Pagola, seguint els investigadors ens diu que hi ha una dada certa: Jesús fou «condemnat a mort durant el regnat de Tiberi pel governador Ponç Pilat». L’autor ja ens adverteix que en el seu llibre «Jesús» presenta «una aproximació històrica» del personatge, un anàlisi crític dels fets, sense entrar en discussió, ni negar, tot allò que pels cristians és objecta de fe.
Jesús havia condemnat públicament el sistema del temple i anunciava un regne en tot diferent a la pax romana. Pels jueus el temple és sagrat, i pels romans, amb l’Imperi no si juga. «L’ordre de detenció parteix, segurament del gran sacerdot». Tot i que qui el va condemnar a la creu va estar Pilat. Malgrat que fos qui va tenir l’última paraula, «la tradició el disculpa». Lluc posa en boca del procurador: «Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort». Mateu diu que: «es rentà les mans». Joan destaca: «els el va entregar perquè fos crucificat». La covardia de Pilat rau en la por que Jesús pogués revelar-se contra Roma. Però, «la tradició disculpa els romans, amb la innocència de Pilat» i determina que «Els culpables de la crucifixió i mort del Messies, Fill de Déu, són els jueus» que no van entendre que el projecte de Déu no s’estava complint en el temple. « Els que irrompen a l'hort de Getsemaní són les forces de seguretat del temple, no pas els soldats romans de la torre Antònia»
«Caifàs [el gran sacerdot], governava el temple i la ciutat santa, i era la màxima autoritat del poble jueu en tot l’Imperi». Emparentat con estava amb la família d’Annàs, la seva actuació era la de servir als romans «mantenia bones relacions amb Pilat» i «acaparar [per ell i la seva família] dels càrrecs més influents i rendibles del temple». «El clan sacerdotal dels Annàs va deixar en la tradició jueva ell record d’una família rapinyaire».
Jesús és condemnat a mort, doncs, no perquè es proclami Messies. Ell «en cap moment manifesta aquesta pretensió». El què de veritat els preocupa és que es tracta «d’un fals profeta que s’està convertint en un perill per a tots». «L’atac al temple és, sens dubte, la causa principal de l’hostilitat de les autoritats jueves contra Jesús i la raó decisiva del seu lliurament a Pilat». «La seva actuació contra el temple és una amenaça per a l’ordre públic». «El prefecte coneixia bé el perill potencial que representava qualsevol alteració de l’ordre a Jerusalem, sobretot en un ambient de pasqua».
La detenció de Jesús omple de por als seus seguidors que s’escampen per la galilea, malgrat que les autoritats no van contra ells. El càstig només serà per Jesús, però amb una crueltat que vol ser exemplificant. «A Jerusalem només queden algunes dones» de les que el seguien. Però els que l’havien estimat, encara que allunyats, el segueixen estimant.
En realitat la condemna a Jesús és una sentència contra el poble jueu, que no ha estat a l’alçada, com a poble escollit, de la promesa. Així ho explica Pagola. I, a la vegada: «El crucificat es converteix en model pels cristians que estan patint persecució»
Salvador Sol