dijous, 21 de juny del 2018

PER QUÈ TANTA POR


Evangeli del diumenge 24 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 12 durant l’any – B (Marc 4,35-41)

La tempesta calmada
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
--Passem a l'altra riba. Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: --Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua: --Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: --Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?

dijous, 14 de juny del 2018

AMB HUMILITAT I CONFIANÇA

Evangeli del diumenge 17 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 11 durant l’any – B (Marc 4,26-34)

Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut

Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem, no ambicionem res més que ser plaents al Senyor

Evangeli Mc  4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Paràbola de la llavor que creix tota sola
Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Jesús parla en paràboles
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. (Mc 4,26-34)

dijous, 7 de juny del 2018

QUÈ ÉS MÉS SA?

Evangeli del diumenge 10 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Lectura primera Gn 3,9-15
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona

Lectura segona 2Co 4,13-51
Ens sentim plens de fe, i per això parlem

Evangeli Mc 3,20-35
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar.
Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: --Ha perdut el seny!
Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: --Està posseït per Beelzebul.
I encara: --Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: --Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrà saquejar la casa.
»Us asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
La mare i els germans de Jesús
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
--La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell els respon: --¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu:
--Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.  (Mc 3,20-35)