dissabte, 26 d’octubre del 2013

1a TEMPTACIÓ: VÈNCER LES NECESSITATS

Apunts, 2a  Trobada (Curs 2013-2014).

Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. «Jesús es resisteix a utilitzar Déu per a convertir les pedres en pans». Perquè «El primer que un necessita és menjar», Però «L’anhel del ser humà no s’apaga alimentant el seu cos. Necessitem molt més». (J.A. Pagola, Hacernos discípulos de Jesús)
A la creu, Jesús escoltarà també aquestes paraules, en forma d’escarni: «Si ets Fill de Déu, baixa de la creu» (Mt 27, 40).
La temptació de la religió consisteix: «En l'ús de Déu i de la relació privilegiada amb Ell, com a mitjà per alterar la condició humana en benefici propi, eludint d'aquesta manera la tasca de l'home en el món. [...] Com avantatge personal davant les forces ocultes i necessitats de la vida. (González Faus, La Humanidad Nueva)
  • Bonhoeffer.- (teòleg protestant assassinat pels nazis) ha escrit, que la fe que Jesús té en Déu, «capgira tot el que l'home religiós espera de Déu».
  • Alfred Delp.- (jesuïta assassinat pels nazis) ha escrit: «El pa és important; la llibertat és més important; però el més important de tot és l’adoració».
Aquesta interpel·lació: Si ets Fill de Déu... es repetirà al llarg de la seva vida. «a Jesús se li demanen proves. [...] Se li demana que faci un gran miracle que elimini tot dubte i demostri a cada u, de forma irrebatible, qui és». (J.Ratzinger, El relato de las tentaciones de jesús como espejo de su figura)
També nosaltres som temptats, quan «davant de certs esdeveniments (malalties greus, catàstrofes, holocaust, etc.) defugim les responsabilitats pròpies demanant: on és Déu?
Ratzinger posa de manifest el que molt sovint pensem: «Si Jesús és realment el Fill de Déu i no un il·luminat dels molts que han aparegut en la història, ha de mostrar-ho de forma més clara del que ho fa. Ha de donar a l’Església, si aquesta ha de ser la seva Església, un major grau de transparència del que té actualment».
En el mateix relat, Ratzinguer exposa que la resposta de Jesús (al maligne): no només de pa viu l’home, suposa que la recerca de Déu cal fer-la amb aquestes tres condicions: «a través de la seva paraula», «que és Déu qui ens dóna el pa», i que «la disponibilitat recíproca a compartir és un element essencial del miracle». Com succeeix en la multiplicació dels pans, en que Jesús té misericòrdia de la gent que «havien acudit per escoltar la paraula de Déu i s’havien oblidat de tot el demès». I, «Escoltar Déu és converteix en tenir vida en Déu, i passar de la fe a l’amor, al descobriment de l’altre. Jesús no és indiferent davant de la fam dels homes i dones, davant de les seves necessitats materials, però les situa en el context i en l’ordre correctes.
Malgrat la negativa de convertir les pedres ens pans, el pa està molt present en la vida de Jesús, fins convertir-se Ell mateix en «l’eucaristia de l’Església».
González Faus.- escriu que: «La primera temptació demostra que s’ha de satisfer la gana, però sense esperar miracles; és evident que s’han de convertir els deserts en pa, però no pas a base de rogatives, sinó d’esforç humà». «La filiació divina no elimina res de la condició humana. L'home no viu només de pa, sinó de tot allò que procedeix de Déu, és a dir: de tota la realitat de la vida, quan ha estat lliurada a ell perquè la domini». (Llibre citat)
 
Salvador Sol

divendres, 11 d’octubre del 2013

LES TEMPTACIONS DE JESÚS.-


Apunts, 1a  Trobada (Curs 2013-2014).

 «Els relats de las temptacions (ens diuen que) Jesús, després del baptisme va romandre al desert i va sofrir atacs diabòlics» (J.Dupont, O.S.B.)  
·     Només en la mesura en que ha anat coneixent Déu, Jesús ha pogut saber qui és el Diable i derrotar-lo.
·     La revelació de Déu i la del Diable es troben vinculades en el mateix context de “desert” on Jesús ha estat, per un temps, company del Baptista.
·     Jesús entén que ja no és temps de batejar, esperant el que vingui després, sinó oposar-se directament i vèncer Satan. 
·     Jesús no inicia la seva missió del Regne a cegues, sinó que ha descobert i superat els poders que s’oposaven a aquests Regne, vinculats al diner (pa), triomf polític (regne del món) i la imposició religiosa (miracles). (Xabier Pikaza, El blog de X. Pikaza)
Els evangelistes no han distribuït les temptacions de Jesús, al llarg de la seva vida, sinó que les han agrupat just al començament de la seva vida pública,[...] Ajuntar les temptacions amb el baptisme té el sentit d’explicar que l’Esperit que es manifesta en el baptisme (teofania) és el mateix que impulsa Jesús al desert.  (José I. González Faus, La nueva humanidad)
·  Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» [...] Cadascú és temptat pels propis desigs, que l'atreuen i el sedueixen. (Jm 1, 13-14)
·  Sant Agustí.- La vida, mentre dura la nostra peregrinació, no pot estar lliure de temptacions; [...] ningú es pot conèixer a si mateix si no és temptat. (Com. del Salm 60).
Les temptacions (referides a Israel).- «No hi ha dubte que més de la meitat dels relats de Mateu i Lluc estan construïts amb cites del Deuteronomi». (J.Dupont, O.S.B.) i dels salms.
«L’experiència d’absoluta fiabilitat passa per la crisi típica de totes les relacions humanes: sovint aquesta confiança sembla veure’s defraudada i es desperta un dubte inevitable: és que Déu falla? Això és el que es pregunta Job, mentre els profetes d’Israel no es cansen de repetir: falla el poble, falla l’home!» (G. Faus, Unicitat de Déu, CJ 180)
·     En què falla el poble? En què falla l’home/dona?
·     Volent prescindir de Déu o pretenent utilitzar-lo en benefici propi. (Temptació latent)
·     Sant Agustí.- «La temptació pot consistir en aquestes dues coses: o en l’esperança d’aconseguir alguna comoditat temporal, o en el temor a perdre-la» (Sobre el Sermó de la Muntanya, 2).
 ·   Orígenes.- «Cal pregar no per deixar de ser temptats -cosa impossible - sinó per no ser enredats por la temptació» (Trat. sobre l’oració, 29).
Simone Wei.- «actualment, qui pensa en Crist com un condemnat de dret comú. [...[ L’Església, certament, no [...] i això duu a una falsificació de la seva creu i de la revelació de Déu en ella». La divinitat de Jesús deixa així de ser l’escàndol d’un Déu “delinqüent”. (G. Faus, Por de Jesús, Q.CJ-163).
«És diabòlic organitzar la religió com un sistema de creences i pràctiques que donen seguretat. No es construeix un món més humà refugiant-se cadascú en la seva pròpia religió. Cal assumir, a voltes, els compromisos arriscats, confiant en Déu, com Jesús». (J.A.Pagola, Hacernos discípulos de Jesús)
«No li va resultar gens fàcil a Jesús mantenir-se fidel a la missió rebuda del seu Pare, sense desviar-se de la seva voluntat. [...] Les temptacions li venien fins i tot dels seus deixebles més estimats.  
Ens cal identificar, avui les temptacions de la jerarquia, dels cristians i de les comunitats. Fer-nos-en conscients i afrontar-les com ho va fer Jesús, com a primer pas per a seguir-lo amb fidelitat. Una Església que no és conscient de les seves temptacions, falsejarà aviat la seva identitat i la seva missió» (J.A. Pagola, Comentari: Evangeli Mt 4,1-11)
 
Salvador Sol