Apunts, 13a Trobada. (Última del curs)
Pentecosta és la festa de l’Esperit. Cinquanta dies (quinquagèsima) després de la Pasqua gran (Pasqua florida) i deu dies després de l’Ascensió de Jesús glorificat com a Crist al cel. Els cristians celebrem la Pasqua Granada o de Pentecosta. Es tracta d’una data important, en que l’Esperit il·lumina tots els seguidors de Jesús; en que neix l’Església apostòlica.
Jahvé havia ordenat al poble celebrar la festa dita de les Set Setmanes en la que es donava gràcies per les collites: Celebra la festa de les Setmanes, al començament de la sega del blat, i la festa de les Collites, a la tardor. (Ex 34,22). Amb el temps, els jueus van convertir aquesta festa en la commemoració de l’Aliança del Sinaí (Ex 19-24), aquella en que Moisès va rebre l’encàrrec d’escriure la Llei, un cop alliberats de l’esclavitud d’Egipte.
L’Església primitiva va solapar aquesta celebració amb la de l’Esperit. Està documentat que el segle II, el bisbe Ireneu de Lió va demanar al papa Víctor (190) que no retirés de la communió els cristians orientals pel fet de fer coincidir aquesta celebració cristiana amb la tradicional del poble jueu.
Pel teòleg Rovira Belloso, la Pentecosta ens assenyala el moment en que Crist «des de la dreta del Pare no cessa d’intervenir en el món» (Lumen Gentium)
Pel papa Francesc: «L’Esperit Sant és el gran do del Crist Ressuscitat que obre la nostra ment i el nostre cor a la Fe en Jesús, el Fill enviat pel Pare que ens condueix a la comunió amb Déu […] L’home -la dona- és com un caminant que travessant els deserts de la vida té set d’una aigua viva, I Jesús ens dóna aquesta aigua viva: és l’Esperit Sant, que procedeix del Pare i que Jesús vessa en els nostres cors. «Jo he vingut perquè tinguin vida, i en tinguin a desdir. (Jn 10,10)
El cristià/cristiana és una persona que pensa i actua segons Déu; segons els dons que li ha donar l’Esperit.
Aquest és el do valuós que l’Esperit Sant porta en els nostres cors.
L’Esperit Sant ens ensenya a mirar amb els ulls de Crist, a viure la vida com la va viure Crist, a comprendre la vida com la va comprendre Crist». (Papa Francesc, homilia del 8 de maig de 2013)
Pagola ha escrit: «Déu no és propietat de l'Església. No pertany en exclusiva a les religions. Hem d'invocar la seva vinguda al món sencer tan necessitat de salvació: Vine Esperit creador de Déu. En el teu món no hi ha pau. Els teus fills i filles es maten de manera cega i cruel. No sabem resoldre els nostres conflictes sense recórrer a la força destructora de les armes.
Ens hem acostumat a viure en un món ple de sang per les guerres. Desperta en nosaltres el respecte a tot ésser humà. Fes-nos constructors de pau. No ens abandonis al poder del mal». (José Antonio Pagola)
Pentecosta és eucaristia: Crist se’ns dóna en l’Esperit. Per Rovira Belloso: «“L’eucaristia és un regal. [...] és un convit en el que el pa i el vi són aliment i beguda fonamentals. Es tracta del Pa de vida menjat per la fe, (cf. Jn 6, 51) i el vi, que com diu Marc: és la vida del Senyor. Per l’eucaristia, diu Pau: la mort del Senyor és anunciada fins que Ell vingui.
L’eucaristia ve a ser com un banquet humil que acaba en el misteri. I en el misteri s’hi ha d’entrar, ens hi hem de sentir acollits, i cal parlar al misteri, és a dir, a Déu.
Per l’eucaristia ens posem a les mans de Déu; en comú-unió, entre Crist i nosaltres.
Salvador Sol