divendres, 27 d’octubre del 2017

CREURE EN L’AMOR

Evangeli, 29 d’octubre de 2017, i comentari de J.A.Pagola   Diumenge 30 durant l’any – A (Mateu 22,34-40)

«Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d'ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta:  
--Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

 Jesús li digué: 
-- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 
Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos».(Mt 22,34-40)

dimarts, 24 d’octubre del 2017

El misteri de Jesús en l’evangeli de Lluc

Apunts,  2a.Trobada (Curs 2017-2018)

Els evangelis pretenen «explicar la revelació de Déu en Jesucrist. i mostrar el seu projecte de salvació entrant en la història humana» (Yves Saoût) La singularitat del de Lluc és la narració del naixement de Joan Baptista i els elements que el diferencien del de Jesús. Joan neix en la confortabilitat de la casa del sacerdot Zacaries, amb veïns i amics que el venen a visitar, i es pregunten: «Què serà aquest infant?». Jesús, paradoxalment,, neix en el moment d’un atzarós viatge imposat per un decret de l’emperador pagà, en un estable, «no havien trobat cap lloc on hostatjar-se» i, sense més visitants que quatre pastors, «gent marginal». Però, «Al costat de tanta precarietat»,Lluc escriu de forma inèdita: «els àngels anuncien: ha nascut el salvador».  
Els escrits de Lluc, Evangeli i Fets dels apòstols, van adreçada a Teòfil, un notable, deixeble de Pau i de cultura hel·lenista com ell i estan fonamentats en escrits anteriors, de Mateu i Marc, de la font Q i de investigació pròpia, intentant relacionar la vida, mort i resurrecció de Jesús amb els anuncis dels profetes i la voluntat de situar Joan i Jesús, entre l’Antic i el Nou Testament. I deixar constància del misteri de Jesús; la seva condició humana – divina.
Lluc emmarca el seu evangeli en un moment determinat de la història: «En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries...» I, segueix amb l¡estil narratiu de qui explica un conte: «Un dia, Zacaries exercint al Temple les funcions de sacerdot, rebé la visita d’un àngel del Senyor...», També Maria rep la salutació de l’àngel, Déu te guard, plena de gràcia, En ambdós casos hi ha el dubte: Com pot ser això –pregunta Zacaries- si jo soc vell i la meva dona també.... Maria pregunta: Com podrà ser això, si jo soc verge?».
Elisabet embarassada pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor!». Maria exclama: «El Senyor ha obrat en mi meravelles». Joan «serà gran als ulls del Senyor», Jesús «serà gram i l’anomenaran Fill de l’Altíssim...».
Lluc destaca la circumcisió de Joan amb una gran festa. De Jesús en destaca la presentació`al temple. Jesús fa la seva entrada a la casa del Pare i és rebut per «un home que es deia Simeó, que ple de l’Esperit» pronuncia aquestes paraules: «Els meus ulls han vist el Salvador». Joan serà «gran davant del Senyor», prepararà els seus camins., Jesús esdevindrà «el Messies, el Senyor».
Una vida itinerant de profeta. Batejat per Joan i superades les proves del desert, Jesús «ple del poder de l’Esperit» inicia una vida itinerant de profeta. a Galilea: «Ensenyava a les sinagogues, i tothom el lloava».
Lluc pretén desvelat el misteri de Jesús, com a Fill de Déu i Crist – Messies. I, ho fa poc a poc, a través dels «fets» i les «paraules» amb les que Jesús anuncia el Regne». Per exemple, amb la narració de l’encontra entre Jesús i Zaqueu, i amb la paràbola de les mines ens prepara per l’esdeveniment pasqual i l’espectacular entrada de Jesús a Jerusalem, amb el pollí i la gent cridant: Beneit el rei. El qui ve en nom del Senyor.
L’evangelista reconeix que no pot explicar la revelació de Déu, en el misteri de Jesús, però en presenta una selecció d’allò que considera més rellevant, per tal que el lector, amb l’ajuda de l’Esperit, arribi al màxim apropament possible al misteri. Per això presenta paral·lelismes amb les Escriptures: compara la multiplicació dels pans amb el manà, i l’eucaristia amb la pasqua jueva. Lluc considera que Jesús té trets d’Elies, Moisès i David,
Notes de: Salvador Sol, sobre el llibre de Augustin George. El evangelio según san Lucas

divendres, 20 d’octubre del 2017

ELS POBRES SÓN DE DÉU

Evangeli del diumenge 22 d’octubre de 2017 (Mt 22,15-21), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 29 durant l’any – A (Mateu 22,15-21)

Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. I van enviar els seus deixebles i els partidaris d'Herodes a dir-li: --Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes de debò el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. Digues-nos què et sembla: --És permès o no de pagar tribut al Cèsar?
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: --Per què em poseu a prova, hipòcrites? Ensenyeu-me la moneda del tribut.  
Ells li portaren un denari. Jesús els preguntà: --De qui són aquesta cara i aquesta inscripció?
Li responen: --Del Cèsar.

Jesús els diu: --Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. 

divendres, 13 d’octubre del 2017

INVITACIÓ

Evangeli del diumenge 15 d’octubre de 2017 (Mt 22,1-14), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 28 durant l’any – A (Mateu 22,1-14)

Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: --Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava el casament del seu fill. Va enviar els seus servents a cridar els convidats a les noces, però ells no hi volien anar. Llavors envià uns altres servents amb aquest encàrrec: --Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l'aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!
»Però ells no en feren cas i se'n van anar, l'un al seu camp, l'altre al seu negoci; i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Llavors va dir als seus servents:  --El banquet de noces és a punt, però els convidats no n'eren dignes; aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.
»Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s'omplí de convidats.
»Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s'adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, i li digué: --Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces?
»Però ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: --Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Perquè molts són cridats, però pocs són escollits. 

divendres, 6 d’octubre del 2017

CRISI RELIGIOSA

Evangeli del diumenge 08 d’octubre de 2017 (Mt 21, 33-43), i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 27 durant l’any – A (Mateu 21,33-43)

»Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia . Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
»Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen: --Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu: --¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. (Mt 21,33-43)