Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona
Lectura segona 2Co 4,13-51
Ens sentim plens de fe, i per això parlem
Evangeli Mc 3,20-35
Després
Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s'hi tanta gent, que
no els quedava temps ni de menjar.
Quan
els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l,
perquè deien: --Ha perdut el seny!
Els
mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: --Està posseït per
Beelzebul.
I
encara: --Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Llavors
Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: --Com pot ser que
Satanàs tregui fora Satanàs? Si un reialme es divideix i lluita contra si
mateix, no pot durar. I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa,
tampoc no durarà. Si és cert, doncs, que Satanàs s'ha aixecat contra si mateix
i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. Ningú no pot entrar a casa
d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols
així li podrà saquejar la casa.
»Us
asseguro que tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies que
hagin proferit, però el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrà mai perdó:
és culpable del seu pecat per sempre més.
Jesús
va parlar així perquè deien d'ell que tenia un esperit maligne.
La
mare i els germans de Jesús
Llavors
arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. Hi
havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen:
--La
teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen.
Ell
els respon: --¿Qui són la meva mare i els meus germans?
Llavors,
mirant els qui seien al seu voltant, diu:
--Aquests
són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el
meu germà, la meva germana, la meva mare. (Mc 3,20-35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada