Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge,
els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es
trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els
deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a
vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu
l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a
qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat
Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist
el Senyor.
Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la
marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà
dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra
vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les
portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm
les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues
creient.
Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts
altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre.Els que
hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill
de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31)
|
divendres, 26 d’abril de 2019
DEL DUBTE A LA FE
Evangeli (Jn
20,19-31) del diumenge 28 d’abril de 2019, i comentari de J.A.Pagola
Veure comentari de J.A. Pagola: Diumenge 2 de Pasqua – C
(Jn 20,19-31)
Veure comentari de J.A. Pagola: Diumenge 2 de Pasqua – C
(Jn 20,19-31)
divendres, 19 d’abril de 2019
TROBAR-SE AMB EL RESSUSCITAT
Evangeli (Jn
20,1-9) del diumenge 21 d’abril de 2019, i comentari de J.A.Pagola
DIUMENGE DE PASQUA
El diumenge,
Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i
veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors
se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús
estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on
l'han posat.
Pere i l'altre
deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre
deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié
aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà
també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el
llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava
aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.Llavors va entrar
també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i
cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús
havia de ressuscitar d'entre els morts. (Jn 20, 1-9)
Veure comentari: Diumenge de Pasqua – C
(Jn 20,1-9)
dilluns, 8 d’abril de 2019
L’EVANGELI DE JESÚS EN LLENGUATGE D’AVUI
Apunts, 10a..Trobada (Curs 2018-2019).
Text original: José Arregui http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Text original: José Arregui http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Hem de trobar paraules noves, per explicar que la voluntat de Déu és que siguem feliços. Perquè la felicitat ens fa bons, no les lleis mi els dogmes.
La paraula «feliços», es trobà 50 vegades en el N.T. Les benaurances són un resum de les alternatives proposades per Jesús i un programa de vida. És un manera d’explicar la màgia de Déu: fer-nos feliços només pel fet de ser bons.
Però
Jesús també va dir que havia vingut al món amb el foc i l’espasa. No pas per
cremar-lo o matar-lo, sinó per fer el que avui en diríem «la revolució» dels valors.
Com una invitació a resistir
el mal i a imaginar un món diferent. Enfrontant-se a les lleis injustes i a les
estructures religioses del passat. Avui Jesús passaria per ser un revolucionari
i se’l condemnaria per anar a favor dels drets humans. L’església, el consideraria
un heretge..
Se’ns diu que Jesús curava, que feia
miracles. Avui els exegetes tradueixen la paraula miracle per fets
extraordinaris, que no anaven contra les lleis naturals. Però el que sabem del
cert és que bàsicament curava amb apropant-se als més dèbils, entenent el sofriment
de les persones, acollint-les...
Jesús donava «salut» perdonant el «pecat»,
que en el seu temps eren la mateixa cosa. A ell no li preocupava el pecat sinó
les ferides que aquest deixava obertes. Ell mateix era una bona notícia, i feia
una crida a la conversió i a incorporar al seu grup a prostitutes i recaptadors
de impostos.
Les esglésies, han abusat de la paraula «culpa».
Però Jesús mirava el futur: «vés i no pequis més», va dir a la samaritana. «No
tingueu por, jo estic amb vosaltres» i junts farem un món millor
Jesús modificava el llenguatge de l’A.T.
quan era convenient: «Heu sentit que es deia, però jo us dic...». Hem de ser
conscients que «No vivim en una època de canvi, sinó en un canvi d’època». Per
tant, ens cal trobar el llenguatge adequat per explicar avui les veritats de
sempre. Cal tornar a Jesús. Descobrint-lo a través del missatge nuclear de
l’evangeli. Cal deixar que Jesús «visqui en nosaltres» com va confessar Pau.
Cal tenir la gosadia de dir «prou» a tot
allò que denigra les persones: les realitats socials de pobresa i marginació,
de migracions massives i de règims corruptes...
Apunts de: Salvador Sol
divendres, 5 d’abril de 2019
TOTS NECESSITEM PERDÓ
Evangeli
(Jn 8,1-11) del diumenge 07 d’abril de 2019
Jesús se n'anà a la
muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al
temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los.Llavors
els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat
sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li
digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre
adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu,
què hi dius?
Li feien aquesta pregunta
amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a
escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta.
Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui
pecat, que tiri la primera pedra.
Després es tornà a ajupir i
continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un
darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona
encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: --Dona, on són? ¿Ningú
no t'ha condemnat?
Ella va respondre: --Ningú,
Senyor.
Jesús digué: --Jo tampoc no
et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més. (Jn 8,1-11)
Comentari de J.A. Pagola
Diumenge 5 de Quaresma –
C (Jn 8,1-11)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)