dijous, 27 de gener del 2022

LA POR DE SER DIFERENTS

 Evangeli (Lc 4,21-30) i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.- http://cristiansxxigracia.blogspot.com

 Comentari.-

Jesús aviat va poder veure què podia esperar del seu propi poble. Els evangelistes no ens han amagat la resistència, l’escàndol i la contradicció que va trobar, fins i tot en els ambients més propers. La seva actuació lliure i alliberadora resultava massa molesta. El seu comportament posava en perill massa interessos.

Jesús ho sap des de l’inici de la seva activitat profètica. És difícil que algú que es decideix a actuar escoltant fidelment Déu sigui ben acceptat en un poble que viu d’esquena a ell. «Cap profeta no és ben rebut al seu poble».

Els creients no ho hauríem d’oblidar. No es pot pretendre seguir fidelment Jesús i no provocar, d’alguna manera, la reacció, la crítica i fins i tot el rebuig dels qui, per diversos motius, no poden estar d’acord amb un plantejament evangèlic de la vida.

Ens resulta difícil viure a contra corrent. Ens fa por de ser diferents. Fa molt de temps que està de moda «estar a la moda». I no només quan es tracta d’adquirir el vestit d’hivern o escollir els colors d’estiu. El «dictat de la moda» ens imposa els gestos, les maneres, el llenguatge, les idees, les actituds i les posicions que hem de defensar.

Es necessita una gran dosi de coratge per a ser fidels a les pròpies conviccions, quan tothom s’acomoda i s’adapta a «el que es porta». És més fàcil viure sense un projecte personal de vida, deixant-se portar pel convencionalisme. És més fàcil instal·lar-se còmodament a la vida i viure segons el que ens dicten des de fora.

Al començament, potser hom escolta encara aquesta veu interior que li diu que no és aquest el camí encertat per créixer com a persona ni com a creient. Però aviat ens tranquil·litzem. No volem passar per un «anormal» o «estrany». S’està més segur sense sortir-se del ramat.

I així seguim caminant. En ramat. Mentre des de l’Evangeli se’ns segueix convidant a ser fidels al projecte de Jesús, fins i tot quan pugui implicar la crítica i el rebuig per part de la societat, i fins i tot dins de l’Església.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel proper diumenge 30 de gener, que la litúrgia el descriu com el IV diumenge durant l’any, ens la presenten sota el títol de “La por de ser diferents”, basant-se amb uns fragments del capítol 4 de l’evangeli de Lluc.

El testimoni i missatge de Jesús, és valent i inconformista en relació amb el que era la religió jueva del seu temps i perquè, allò sagrat que proclamaven els grans patriarques i profetes o el que Jahvé havia encomanat i gravat en foc en aquelles taules de la llei de Moisès, els grans sacerdots del Temple, ho havien convertit en una religió que amb els anys, no era altre cosa que unes normes i obligacions estrictes i inflexibles, però molt allunyades de la voluntat del Déu que l’havia enviat per prioritzar els aspectes més essencials del que havia encomanat a Moisès.

Avui també ens trobem que aquell testimoni i missatge de Jesús, amb el temps també s’ha convertit en una religió, de normes estrictes, d’obligacions, devocions i de litúrgies i cerimònies que tenen més de parafernàlies estèrils que posar en pràctica el manament de l’amor o construir el Regne de Déu entre els pobres i desvalguts, els marginats i explotats d’aquest món, els quals –dissortadament- mai en trobarem ni un en cap de les esmentades cerimònies litúrgiques. És per això que l’homilia ens diu: Els creients no ho hauríem d’oblidar. No es pot pretendre seguir fidelment Jesús i no provocar, d’alguna manera, la reacció, la crítica i fins i tot el rebuig dels qui,per diversos motius, no poden estar d’acord amb un plantejament evangèlic de la vida.

Es necessita una gran dosi de coratge per a ser fidels a les pròpies conviccions, quan tothom s’acomoda i s’adapta a «el que es porta».

Ser fidel al missatge de Jesús, comporta molt sovint un notable rebuig de la societat benestant, dels poders econòmics i com també apunta l’homilia, de sectors de la mateixa Església: Mentre des de l’Evangeli se’ns segueix convidant a ser fidels al projecte de Jesús, fins i tot quan pugui implicar la crítica i el rebuig per part de la societat, i fins i tot dins de l’Església.

Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora.

Déu meu, traieu-me de les mans de l'injust.

Amigues i amics, una nova homilia que en aquesta ocasió ens descriu com n’és de difícil ser fidel a Jesús, en un món instrumentalitzat pels grans poders econòmics que ens estant sometent a un consumisme desenfrenat, a viure egoísticament sense preocupar-nos el més mínim per les moltes necessitat que ens rodegen o per les injustícies dels mateixos poders civils i eclesiàstics; en un món on parlar de solidaritat, és considerat quasi una mena d’utopia o d’absurda proposta...

