dijous, 14 d’abril de 2022

EL NOU ROSTRE DE DÉU

Comentari de l’evangeli (Jn 20,1-9) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-

El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. (Jn 20,1-9.BCI)

Comentari.-

No van tornar a ser els mateixos. La trobada amb Jesús, ple de vida després de la seva execució, va transformar totalment els seus deixebles. Van començar a veure-ho tot de manera nova. Déu era el ressuscitador de Jesús. Van treure’n les conseqüències aviat.

Déu és amic de la vida. Ara no n’hi havia cap dubte. El que havia dit Jesús era veritat: «Déu no és Déu de morts, sinó de vius». Els homes podran destruir la vida de mil maneres, però, si Déu ha ressuscitat Jesús, això vol dir que només vol la vida per als seus fills. No estem sols ni perduts davant la mort. Podem comptar amb un Pare que, per sobre de tot, fins i tot per sobre de la mort, ens vol veure plens de vida. D’ara endavant només hi ha una manera cristiana de viure. Es resumeix així: posar vida on altres hi posen mort.

Déu és dels pobres. Ho havia dit Jesús de moltes maneres, però no era fàcil de creure. Ara és diferent. Si Déu ha ressuscitat Jesús, vol dir que és veritat: «Feliços els pobres, perquè tenen a Déu». L’última paraula no la té Tiberi ni Pilat, l’última decisió no és de Caifàs ni d’Anàs. Déu és l’últim defensor dels que no interessen a ningú. Només hi ha una manera d’assemblar-se a ell: defensar els petits i els indefensos.

Déu ressuscita els crucificats. Déu ha reaccionat davant la injustícia criminal dels que han crucificat Jesús. Si l’ha ressuscitat és perquè vol introduir justícia per sobre de tant abús i crueltat que es comet al món. Déu no està del costat dels que crucifiquen, està amb els crucificats. Només hi ha una manera d’imitar-lo: estar sempre al costat dels que pateixen, lluitar sempre contra els que fan patir.

Déu eixugarà les nostres llàgrimes. Déu ha ressuscitat Jesús. El rebutjat per tots ha estat acollit per Déu. El menyspreat ha estat glorificat. El mort és més viu que mai. Ara sabem com és Déu. Un dia ell «eixugarà totes les nostres llàgrimes, i no existirà més la mort, no hi haurà crits ni fatigues. Tot això haurà passat».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada