Diumenge 11 durant l’any – B (Marc 4,26-34)
Jo faig
créixer l'arbre menut
Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara
que som en el cos, com quan en sortirem, no ambicionem res més que ser plaents al Senyor
Evangeli Mc 4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Paràbola
de la llavor que creix tota sola
Deia encara: --Amb
el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si
dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que
ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després
espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a
punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també: --A
què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com
quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de
la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que
totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els
ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Jesús parla en
paràboles
Amb moltes
paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que
ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res
sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. (Mc 4,26-34)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada