Comentari de l’evangeli (Jn 21,1-19) per: J.A.Pagola
Evangeli.-
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
2 Es
trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de
Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els
diu:
--Me'n vaig a
pescar.
Els altres li
diuen:
--Nosaltres
també venim amb tu.
Sortiren,
doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar
res. 4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però
els deixebles no s'adonaven que fos ell. 5 Llavors Jesús els digué:
--Nois, no
teniu res per a menjar?
Li
respongueren:
--No.
6 Ell els
digué:
--Tireu la
xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer
i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. 7 Llavors
aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
--És el Senyor.
Així que Simó
Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es
llançà a l'aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent
metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de
peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix
coent-s'hi. 10 Jesús els diu:
--Porteu peixos
dels que acabeu de pescar.
11 Simó
Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren
cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es
va esquinçar. 12 Jesús els digué:
--Veniu a
menjar.
Cap dels
deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el
Senyor. 13 Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment
va fer amb el peix.
14 Aquesta
fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de
ressuscitar d'entre els morts.
Jesús i Pere
15 Quan
hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de
Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li
respongué:
--Sí, Senyor,
tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els
meus anyells.
16 Per
segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de
Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor,
tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les
meves ovelles.
17 Li
pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de
Joan, m'estimes?
Pere es va
entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li
respongué:
--Senyor, tu ho
saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les
meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu
mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un
altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús
va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després
d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me.(Jn
21,1-19,BCI)
Comentari.-
Aquesta pregunta que el
Ressuscitat fa a Pere ens recorda a tots els que ens diem creients que la
vitalitat de la fe no és un assumpte de comprensió intel·lectual, sinó d’amor a
Jesucrist.
És l’amor el que permet a Pere
entrar en una relació viva amb Crist ressuscitat i el que ens pot introduir
també a nosaltres en el misteri cristià. El que no estima amb prou feines pot
«entendre» res sobre la fe cristiana.
No hem d’oblidar que l’amor
brolla en nosaltres quan comencem a obrir-nos a una altra persona en una
actitud de confiança i d’entrega que va sempre més enllà de raons, proves i
demostracions. D’alguna manera, estimar és sempre «aventurar-se» en l’altre.
Així succeeix també en la fe
cristiana. Jo tinc raons que em conviden a creure en Jesucrist. Però, si
l’estimo, no és en últim terme per les dades que em faciliten els investigadors
ni per les explicacions que m’ofereixen els teòlegs, sinó perquè ell desperta
en mi una confiança radical en la seva persona.
Però hi ha alguna cosa més. Quan
volem realment una persona concreta, pensem en ella, la busquem, l’escoltem,
ens sentim a prop. D’alguna manera, tota la nostra vida queda tocada i
transformada per ella, per la seva vida i el seu misteri.
La fe cristiana és «una
experiència d’amor». Per això, creure en Jesucrist és molt més que «acceptar
veritats» sobre ell. Creiem realment quan experimentem que ell es va convertint
en el centre del nostre pensar, el nostre voler i tot el nostre viure. Un
teòleg tan poc sospitós de frivolitats com Karl Rahner no dubta a afirmar que
només podem creure en Jesucrist «en el cas que vulguem estimar-lo i tinguem
valor per abraçar-lo».
Aquest amor a Jesús no reprimeix
ni destrueix el nostre amor a les persones. Ans al contrari, és justament el
que pot donar-li la seva veritable profunditat, alliberant-lo de la mediocritat
i la mentida. Quan es viu en comunió amb Crist és més fàcil descobrir que això
que anomenem «amor» moltes vegades no és més que l’«egoisme sensat i
calculador» de qui sap comportar-se hàbilment, sense arriscar-se mai a estimar
amb generositat total.
L’experiència de l’amor a Crist
pot donar-nos forces per estimar fins i tot sense esperar sempre cap guany o
per renunciar -almenys alguna vegada- a petits avantatges per servir millor qui
ens necessita. Potser alguna cosa realment nova es produiria en les nostres
vides si fóssim capaços d’escoltar amb sinceritat la pregunta del Ressuscitat:
«Tu, m’estimes?».
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del
proper diumenge 1 de maig, Diumenge III de Pasqua, se’ns ofereix amb el títol
de “M’estimes?” fent referència al que es descriu l’evangeli joànic en els
paràgrafs 1-19del capítol 21.
L’homilia sobre el text joànic del capítol 21, se centra
en exclusiva a parlar-nos de l’experiència de l’amor, en general i de l’amor en
Jesús en particular i de manera especial. És per això que en el seu inici
afirma: Aquesta pregunta que el Ressuscitat fa a Pere ens recorda a tots els
que ens diem creients que la vitalitat de la fe no és un assumpte de comprensió
intel·lectual, sinó d’amor a Jesucrist. Tot afirmant immediatament: El que no
estima amb prou feines pot «entendre» res sobre la fe cristiana.
Tot seguit posa un exemple molt entenedor: No hem
d’oblidar que l’amor brolla en nosaltres quan comencem a obrir-nos a una altra
persona en una actitud de confiança i d’entrega que va sempre més enllà de
raons, proves i demostracions. D’alguna manera, estimar és sempre
«aventurar-se» en l’altre. Per a continuació afirmar: Quan volem realment una
persona concreta, pensem en ella, la busquem, l’escoltem, ens sentim a prop.
D’alguna manera, tota la nostra vida queda tocada i transformada per ella, per
la seva vida i el seu misteri.
Conseqüentment, La fe cristiana és «una experiència
d’amor». Per això, creure en Jesucrist és molt més que «acceptar veritats»
sobre ell. Creiem realment quan experimentem que ell es va convertint en el
centre del nostre pensar, el nostre voler i tot el nostre viure. Un teòleg tan
poc sospitós de frivolitats com Karl Rahner no dubta a afirmar que només podem
creure en Jesucrist «en el cas que vulguem estimar-lo i tinguem valor per
abraçar-lo».
L’homilia conclou, afirmant contundentment: L’experiència
de l’amor a Crist pot donar-nos forces per estimar fins i tot sense esperar
sempre cap guany o per renunciar -almenys alguna vegada- a petits avantatges
per servir millor qui ens necessita. Potser alguna cosa realment nova es produiria
en les nostres vides si fóssim capaços d’escoltar amb sinceritat la pregunta
del Ressuscitat: «Tu m’estimes?».
Crist, el creador de totes les coses, ha ressuscitat i
s'ha compadit del llinatge humà.
Amigues i amics, que aquesta homilia del Diumenge III de
Pasqua, ens esperoni i animi a voler estimar, per damunt de tot a Jesús de
manera que el centre de la nostra fe cristiana, sigui molt més aquest amor a
Jesucrist, molt més que a qualsevol religió cristiana de les que avui tenim al nostra
abast, a més de la que, majoritàriament, ha estat i és la que més coneixem.
Totes les religions, les cristianes també, són institucions humanes, no
divines, conseqüentment el centre de la nostra fe cal que sigui fonamentalment
Jesús de Natzaret.