dissabte, 28 d’abril del 2018

CREURE


Evangeli,  29 d’abril de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 5 de Pasqua – B (Joan 15,1-8)

»Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus (Jn 15,1-8)

divendres, 20 d’abril del 2018

CERCAR DES DE DINS


»Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.
»Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
»El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare. (Jn 10 11-18)


divendres, 13 d’abril del 2018

TESTMONIS

Evangeli, 15 d’abril de 2018, i comentari de J.A.Pagola 

 Diumenge 3 de Pasqua – B (Lluc 24,35-48)

Idees força
Lectura primera,  (Ac 3,13-15,17-19)
Vau matar el qui ens obre el camí de la vida,però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts
Lectura segona (1Jo 2,1-5ª)
Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats i pels de tot el món
Evangeli
També ells (els deixebles d’Emmaús) contaven el que havia passat pel camí i com l'havien reconegut quan partia el pa.
Mentre parlaven d'això, Jesús es presentà enmig d'ells i els va dir: --Pau a vosaltres.
Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:
--Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.
I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.
Però com que de tanta alegria no s'ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: --¿Teniu aquí res per a menjar?
Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se'l va menjar davant d'ells.
Després els digué: --Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: "Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms."
Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué: --Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. (Lc 24,35-48)

L’ORACIÓ DE JESÚS.


Apunts,  12.Trobada (Curs 2017-2018).


La missió de Jesús es va realitzar en un ambient d’oració. Lluc situa l’inici d’aquesta missió a la sinagoga de Natzaret, on després de llegir el fragment  de Isaïes: «L’esperit del Senyor reposa sobre meu...», va anunciar: «--«Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». (Lc 4,21).  Després va anar a Cafarnaüm i curà un home posseït d’un esperit maligne (Lc 4,33-35), i curà «La sogra de Simó que era al llit amb febre, (Lc 4,38-29). Sortint de Cafarnaüm, Jesús cura un leprós. (Lc 5.13-14) A partir d’aquí, «Jesús es converteix en una mena de profeta itinerant, que va fent el bé, realitzant contínuament: predicació, curació i pregària. «L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar [...]; però ell es retirava en llocs solitaris i pregava». (Lc 5, 15-16) 

En l’elecció dels apòstols, «Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, (Lc 6,12-13)

Després del miracle del pa i els peixos  (Lc 9, 18), va sortir en direcció «a Betsaida [...] i se n’anà a la muntanya a pregar».  (Mc 6,45-46)

Abans de la confessió de Pere, a Cesarea, en acabar l’oració pregunta als deixebles: «Qui diu la gent que sóc jo?» I, d’una forma més directa: «--I vosaltres, qui dieu que sóc?». Aleshores «Pere li respongué: --El Messies de Déu».(Lc 9.18-21)

Jesús ensenya a dirigir-se a Déu com a Pare. Quan els deixebles li demanen: ensenya’ns a pregar la seva resposta és: «Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà»1(Lc 1, 5-13) «quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-          se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa». (Mt 6,5) I els ensenyà el Pare nostre.

A la muntanya de les Oliveres (Hort de Getsemaní). Sens dubta és l’oració de l’angoixa i el silenci de Déu. És a Getsemaní on es produeix, precisament, el moment més dur i terrible per a Jesús. Més inclús, almenys moralment, que a la creu en que el dolor és bàsicament físic. Jesús es dirigeix al Pare (abba) amb la confiança del fill suplicant-li: per a tu tot és possible. «si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva       voluntat, sinó la teva. (Lc 22, 42).

Aquestes paraules de Jesús, doncs que els jueus resaven en veu alta, algun dels deixebles: Pere, Jaume o Joan, probablement ho va sentir. En acabar la seva oració els va trobar dormint i expressa el seu dolor: «--Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació. (Lc 22,46). En la versió de Marc, Jesús es dirigeix a Pere, i li diu: «--Simó, dorms? No has estat capaç de vetllar una hora? Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble. (Mc  14,37-38)
La pregària de Jesús a la creu. «Probablement, escriu Pagola, les primeres generacions cristianes no sabien exactament les paraules que Jesús podia haver murmurejat durant la seva agonia. Ningú va estar tant a prop com per recollir-les. Però Marc i Mateu posen en llavis de Jesús aquest plany: «Déu meu, Déu meu, perquè m’has abandonat?» (Sl 22) Segons Lluc  les paraules devien ser de súplica: «Pare, confio el meu alè a les teves mans». (Lluc, 23: 46) i per Joan, es tractaria del Fill que rendeix comptes: «--Tot s'ha complert»...(Jn, 19: 30)
Selecció i redacció: Salvador Sol

divendres, 6 d’abril del 2018

AGNÒSTICS?

Diumenge 2 de Pasqua – B (Joan 20,19-31)

Idees força
Lectura primera (Ac 4,32-35)
Un sol cor i una sola ànima
Lectura segona (1Jo 5,1-6)
Cada fill de Déu és un vencedor del món

Evangeli
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31)