Passió de nostre Senyor Jesucrist segons
sant Mateu i comentari de J.A. Pagola
En aquell temps, un dels dotze,
l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué: «Estic
disposat a entregar-vos Jesús. Què em voleu donar?» Ells li pagaren trenta
monedes de plata, i des d'aleshores buscava una ocasió per entregar-lo.
El primer dia dels Àzims, els
deixebles preguntaren a Jesús: «On voleu que us preparem el sopar per menjar
l'anyell pasqual?» Ell respongué: «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu:
El mestre diu: El meu moment s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus
deixebles a casa teva». Els deixebles compliren el que Jesús els havia manat i
prepararen el sopar pasqual.
Cap al tard, es posà a taula amb els
dotze. I digué tot menjant: «Us ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em
trairà». Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits: «No soc pas jo,
Senyor?» Jesús contestà: «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi
és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien
predit d'ell, però ai de l'home que el traeix: a aquest home més li valdria no
haver nascut». Judes, el qui el traïa, li preguntà: «No soc pas jo, rabí?» Jesús
li contestà: «Sí que ho ets».
Mentre menjaven, prengué el pa,
digué la benedicció, el partí i digué tot donant-lo als deixebles: «Preneu i
mengeu-ne; això és el meu cos». Després prengué un calze, digué l'acció de gràcies i els
el donà tot dient: «Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de
l'aliança, vessada per tots els homes en remissió dels pecats. Us asseguro que
des d'ara no beuré d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de
novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare». Després de cantar l'himne,
sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
Llavors Jesús
els digué: «Aquesta nit tots tindreu de mi un desengany, perquè l'Escriptura
diu: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran".
Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant vostre a Galilea». Pere li digué: «Ni
que tots es desenganyin de vós, jo, mai». Jesús li respon: T'ho dic amb tota
veritat: Aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m'hauràs negat tres
vegades». Li diu Pere: «Ni que hagi de morir
amb vós, no us negaré». I tots els deixebles digueren el mateix.
Llavors Jesús arribà amb els seus
deixebles a una propietat anomenada Guet-Semaní, i els diu: «Seieu aquí mentre
vaig allà a pregar». Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot
trist i abatut. Llavors els digué: «Sento una tristor a l'ànima com per a
morir-ne. Quedeu-vos aquí i vetlleu juntament amb mi». C. Ell s'avançà un tros
enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava: + «Pare meu, si és
possible, que aquest calze s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull,
sinó com vós voleu». Després va cap als seus deixebles i els troba adormits.
Diu a Pere: «Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i
pregueu, que no caigueu en la temptació. L'esperit està decidit a tot, però
l'home és feble». Se n'anà per segona vegada i pregà: «Pare meu, si aquest
calze no pot passar sense que jo el begui, que es faci la vostra voluntat». Després tornà i els trobà adormits: és
que els ulls els pesaven. Els deixà, doncs, i se n'anà a pregar per tercera
vegada, tot repetint la mateixa súplica. Se'n va després cap als deixebles i
els diu: «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és
entregat en mans dels pecadors. Aixequeu-vos, anem, que el qui em traeix ja és
aquí».
Encara parlava Jesús quan arribà
Judes, un dels dotze, amb molta gent, armada amb espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i
dels notables del poble. El
qui el traïa els havia donat aquest senyal: «És aquell que jo besaré:
deteniu-lo». Immediatament
s'acostà a Jesús i li digué: S. «Déu vos guard, rabí». C. I el besà. Però Jesús
li contestà: «Company, estigues pel que has vingut a fer». Llavors detingueren
Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella
del criat del gran sacerdot. Jesús li digué: «Torna a embeinar l'espasa: tots
els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. Et penses que no puc demanar
ajut al meu Pare? Ara mateix
m'enviaria més de dotze legions d'àngels. Però llavors, com es compliria el que
anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?» Llavors Jesús s'adreçà a
la gent i els digué: «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com
si fos un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em
detinguéreu. Però tot ha passat així perquè es complís el que havien escrit els
profetes». Llavors tots
els deixebles el deixaren sol i fugiren.
Els qui havien
detingut Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien
reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran
sacerdot. Entrà al pati i s'assegué entre els guardes, esperant el desenllaç.
Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra
Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que
s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment se'n
presentaren dos amb aquesta acusació: «Aquest ha dit: "Jo podria destruir
el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies"». C. El gran sacerdot
s'aixecà i preguntà a Jesús: «No et vols defensar de res? Què en dius, de les
acusacions que et fan aquests testimonis?» Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
«Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu». Jesús
li respon: «Sí, teniu raó. Us asseguro que des d'ara veureu el Fill de l'home
assegut a la dreta del Totpoderós, i venint enmig dels núvols del cel». Llavors
el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot cridant: «Ha blasfemat! Quina falta
ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què
us en sembla?» Ells respongueren: «Mereix pena de mort». Llavors li escopien a
la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien: «Profetitza, Messies;
endevina qui t'ha pegat».
