dijous, 18 de juny del 2020

SEGUIR JESÚS SENSE POR*

Evangeli (Mt 10,26-33) - Diumenge, 21 de juny de 2020), i comentari de J.A.Pagola

Evangeli: 

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d'hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d'hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l'infern tant l'ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom que em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom que em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel». (Mt 10,26-33)

Comentari
El record de l’execució de Jesús era encara 10,26-33molt recent. Per les comunitats cristianes circulaven diverses versions de la seva passió. Tots sabien que era perillós seguir algú que havia acabat tan malament. Es recordava una frase de Jesús: «El deixeble no és més que el seu mestre». Si a ell li han dit Belcebú, ¿què no diran dels seus seguidors?
Jesús no volia que els seus deixebles es fessin falses il·lusions. Ningú no pot pretendre seguir-lo de veritat sense compartir d’alguna manera la seva sort. En algun moment algú ens rebutjarà, maltractarà, insultarà o condemnarà. Què cal fer?
La resposta li surt a Jesús des de dins: «No tingueu por de tots ells». La por és dolenta. No ha de paralitzar mai els seus deixebles. No han de callar. No han de cessar de propagar el seu missatge per cap motiu.
Jesús els explica com han de situar-se davant la persecució. Amb ell ha començat ja la revelació de la Bona Notícia de Déu. Han de confiar. El que encara és «secret» i «amagat» per a molts, un dia se sabrà: es coneixerà el Misteri de Déu, el seu amor a l’ésser humà i el seu projecte d’una vida més feliç per a tothom.
Els seguidors de Jesús estan cridats a prendre part des d’ara en aquest procés de revelació: «Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum». Allò que els explica al vespre, abans de retirar-se a descansar, ho han de comunicar sense por «en ple dia». «Allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats». Allò que els xiuxiueja a cau d’orella perquè penetri bé en el seu cor, ho han de fer públic.
Jesús insisteix que no tinguin por. «Tot aquell qui em reconegui», res ha de témer. L’últim judici serà per a ell una sorpresa joiosa. El jutge serà «el meu Pare del cel», el qual us estima sense fi. El defensor seré jo mateix, que «el reconeixeré». Qui pot infondre més esperança enmig de les proves?
Jesús imaginava els seus seguidors com un grup de creients que saben «posar-se de part seva» sense por. Per què som tan poc lliures per obrir nous camins més fidels a Jesús? Per què no ens atrevim a plantejar de manera senzilla, clara i concreta l’essencial de l’evangeli?
*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

divendres, 12 de juny del 2020

CADA DIUMENGE*

Evangeli (Jn 6,51-58) Festivitat de Corpus Chruisti (14 de juny de 2020), i comentari de J.A.Pagola

Evangeli.
En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre». (Jn 6,51-58)

 

Comentari.
Per celebrar l’eucaristia dominical no n’hi ha prou amb seguir les normes prescrites o pronunciar les paraules obligades. No n’hi ha prou tampoc amb cantar, senyar-se o donar-nos la pau en el moment adequat. És molt fàcil assistir a missa i no celebrar res al cor; sentir les lectures corresponents i no escoltar la veu de Déu; combregar piadosament sense combregar amb Crist; donar-nos la pau sense reconciliar-nos amb ningú. Com viure la missa del diumenge com una experiència que renovi i enforteixi la nostra fe?
Per començar, hem d’escoltar amb atenció i alegria la Paraula de Déu, i en concret l’evangeli de Jesús. Durant la setmana hem vist la televisió, hem escoltat la ràdio i hem llegit la premsa. Vivim atordits per tota classe de missatges, veus, notícies, informació i publicitat. Necessitem escoltar una altra veu diferent que ens guareixi per dins.
És un respir escoltar les paraules directes i senzilles de Jesús. Porten veritat a la nostra vida. Ens alliberen d’enganys, pors i egoismes que ens fan mal. Ens ensenyen a viure amb més senzillesa i dignitat, amb més sentit i esperança. És una sort fer el recorregut de la vida guiats cada diumenge per la llum de l’evangeli.
La pregària eucarística constitueix el moment central. No ens podem distreure. «Aixequem el cor» per donar gràcies a Déu. És bo, és just i necessari agrair a Déu per la vida, per la creació sencera i pel regal que és Jesucrist. La vida no és només treball, esforç i agitació. És també celebració, acció de gràcies i lloança a Déu. És bo reunir-nos cada diumenge per sentir la vida com a regal i donar gràcies al Creador.
La comunió amb Crist és decisiva. És el moment d’acollir Jesús en la nostra vida per experimentar-lo en nosaltres, identificar-nos amb ell i deixar-nos treballar, consolar i enfortir pel seu Esperit. Tot això no ho vivim tancats en el nostre petit món. Cantem junts el Parenostre sentint-nos germans de tots. Li demanem que a ningú li falti el pa ni el perdó. Ens donem la pau i la volem per a tothom.
*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dijous, 4 de juny del 2020

OBRIR-NOS AL MISTERI DE DÉU

Solemnitat de la Santíssima Trinitat

Evangeli: (Jn 3,16-18) 
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. (Jn 3,16-18)

Comentari:
Al llarg dels segles, els teòlegs han realitzat un gran esforç per apropar-se al misteri de Déu formulant amb diferents construccions conceptuals les relacions que vinculen i diferencien les Persones divines en el si de la Trinitat. Esforç, sens dubte, legítim, nascut de l’amor i el desig de Déu.
Jesús, però, no segueix aquest camí. Des de la seva pròpia experiència de Déu, convida els seus seguidors a relacionar-se de manera confiada amb Déu Pare, a seguir fidelment els seus passos de Fill de Déu encarnat, i a deixar-se guiar i encoratjar per l’Esperit Sant. Ens ensenya així a obrir-nos al misteri sant de Déu.
Primer de tot, Jesús convida els seus seguidors a viure com a fills i filles d’un Déu proper, bo i entranyable, al qual tots podem invocar com a Pare estimat. El que caracteritza aquest Pare no és el seu poder i la seva força, sinó la seva bondat i la seva compassió infinites. Ningú està sol. Tots tenim un Déu Pare que ens comprèn, ens estima i ens perdona com ningú.
Jesús ens descobreix que aquest Pare té un projecte nascut del seu cor: construir amb tots els seus fills i filles un món més humà i més fratern, més just i solidari. Jesús l’anomena «Regne de Déu», i convida tothom a entrar en aquest projecte del Pare cercant una vida més justa i més digna per a tots, començant pels seus fills més pobres, indefensos i necessitats.
Al mateix temps, Jesús convida els seus seguidors a que confiïn també en ell: «Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi». Ell és el Fill de Déu, imatge viva del seu Pare. Les seves paraules i els seus gestos ens descobreixen com ens vol el Pare de tots. Per això convida tothom a seguir-lo. Ell ens ensenyarà a viure amb confiança i docilitat al servei del projecte del Pare.
Amb el seu grup de seguidors, Jesús vol formar una família nova on tots cerquin «complir la voluntat del Pare». Aquesta és l’herència que vol deixar a la terra: un moviment de germans i germanes al servei dels més petits i desvalguts. Aquesta família serà símbol i germen del nou món estimat pel Pare.
Per això necessiten acollir l’Esperit que encoratja el Pare i el seu Fill Jesús: «Vosaltres rebreu la força de l’Esperit Sant, que vindrà damunt vostre, i així sereu els meus testimonis». Aquest Esperit és l’amor de Déu, l’alè que comparteixen el Pare i el seu Fill Jesús, la força, l’impuls i l’energia vital que farà dels seguidors de Jesús els seus testimonis i col·laboradors al servei del gran projecte de la Trinitat Santa.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat