UN LLARG VIATGE VERS EL JESÚS DE LA HISTORIA

Apunts,   2a  Trobada (Curs 2015-2016).

Després de constatar la vaguetat de les respostes, a la pregunta: «Qui diu la gent que soc jo?» Jesús fa la pregunta més incisiva: «I vosaltres qui dieu que soc? (Mc 8,29)». Pere no vacil·la: «Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16). Jesús li diu: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!» (Mt 16,15-17). Sembla, doncs, que des del coneixement humà no és possible saber si aquell que el sacerdot catòlic J.P.Meier descriu com un «Jueu marginal», és realment el Crist. 

Jesús accepta ser el messies, però: «els prohibí severament que ho diguessin a ningú» (Mc 8,30). No era el tipus de messies que la gent esperava. Algú capaç d’enfrontar-se als romans i fer-los un poble respectat i lliura. Ell només era el «Fill de l’home», i, «els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. I els ho deia amb tota claredat». (Mc 8,31). Pere protesta i Jesús, el titlla de «Satanàs» (Mc 8,33) perquè: «No veus les coses com Déu, sinó com els homes».

La pregunta de Jesús «I vosaltres qui dieu que soc? encara és viva. Durant segles es va creure en la historicitat dels evangelis i el perfil històric del Jesús que transmetien.

Va ser l’alemany Hermann Samuel Reimanus (s.XVIII) que investigant sobre el Jesús de la història va escriure que el Jesús dels evangelis era una invenció dels deixebles i el cristianisme era, per tant, un frau. També David F. Strauss (1804-1874), de l'escola de Tubinga, negà la fiabilitat històrica dels evangelis, Aquest teòleg i filòsof considerà que els evangelis presenten clarament un fet històric, però transformat i embellit per la fe de les primeres comunitats cristianes. 

Ja al s.XX, el teòleg protestant Rudolf Karl Bultmann, tanca el 1r.Cicle d’investigació considerant impossible poder recuperar científicament el Jesús de la història, i a més, ho considera «irrellevant i il·legítim». Els seus deixebles inicien el 2n Cicle (The New Qust)- criticant els postulats del mestre, orientant la investigació en l’anàlisi de «la manera en que cada evangelista uneix en el seu evangeli els diferents materials que recull de fonts orals o escrites», com a concepcions teològiques de la comunitat de cada autor. 

Ernst Kásemann, teòleg luterà, considera la vida del Jesús terrenal de gran importància per la fe. Considera que l’Església primitiva va tenir cura de no deixar que el mite prengués el lloc de la història que correspon a Jesús, ni que Crist fos considerat un ser celestial que ocupés el lloc de l’home de Nazaret. El crucificat i el ressuscitat són la mateixa persona.

Un altre teòleg luterà, Joachim Jeremias a: El problema del Jesús histórico (1960), proclama que «la base per a una cristologia històrica ha d’estar cimentada en determinar les paraules autèntiques (les dites) i les actuacions (els fets) de Jesús. Per ell, i pels seus seguidors, no hi ha dubte de que Jesús és el Crist, i per tant és correcta la fórmula Jesucrist. Aquest autor afirma «que les paràboles foren pronunciades en un moment determinat de la vida de Jesús, i en unes circumstàncies que només s’han produït una vegada». I, que per trobar el seu sentit original i «sentir» la pròpia veu del Mestre» ens hem de preguntar: Què volia dir Jesús en aquella ocasió? Quin efecte produïren les seves paraules en els oients? 

Jesús segueix estimulant l’interès d’investigadors de diferents disciplines, creients i no creients, membres o no del Jesús seminar, però per la pregunta de Jesús no tenim, encara, una resposta humana. Els cristians només podem recolzar-nos en experiències de fe.

Apunts: Salvador Sol

Sobre l'escrit de Jesús Peláez, en el llibre: 10 Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret

ELS NOUS ESCENARIS DE LA CRISTOLOGIA.

Apunts 1a Trobada

Des del s.XIX que s’investiga en el coneixement del Jesús terrenal, per tal de situar-lo en la història de la humanitat i la seva significació en el passat i el present. La investigació recent no nega les categories de la filosofia grega: naturalesa, persona, substància... però es decanta més per la qüestió antropològica i és mostra crítica amb la presentació del Crist espiritualista, desvinculat de la història.

Jesucrist desperta «interès i fascinació» als artistes i intel·lectuals, presentant-lo com un personatge «desestabilitzador de l’ordre religiós i polític».

La cristologia tradicional ha presentat Jesús, i el seu  missatge, amb categories de cultura occidental. Però avui, altres cultures reclamen el seu reconeixement. D’aquí l’exigència del diàleg interreligiós. Raimon Panikkar criticava que les religions abrahàmiques haguessin aplicat el principi de propietat privada, a allò que és diví (sic). «Sense diàleg –puntualitza Panikkar- el ser humà s’ofega i les religions s’aniquilen»

Una actualització cristològica ha de tenir present:

a)    «La nova consciència ecològica». Des de Descartes, Galileu, Newton, etc. S’ha creat un model insostenible que posa la naturalesa al servei de l’ésser humà, que usa i abusa d’ella sense límit ni control. Per la teòloga Sallie Mc Fague. «la presència de Déu no es dóna només en Crist sinó en la totalitat del món».

b)    «La revolució feminista» Elisabeth Johnson –teòloga feminista-, argumenta: la interpretació sexista de Jesús, s’ha elevat a condició essencial per a la seva funció, bloquejant les dones, per raó de sexe, però no per la seva missió redemptora. On radica, doncs, la dificultat?.

c)    «L’horitzó ètic». L'ètica de Jesús posseeix aquestes característiques:

-       És una ètica d'alteritat, generadora d'un teixit social i comunitari, el principi és el reconeixement i acollida de l'altre com a diferent, però amb la seva identitat i dignitat.

-       És una ètica de la compassió, regida pel principi-misericòrdia: sensible al sofriment de les víctimes, que treballa per l'eliminació de les causes.

-       És una ètica d'alliberament, que tendeix a eliminar les opressions -de caràcter cultural, ètnic, social, econòmic, religiós, ecològic i de gènere-. El principi universal crític que guia aquesta ètica és «alliberar al pobre i oprimit i instaurar la justícia ».

-       És una ètica de la solidaritat; una solidaritat que amplia el món del «nosaltres».

«La investigació històrica no dificulta pas la fe sinó que li aporta garantia». (A.Schweitzer, 1950) Per què? Doncs, perquè ajuda a redescobrir el fonament històric i la dimensió alliberadora del cristianisme.

A molts intel·lectuals, científics i artistes els atrau el personatge Jesús de Natzaret i el fet que essent tant important la seva biografia sigui tant escassa.

 

La investigació científica no pretén elucubrar sobre Jesús de Natzaret, el Crist sinó donar sentit als textos evangèlics; respondre avui a la pregunta: I vosaltres, qui dieu que sóc?  Els creients, des de la fe, diem com Pere: Tu ets el Messies. Però tanmateix la història ens diu que es tracte d’Un jueu marginal (J.P.Meier); un laic pobre, procedent d’una zona rural i revolucionària, considerat perillós, subversiu i menyspreable pel poder del seu temps

Notes de: Salvador Sol,  Sobre el llibre 10 Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret, de Juan-José Tamayo Acosta