diumenge, 30 de desembre del 2018
PREGÀRIA PER LA NIT DE CAP D’ANY
Evangeli (Lc 2,16-21) de Cap
d’Any, i comentaris de J.A.Pagola i Fray Marcos
Veure comentaris de;
José Antonio Pagola: Cap d’Any – C (Lc
2,16-21)
divendres, 28 de desembre del 2018
UNA FAMÍLIA DIFERENT
Evangeli (Lc 2,41-52) del diumenge 30 de
desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
Els pares de Jesús anaven
cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia
dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats
els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem
sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana,
van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i
coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al
cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es
meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En
veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: --Fill
meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia.
Ell els respongué: --Per què
em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren
aquesta resposta.
Després baixà amb ells a
Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús
es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Veure el comentari de José
Antonio Pagola Sagrada
Família – C (Lc 2,41-52)
divendres, 21 de desembre del 2018
DONES CREIENTS
Evangeli (Lc 1,39-45) del diumenge 23 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un
poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan
bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les
seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors
cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves
entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a
visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat
de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el
Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)
dijous, 13 de desembre del 2018
QUÈ HEM DE FER?
Evangeli, del diumenge 16
de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
La gent li preguntava: --Així, doncs, què hem
de fer?
Ell els responia: --Qui tingui dos vestits,
que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi
havia fins i tot uns publicans, que li deien: --Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué: --No exigiu més del
que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven: --I
nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: --No feu servir la violència
ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb
la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots
pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a
tothom: --Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no
sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà
amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el
gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc
que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions,
Joan anunciava al poble la bona nova.
Veure comentari:
Diumenge 3 d’Advent – C (Lc 3,10-18)
dijous, 6 de desembre del 2018
OBRIR CAMINS NOUS
Eeli del diumenge (09/12/2018), i comentari de José Antonio Pagola
L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar,
mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip,
el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies,
tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va
comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de
conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del
profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les
fondalades,
s'abaixaran les
muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Veure el comentari de José
Antonio Pagola
Diumenge 2 d’Advent – C (Lc 3,1-6)
dissabte, 1 de desembre del 2018
ENS FA POR SEGUIR JESÚS?
,4a..Trobada (Curs 2018-2019).
Seguir Jesús comporta
estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i
prendre la “seva” creu». (Mt 16,24), Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana
que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que
tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)
Pel nivell de la seva exigència és
pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la
manera de ser perfecta.
Jesús no és un avatar, és un ésser que
deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de
mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.
El temps d’Advent que ara comença ens
hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar,
sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i
salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.
Quan cantem: «Avui us ha nascut un
salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat
mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del
missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat
amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en
forma de nen indefens que acabarà morin.
El missatge
religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que
és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen
poder. Aquí no hi ha l’esbarzer que
crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable
envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que
acaba a la creu.
Així va ser
com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es
va unir a l’immanent..
Després Mateu
ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en
complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com
un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).
Per tant, no
ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a
la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen
que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la
humanitat, en compliment de les profecies
Notes de: Salvador Sol, sobre escrits
de teòleg diversos. (Font principal: Per: González
Faus i Pagola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)