sembrem en el món, pel fet de voler ser més que els altres.
Ens cal
confiar en «l’Abbà de Jesús, (que) ens permet estar segurs de que la seva
grandesa és només amor, i que el seu
poder consisteix només em ajudar, de
manera que d’Ell només ens pot venir
la vida» (Torres Queiruga)
Salvador Sol