DURA
CRÍTICA ALS DIRIGENTS RELIGIOSOS
Comentari
a l’evangeli (Mt
21,33-43)
escrit pre J.A.Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del
poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la
voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi
deixà uns vinyaters que la cultivessin, i se n'anà del país. Quan
s'acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne
els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar;
a un altre, el van matar; a un altre el van treure a cops de pedra. Ell
envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual.
Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el
respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren: Aquest és l'hereu:
matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, el van treure fora de
la vinya i el van matar. Quan torni l'amo de la vinya, què farà amb
aquells vinyaters?». Li responen: «Farà matar aquells mals homes i
passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la
verema». Jesús els diu: «No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La
pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el
Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això us dic
que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà
fructificar».
Comentari.-
La
paràbola dels «vinyaters homicides» és, sens dubte, la més dura
que Jesús va pronunciar contra els dirigents religiosos del seu
poble. No és fàcil remuntar-se fins al relat original, però
probablement no era gaire diferent del que podem llegir avui en la
tradició evangèlica.
Els
protagonistes de més relleu són, sens dubte, els pagesos
encarregats de treballar la vinya. La seva actuació és sinistra. No
s’assemblen en absolut a l’amo que té cura de la vinya amb
sol·licitud i amor perquè no li manqui res.
No
accepten el senyor a qui pertany la vinya. Volen ser ells els únics
amos. Un darrere l’altre, van eliminant els servents que ell els
envia amb paciència increïble. No respecten ni el fill. Quan
arriba, el «van treure fora de la vinya» i el van matar. La seva
única obsessió és «quedar-se la seva heretat».
Què
pot fer el propietari? Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva
vinya a altres «que li donin els fruits al seu temps.» La conclusió
de Jesús és tràgica: «Per això us dic que el Regne de Déu us
serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».
A
partir de la destrucció de Jerusalem l’any 70, la paràbola va ser
llegida com una confirmació que l’Església havia pres el relleu
d’Israel, però mai no va ser interpretada com si al «nou Israel»
estigués garantida la fidelitat a l’amo de la vinya.
El
regne de Déu no és l’Església. No pertany a la jerarquia. No és
propietat d’aquests teòlegs o aquells altres. El seu únic amo és
el Pare. Ningú no s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni
del seu esperit. El regne de Déu és al «poble que el faci
fructificar» de justícia, compassió i defensa dels últims.
La
tragèdia més gran que pot succeir al cristianisme d’avui i de
sempre és que mati la veu dels profetes, que els summes sacerdots se
sentin amos de la «vinya del Senyor» i que, entre tots, fem «fora»
el Fill, ofegant el seu Esperit. Si l’Església no respon a les
esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de
salvació en pobles que produeixin fruits.
José
Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
En
l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 8
d’octubre XXVI durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen
amb el títol, “Dura
crítica als dirigents religiosos”,
té com a fonament els fragments (33-43) dels capítol 21 de
l’evangeli de Mateu.
Una
paràbola, que malauradament descriu el que en totes les èpoques es
repeteix persistentment. Sempre hi ha persones, polítics i també
eclesiàstics, que la seva gran obsessió és aconseguir un lloc de
privilegi, el més alt que poden, per satisfer les seves ànsies de
poder social i d’enriquiment personal. La homilia ho descriu molt
gràficament: La
seva actuació és sinistra. No s’assemblen en absolut a l’amo
que té cura de la vinya amb sol·licitud i amor perquè no els
manqui res,
i
a més
no
accepten al qui pertany la vinya.
La seva única obsessió és «quedar-se la seva heretat». Què pot
fer el propietari? Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva
vinya a altres «que li donin els fruits al seu temps.» La conclusió
de Jesús és tràgica: «Per
això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un
poble que el faci fructificar».
L’homilia ens descriu que a
partir de la destrucció de Jerusalem l’any 70, la paràbola va ser
llegida com una confirmació que l’Església havia pres el relleu
d’Israel, però mai no va ser interpretada com si al «nou Israel»
estigués garantida la fidelitat a l’amo de la vinya.
Al
mateix temps deixa molt clar i de manera contundent que El
regne de Déu no és l’Església. No pertany a la jerarquia. No és
propietat d’aquests teòlegs o aquells altres. El seu únic amo és
el Pare. Ningú no s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni
del seu esperit. El regne de Déu és al «poble que el faci
fructificar» de justícia, compassió i defensa dels últims.
L’homilia,
conclou de manera contundent i diàfana, que “La
tragèdia més gran que pot succeir al cristianisme d’avui i de
sempre és que mati la veu dels profetes, que els summes sacerdots se
sentin amos de la «vinya del Senyor» i que, entre tots, fem «fora»
el Fill, ofegant el seu Esperit. Si l’Església no respon a les
esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de
salvació en pobles que produeixin fruits.”
Aquesta
darrera frase m’ha recordat una desgraciada expressió del
secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, destil·lant
aversió a la possibilitat que es concedeixi l’amnistia als
polítics catalans i als que van defensar les urnes l’1 d’octubre
del 2017. Quan expressa el seu rebuig, a qui serveix aquest bisbe, a
Déu o al regim franquista? Crec que no fa falta dir res més... :Si
l’Església no respon a les esperances que hi ha posat el Senyor,
Déu obrirà nous camins de salvació en pobles que produeixin
fruits.”
Al·leluia
Jo 15,16
Soc
jo qui us he escollit del món
per
confiar-vos la missió
d'anar
pertot arreu i donar fruit,
i
el vostre fruit perdurarà.
Una
molt esperançadora homilia basada en el text d’una paràbola molt
i molt dura contra els dirigents religiosos d’Israel però que
també serveixen avui per aquells dirigents religiosos d’arreu del
planeta, que han deixat de servir a Déu i només serveixen el “déu”
del poder, dels diners o d’unes ideologies que gens tenen a veure
amb el que ens va està ensenyant Jesús.
Finalitzo
el meu comentari amb una nova frase de Pau de la seva carta als
cristians de Filips: Germans,
no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la
súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de
gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre,
guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.