Mentrestant
Pere s'estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li: «Tu
també hi anaves amb Jesús, el Galileu». Però ell ho negà davant de tothom i li
digué: «No sé de què em parles». Quan Pere sortia cap al portal, una altra
criada s'hi fixà i digué als qui eren allí: «Aquest anava amb Jesús, el
Natzarè». Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de
poc els qui eren allà s'acostaren i digueren a Pere: «És veritat que hi anaves,
amb ells; se't nota fins i tot en el parlar». Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant
que no coneixia de res aquell home. En aquell moment cantà el gall i Pere es
recordà que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, em negaràs tres
vegades», i així que va ser fora, va plorar amargament.
Quan s'hagué fet de dia, tots els
grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per
decretar la seva mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el
governador romà.
Quan Judes, el qui l'havia traït,
veié que l'havien condemnat, es penedí del que havia fet. Retornà les trenta
monedes als grans sacerdots i als notables i els digué: «He pecat entregant a
la mort un home innocent». Ells, per tota resposta, li digueren: «A nosaltres ens
vens amb això? Tu t'arreglaràs». Ell llençà els
diners al santuari, sortí a fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans
sacerdots recolliren els diners, però es deien: «No podem posar-los amb el
diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida». Després de discutir-ho,
van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar els
forasters. Per això encara avui s'anomena camp de Sang. Així es complí el que
diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau,
tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del
Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat».
Jesús comparegué davant el governador.
El governador l'interrogà: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús li digué: «Sí,
teniu raó». Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els
grans sacerdots i els notables del poble. Llavors Pilat li diu: «No sents
quantes acusacions presenten contra tu?» Però Jesús no li respongué ni una
paraula, tant que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa,
el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors
hi havia un pres famós, un tal Bar-Abàs. Quan la gent es reuní, Pilat els
digué: «Qui voleu que indulti, Bar-Abàs o Jesús, tingut per Messies?» Perquè
s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al
tribunal, la seva esposa li feu arribar aquest encàrrec: S. «No vulguis saber
res d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell». Mentrestant els grans sacerdots i els
notables havien convençut la gent que demanessin l'indult de Bar-Abàs i la mort
de Jesús. Quan Pilat els preguntà quin dels dos volien que els indultés, ells
li respongueren: «Bar-Abàs». Pilat els diu: «I de Jesús, tingut per Messies,
què n'he de fer?» Tots li respongueren: «Que el crucifiquin». Digué Pilat: «Per
què? Quin mal ha fet?» Ells cridaven més fort encara: «Que el crucifiquin». Quan
Pilat s'adonà que era inútil el seu intent i que més aviat crearia un avalot,
es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué: «Jo no soc responsable
de la sang d'aquest home; arregleu-vos vosaltres». Tot el poble respongué: «Que
la responsabilitat d'aquesta sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres
fills». Llavors els deixà lliure Bar-Abàs i entregà Jesús, després de fer-lo
assotar, perquè el crucifiquessin.
Els soldats del
governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant
tota la tropa, li tragueren els vestits, el cobriren amb un mantell de color
grana, i li posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i a la mà
dreta li posaren una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant
d'ell i li deien: «Salve, rei dels jueus». També l'escopien i li prenien la canya
per pegar-li al cap. Acabada la burla, li tragueren el mantell, li posaren els
seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.
Quan sortien,
trobaren un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la
creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat
Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat
amb fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es
repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà per
fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seva
condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». Dos bandolers foren crucificats
juntament amb ell, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.
Els qui passaven l'insultaven,
movien el cap amb aires de mofa i deien: «Tu que vols destruir el santuari i
reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si ets el Fill de Déu, baixa de
la creu». També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i
els notables. Deien: «Ell que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell
mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que l'alliberi, doncs,
si tant se l'estima, ell que deia: Soc Fill de Déu». Els bandolers que havien
estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.
Des del migdia
fins a mitja tarda s'estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb tota
la força: «Eli, Eli, lema sabactani?» Que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?»
Alguns dels qui eren allí deien: «Ara
crida Elies». Un d'ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la
posà al capdamunt d'una canya perquè begués. Però els altres li deien: «Deixa'l
estar. A veure si ve Elies a salvar-lo». Jesús tornà a cridar amb tota la força
i expirà.
En aquell moment la cortina que
tancava el santuari s'esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà,
les roques s'esberlaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos
dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús sortiren dels
sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i
els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot el que havia
passat, s'esveraren molt i deien: «És veritat: Aquest home era Fill de Déu». També moltes dones eren allà
mirant-s'ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els
seus propis recursos. Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de
Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.
Cap al tard vingué un home ric
d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home
anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donessin
el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol i el posà en el sepulcre
nou que ell s'havia fet tallar a la roca. Després feu rodolar una gran pedra, per
tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria eren
allà, assegudes davant el sepulcre.
L'endemà, que era ja dissabte, els
grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li: «Senyor,
ens hem recordat que aquell impostor quan encara vivia va dir: "Al cap de
tres dies ressuscitaré". Doneu ordre de guardar el sepulcre fins al tercer
dia, no fos cas que els deixebles anessin a robar-lo i diguessin al poble:
"Ha ressuscitat d'entre els morts". Seria una impostura pitjor que la
primera». Pilat els digué: «Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com
sapigueu». Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren segellant-ne l'entrada i
posant-hi guàrdia. (Mt 26,14-27,66)