Partint de les acotacions de J.I.Gonzáles Faus sobre la pel·lícula d’Scorcese del mateix nom
La última temptació que Jesús va
haver de vèncer: «Si ets Fill de Déu, baixa de la
creu i creurem en tu» (Mt.
27,40-43), resumeix les altres. «En la creu se citen la humiliació més
absoluta, el dolor més agut fins a la mort, i la falta de poder polític». (Joseph Ratzinger El relato de las tentaciones de Jesús como espejo de su figura, Jubileo
del Año 2000)
La pel·lícula d’Scorsese
és una ficció de la realitat. Presenta un Jesús allunyat de la gent.
·
S’oblida
que la humanitat de Jesús estava al servei del Regne; i del canvi de la idea de
Déu que s’havia rebut de l’Antic Testament.· Separa la vida de la crucifixió, com si la seva vida fos aliena a la seva mort.
· S’oblida de «l’autoritat» de Jesús, i de la «crida» al seguiment, radical i desconcertant.
En contra
d’això, llegint bé els textos evangèlics, descobrim de manera certa, que:
1.- El Jesús,
confessat «Fill del Déu vivent», era plena i veritablement home com nosaltres,
«provat en tot d'una manera semblant, llevat del pecat» (Heb 4,15).
2.- Tot l'ensenyament,
la praxi, la consciència de missió i les opcions vitals de Jesús, només poden
ser enteses des de la seva polarització vers el Regne: S'ha complert el
temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. (Mc 1, 15).
3.- Jesús fou
condemnat a mort perquè la seva vida, i la predicació del Regne, amenaçava els
poders polítics i religiosos. La mort «expiatòria» de Jesús, sense aquesta
explicació històrica -com fa Scorsese-, esdevé blasfema.
4.- Jesús
estava tan experiencialment convençut de la força i la validesa de la seva
causa, i de ser Ell mateix la personificació d'aquesta causa, que va fer -i
segueix fent- una crida a tots els homes/dones perquè el segueixin. A uns, els
exhorta a canviar de vida (Mc 1,15). Als altres, els invita a seguir-lo, i
viure només per la causa del Regne, que és viure per Déu.
En
la pel·lícula d’Scorsese, Jesús no té aquest rostre humà gairebé mai. Quan
precisament, allò que desconcertava als deixebles era que essent tant semblant
a ells (i per tant a nosaltres), s’hagués fet instrument incondicional d'Amor;
«fent el bé i curant tots els oprimits» (Ac 10,38). I que aquesta vida d’Amor i
Bondat l’haguessin dut a ser considerat un blasfem, un agitador polític o un
boig; en qualsevol cas, un tipus perillós que calia suprimir.
Jesús
ens va descobrir un Déu que «és Amor» (no Poder o Força...). Un Déu que va voler
estar present al món: enviant
el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador. Rm 8,3)
A
partir de l'experiència de la Resurrecció, els deixebles anaren entenent que
Jesús, buidant-se de divinitat, assumia les condicions de l'esclavitud humana: 6 Ell, que era de condició divina, / no es volgué guardar
gelosament / la seva igualtat amb Déu, (Fl 2,6)
És
blasfema la idea d’un Déu que necessita veure la sang innocent per aplacar la
seva ira, con es dedueix de la pel·lícula d’Scorsese. Qui condemnà Jesús a una
mort tan atroç no fou la justícia divina, que no va voler dir «prou», fins que
el veié expirar sobre aquell suplici, La missió de Jesús no era la de morir a
la creu com pretén la pel·lícula, que posa en boca de Jesús, dirigint-se a
Judes: «l finally understand: the cross». No! En la consciència de missió de
Jesús hi havia, per sobre de tot, la construcció del Regne d’un Déu que és Bo i
és Pare.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada