dijous, 14 de juny del 2018

AMB HUMILITAT I CONFIANÇA

Evangeli del diumenge 17 de juny i comentari de J.A.Pagola 

Diumenge 11 durant l’any – B (Marc 4,26-34)

Lectura primera Ez 17,22-24
Jo faig créixer l'arbre menut

Lectura segona 2C 5,6-10
Tant ara que som en el cos, com quan en sortirem, no ambicionem res més que ser plaents al Senyor

Evangeli Mc  4,26-34
La més petita de les llavors acaba més grossa que totes les hortalisses
Paràbola de la llavor que creix tota sola
Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
Deia també: --A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.
Jesús parla en paràboles
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles. (Mc 4,26-34)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada