ENS FA POR SEGUIR JESÚS?

,4a..Trobada (Curs 2018-2019). 

Seguir Jesús comporta estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i  prendre la “seva” creu». (Mt 16,24),  Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)

Pel nivell de la seva exigència és pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la manera de ser perfecta.

Jesús no és un avatar, és un ésser que deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.   

El temps d’Advent que ara comença ens hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar, sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.

Quan cantem: «Avui us ha nascut un salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en forma de nen indefens que acabarà morin.

El missatge religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen poder. Aquí no hi ha  l’esbarzer que crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que acaba a la creu.

Així va ser com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es va unir a l’immanent..

Després Mateu ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).

Per tant, no ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la humanitat, en compliment de les profecies 

Notes de: Salvador Sol, sobre escrits de teòleg diversos. (Font principal: Per: González Faus i Pagola