Preguem a Déu, per no deixar-nos temptar per les fortes pressions a que estem constantment sotmesos pels mitjans audiovisuals, per tal de poder ser més atrets pel missatge de Jesús, per la necessària solidaritat amb els que pateixen i per fer el bé i poder donar amor als altres!!!


divendres, 21 de gener del 2022

BONA NOTÍCIA PER ALS POBRES

Evangeli i comentari a l’evangeli (Lluc 1,1-4.4,14-21) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- http://cristiansxxigracia.blogspot.com

 Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.

14 Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
16 I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18 L'Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m'ha ungit.
M'ha enviat
a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
19 a proclamar
l'any de gràcia del Senyor.
20 Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:
--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar. (Lc 1,1-4 i 4,14-21.BCI)

Comentari.-

Un dels trets més escandalosos i insuportables de la conducta de Jesús és la seva defensa decidida dels pobres. Una i altra vegada, els cristians intentem escamotejar una cosa que és essencial en la seva actuació.

No ens enganyem. El seu missatge no és una bona notícia per a tothom, de manera indiscriminada. Ell ha estat enviat a portar una bona notícia als pobres: el futur projectat i estimat per Déu els pertany a ells.

Tenen sort els pobres, els marginats per la societat, els privats de tota defensa, els que no troben lloc en la convivència dels forts, els desposseïts pels poderosos, els humiliats per la vida. Ells són els destinataris del regne de Déu, els que s’alegraran quan Déu «regni» entre els seus fills i filles.

Però per què són ells els privilegiats? És que els pobres són millors que els altres per merèixer de Déu un tracte especial? La posició de Jesús és senzilla i clara. No afirma mai que els pobres, pel fet de ser-ho, siguin millors que els rics. No defensa un «classisme moral». L’única raó del seu privilegi consisteix que són pobres i oprimits. I Déu no pot «regnar» en el món sinó fent-los justícia.

Déu no pot ser neutral davant un món esquinçat per les injustícies dels homes. El pobre és un ésser necessitat de justícia. Per això l’arribada de Déu és una bona notícia per a ell. Déu no pot regnar sinó defensant la sort dels injustament maltractats.

Si el regnat de Déu s’imposa, els pobres seran feliços. Perquè on Déu «regna» no podran ja regnar els poderosos sobre els dèbils ni els forts sobre els indefensos.

Però no ho oblidem. El que és bona notícia per als pobres ressona com amenaça i mala notícia per als interessos dels rics. Tenen mala sort els rics. El futur no els pertany. Les seves riqueses els impedeixen d’obrir-se a un Déu Pare.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Pau i bé

CSXXIG - Publicacions

dijous, 13 de gener del 2022

VI BO

Comentari a l’evangeli (Jn 2,1-11) i comentari de K.A.Pagola

Evangeli.-

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu:

--No tenen vi.

Jesús li respon:

--Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

--Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.

Els diu Jesús:

--Ompliu d'aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué:

--Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi 10 i li diu:

--Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

11 Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.(Jn 2,1-11.BCI)

Comentari.-

Jesús ha estat conegut sempre com el fundador del cristianisme. Avui, però, comença a obrir-se pas una altra actitud: Jesús és de tothom, no només dels cristians. La seva vida i el seu missatge són patrimoni de la humanitat.

Ningú a Occident ha tingut un poder tan gran sobre els cors. Ningú ha expressat millor que ell les inquietuds i interrogants de l’ésser humà. Ningú ha despertat tanta esperança. Ningú ha comunicat una experiència tan sana de Déu sense projectar sobre ell ambicions, pors i fantasmes. Ningú s’ha acostat al dolor humà de manera tan profunda i entranyable. Ningú ha obert una esperança tan ferma davant el misteri de la mort i la finitud humana.

Dos mil anys ens separen de Jesús, però la seva persona i el seu missatge continuen atraient a molts. És veritat que interessa poc en alguns ambients, però també és cert que el pas del temps no ha esborrat la seva força seductora ni esmorteït el ressò de la seva paraula.

Avui, quan les ideologies i religions experimenten una crisi profunda, la figura de Jesús s’escapa de tota doctrina i transcendeix tota religió, per convidar directament als homes i les dones d’avui a una vida més digna, feliç i esperançada.

Els primers cristians van experimentar Jesús com a font de vida nova. D’ell rebien un alè diferent per viure. Sense ell, tot se’ls tornava de nou sec, estèril, apagat. L’evangelista Joan redacta l’episodi de les noces de Canà per presentar simbòlicament Jesús com portador d’un «vi bo», capaç de revifar l’esperit.

Jesús pot ser avui ferment de nova humanitat. La seva vida, el seu missatge i la seva persona conviden a inventar formes noves de vida sana. Ell pot inspirar camins més humans en una societat que cerca el benestar ofegant l’esperit i matant la compassió. Ell pot despertar el gust per una vida més humana en persones buides d’interioritat, pobres d’amor i necessitades d’esperança.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat