divendres, 18 de març del 2016

El ressuscitat

Apunts,   10a  Trobada (Curs 2015-2016).


«Si Crist no ha ressuscitat, és vana la vostra fe» (1 Cor 15,17). A l’A.T. hi ha una saviesa natural de la mort. «El Senyor va crear l'home de la terra i de nou li fa que hi torni» (Siràcida 17,1-2). I en el mateix llibre es diu: «Oh mort, què dolça és la teva sentència per a l'home derrotat i sense forces, [...] i que ha perdut l'esperança!». (Sir 41,1-20).
Ara bé, la mort està vinculada al pecat. «Per un sol home va entrar el pecat al món i pel pecat la mort» (Rm 5,12). Per això, la mort del màrtir, des d’una saviesa «sobrenatural», és la millor prova de fidelitat que l'home pot mostrar a Déu. 
Els evangelistes coincideixen a relatar la trobada del sepulcre de Jesús obert i buit. Però el sepulcre buit, per sí sol, no indica resurrecció; «Ha ressuscitat; no és aquí», és el kerygma de Marc. Cal un anunci més concret: «Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu» (Mc 16,7). Joan narra la possibilitat del robatori: «Si te l’has emportat tu –diu Maria a l’hortolà- digues-me on l’has posat» (Jn 20,15) I el relat acaba amb el reconeixement de Maria al Mestre: rabuni, diu meravellada en reconèixer el Senyor.
En els relats d'aparicions es troba l'experiència inefable dels primers membres de la comunitat cristiana. Probablement l’aparició als més de cinc-cents germans que indica Pau, es refereix a la Pentecosta. Però la identificació del Ressuscitat requereix de gestos i signes, que recordin el Jesús històric: els àpats, les nafres de la crucifixió, l’ajut en la pesca, etc. Ara Crist ja no se’ns presenta com ho feu amb els deixebles, però ja li va dir a Tomàs: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist» (Jn 20,29)
Déu no li va estalviar a Jesús res de l'ambigüitat i la foscor de l'exercici humà de la llibertat. Va haver de superar amb confiança i amor la contradicció existent entre el Déu que percebia en el més íntim de la seva persona com a Pare, però que no el lliurava a la creu. És en la resurrecció on es fa palès que Déu estava en Jesús. El veritable rostre de Déu està en el Jesús gloriós però també en el crucificat a la creu. 
Déu creà l'home i la dona a imatge seva i vol que segueixin l’exemple del seu fill Jesús, estimant els germans fins a l'extrem de donar la vida. Si la creu i la resurrecció de Jesús tenen sentit, és perquè s’anticipa al sofriment humà. 
La mort de Jesús és la mort del primer màrtir que Déu va acollir al seu si. Quan l'home i la dona moren lliurant la seva vida al servei del Regne, aquesta també és acollida per Déu. Com el gra de blat que morint dóna nova vida, perdre la vida pel cristià és l'única manera de guardar-la per a la vida eterna.
A la resurrecció de Jesús apareix l'amor de Déu triomfant sobre la mort, fent-li justícia. Déu estava en Jesús quan aquest oferia gratuïtament als homes el do del seu amor reconciliador. 
Viure com a fills de Déu, aquesta és l'obra de l'Esperit que va configurant els homes i dones a la manera de Jesús. 
Jesús seu a la dreta del Pare, i ara, guiats per l’Esperit, els seus seguidors agrupats en l’Església, que és (ha de ser) comunitat fraterna, hem de seguir treballant per les causes del Regne, perquè es faci realitat, donant testimoni al món del Ressuscitat.


Notes: Salvador Sol.  Font: José Ramon Busto. 10 Palabras clave sobre Jesús de Nazaret..

divendres, 4 de març del 2016

El crucificat

Apunts,   9a  Trobada (Curs 2015-2016).


Jon Sobrino escriu des de la creu de Jesús, pensant en els crucificats de tota la historia. La creui de Jesús és La Creu. I cal recordar que la creu «es un símbol», que «invita a la conversió». La creu de Jesús és presència de Déu a la història: la teologia de l’alliberament, vol fer «baixar de la creu als crucificats de la història» per les mateixes causes: Joan Baptista, Joana d’Arc, Martin Luther King, Romero i tants d’altres.
La creu de Jesús té efectes salvífics, com ho tenen les altres creus que fan present a Déu. Fer de Jesús un supercrucificat, el deshumanitza;.«el qui santifica com els qui són santificats tenen el mateix origen» (He 2,11). Jesús, ni tampoc Déu, són gelosos, i no consideren menyspreu les altres creus relacionades amb Jesús al llarg de la història. L’assassinat del bisbe Romero respon a un error polític, tanmateix com la condemna i mort de Jesús,
La creu de Jesús és universal i interpel·la l’ètica dels humans, en si posem o no la mirada en les creus del nostre temps, que no són menys escandaloses que la de Jesús. 
La persecució de Jesús es desenvolupa en un clima extern i intern de conflicte. Jesús fou essencialment un «home en conflicte». Lluc, narra la sortida de la sinagoga de Natzaret, dient: «ningú és profeta a la seva terra» (Lc 4,28s). Marc explica la controvèrsia de Jesús curant en dissabte, i els «fariseus confabulant-se amb els herodians per veure com podien eliminar-lo» (Mc 3,6). Els sinòptics narren fins a cinc escenes en les que Jesús corre perill (tribut al cèsar, expulsió del Temple, resurrecció dels morts, paràbola dels vinyaters i el manament principal). Per tot això: «els summa sacerdots i els escribes buscaven la manera d’apoderar-se’n, amb engany, i donar-li mort» (Mc 14,1; Mt 26,3s; Lc 22,1).
Jesús fou un profeta, que denuncià el pecat dels humans en nom de Déu- I en nom de Déu, els ortodoxos el criticaven perquè prenia partit a favor dels dèbils i no de la llei. El que és una bona noticia pels pobres és una amenaça pels opressors. 
Jesús, doncs, molesta, no només quan denuncia i desemmascara, sinó també, i sobretot, quan fa el bé i pel sol fet de fer-ho Quan expulsa dimonis l’acusen de fer-ho en nom de Belcebú (Mc 3,22), i el tracten d’endimoniat (Mt 12,24; Jn 7,20), i estar boig (Mc 3,21s; Jn 10,20). Quan acull a una dona pública afligida, és acusat d’ignorant: «si aquest home fos profeta, sabria qui és aquesta dona que l’està tocant», (Lc 7,39). Quan menja amb marginats i publicans, és acusat de «golafre, bevedor i amic de publicans i pecadors» (Mt 11,19). 
Pilat condemnà Jesús per l’amenaça: «Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar» (Jn 19,12). No li surt bé l’estratègia de Barrabàs: «nosaltres tenim una llei –diuen els summa sacerdots- i segons aquesta llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu» (Jn 19,7). Malgrat això, Pilat el presenta dient d’ell: «Aquí teniu l'home»! (Jn 19,5). el (vere homo). 
En els textos litúrgics es diu que el pa i el vi constitueixen la «nova aliança». Però el «feu això en memòria meva» s’ha d’interpretar en el seguiment de la vida de Jesús: « Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jn 13,15)
Jesús «va arribar a la perfecció» de la fidelitat humana a Déu. «Per això calia que es fes en tot semblant als germans i així fos davant Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble». (He 2,17)
Les creus són el mysterium iniquitatis: «Per què vas callar Senyor?». (Benet XVI, Auschwitz)

Apunts: Salvador Sol 
Font: Jon Sobrino. 10 preguntas clave sobre Jesús de Nazaret. Juan José Tamayo