divendres, 28 d’octubre del 2016

PUC CANVIAR?


  

L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 31 durant l’any – C (Lluc 19,1-10

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: --Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien: --Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!
Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: --Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.
Jesús li digué: --Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. (Lc 19, 1-10)

divendres, 21 d’octubre del 2016

LA POSTURA JUSTA



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 30 durant l’any – C (Lluc 18,9-14)

A uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres, Jesús els proposà aquesta paràbola: --Dos homes van pujar al temple a pregar: l'un era fariseu i l'altre publicà.
El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tots els béns que adquireixo».
Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: «Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador».
Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l'altre; perquè tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit. (Lc 18,9-14)

divendres, 14 d’octubre del 2016

EL CLAM DELS QUI PATEIXEN



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 29 durant l’any – C (Lluc 18,1-8)

Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: --En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: --Fes-me justícia contra l'home amb qui tinc un plet.
Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: «Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, però aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més»-
I el Senyor va afegir: --Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà esperant? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra? (Lc 18,1-8)

divendres, 7 d’octubre del 2016

GUARICIÓ

L’evangeli del diumenge

 Veure comentari de J.A.Pagola, clicant: Diumenge 28 durant l’any – C (Lluc 17,11-19)
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. A l'entrada d'un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i es posaren a cridar: Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!
En veure'ls, Jesús els digué: Aneu a presentar-vos als sacerdots.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.
Un d'ells, quan s'adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús digué: ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d'aquest estranger?

I li digué: Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat. (Lc 17,11-19)

dijous, 6 d’octubre del 2016

La marginalitat de Jesús

Apunts,  1a.  Trobada (Curs 2016-2017).

Jesús es defineix a sí mateix amb les paraules d’Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». (Is 61,1-2 / Lc 4,18-19)
Els deixebles de Joan Baptista li pregunten: «Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?». La resposta de Jesús manifesta evidències: «els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà! (Lc 7,20-23)
En temps de Jesús a Palestina hi ha un Sanedrí i la societat està formada per: saduceus, escribes, zelotes, herodians i essenis. Cada grup respon a ideologies religioses i polítiques diferents. Jesús no formava part de cap d’aquest grups. 
Per això John P. Meier considera que es tracte d’«un jueu marginal», que no fa l’anunci del Regne en les grans ciutats de Galilea: Sèpforis o Tiberíades. «L’actuació de Jesús queda limitada als camins i pobles marginals [...]. Llocs, on la societat empeny els pobres». 
«Els «pobres de Jahvè» són els indigents, víctimes de la injustícia social denunciada contínuament pels profetes», que Mateu ampliarà als «pobres en l’esperit» perquè «d’ells és el Regne del cel». (Mt 5,3) 
El sociòleg Janice E. Perlman, en el seu estudi sobre pobresa urbana i política a Rio de Janeiro, esmenta cinc maneres d’identificar els grups marginals de les societats. els qui ocupen infrahabitatges, els aturats o que tenen un treball precari, els emigrants d’una cultura rural a una cultura urbana, les minories racials o ètniques que tenen dificultats per a integrar-se en el grup ètnic dominant, i els que se surten d’allò que és normal (desviats), ja sigui per algun tipus de patologia, per ser superdotats o inconformistes.
«Per un cristià pot ser dur acceptar que Jesús era senzillament insignificant per la història» Els principals historiadors dels I i II dC. Gairabé no en parlen. Flavi Josep no li dedica més espai que a Joan Baptista. Tàcit tampoc dedica gaire espai en referència a Crist. 
Per a un romà, «Jesús va merèixer la mort espantosa reservada als esclaus i els rebels». Per a un jueu, «se li va aplicar el càstig rigorós que contempla el Deuteronomi»: Quan un home ha comès un crim és sentenciat a mort i se l'executa penjant-lo en un arbre». (cf De 21, 22-23). Ara és «Déu maleeix aquell que està penjat [d’un arbre]», però pels coetanis, el procés i execució de Jesús es feia a un marginal. 
Cal prendre en consideració que durant «gairebé trenta anys Jesús es marginà a sí mateix: no va passar de ser un fuster de tants en un de tants pobles monstruosos de la baixa Galilea, que tenia una posició econòmica i respectabilitat social mínimes» malgrat que li permetessin «viure de forma decent». Però, obeint a un «ministeri profètic [...] abandonà el seu mitjà de vida i lloc d’origen, per a convertir-se en un desocupat itinerant» fins a ser rebutjat «en tornar al seu poble per ensenyar a la sinagoga».
També es va «marginar» pel fet de ser com era un «galileu rural», que sense haver «assistit a una escola d’escribes o estudiat amb algú mestre conegut [...] gosava posar en tela de judici els ensenyaments i pràctiques que acceptaven molts jueus del seu temps,

Selecció i redacció: Salvador Sol