DEL DUBTE A LA FE

Evangeli (Jn 20,19-31) del diumenge 28 d’abril de 2019, i comentari de J.A.Pagola

Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: --Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: --Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Després diu a Tomàs: --Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre: --Senyor meu i Déu meu! Jesús li diu: --Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre.Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom. (Jn 20,19-31)

Veure comentari de J.A. Pagola: Diumenge 2 de Pasqua – C (Jn 20,19-31)

TROBAR-SE AMB EL RESSUSCITAT

Evangeli (Jn 20,1-9) del diumenge 21 d’abril de 2019, i comentari de J.A.Pagola

DIUMENGE DE PASQUA

El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: --S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part.Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts. (Jn 20, 1-9)

Veure comentari: Diumenge de Pasqua – C (Jn 20,1-9)

L’EVANGELI DE JESÚS EN LLENGUATGE D’AVUI

Apunts,  10a..Trobada (Curs 2018-2019).
Text original: José Arregui http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

Hem de trobar paraules noves, per explicar que la voluntat de Déu és que siguem feliços. Perquè la felicitat ens fa bons, no les lleis mi els dogmes.

La paraula «feliços», es trobà 50 vegades en el N.T. Les benaurances són un resum de les alternatives proposades per Jesús i un programa de vida. És un manera d’explicar la màgia de Déu: fer-nos feliços només pel fet de ser bons. 

Però Jesús també va dir que havia vingut al món amb el foc i l’espasa. No pas per cremar-lo o matar-lo, sinó per fer el que avui en diríem «la revolució» dels valors. Com una invitació a resistir el mal i a imaginar un món diferent. Enfrontant-se a les lleis injustes i a les estructures religioses del passat. Avui Jesús passaria per ser un revolucionari i se’l condemnaria per anar a favor dels drets humans. L’església, el consideraria un heretge..

Se’ns diu que Jesús curava, que feia miracles. Avui els exegetes tradueixen la paraula miracle per fets extraordinaris, que no anaven contra les lleis naturals. Però el que sabem del cert és que bàsicament curava amb apropant-se als més dèbils, entenent el sofriment de les persones, acollint-les...

Jesús donava «salut» perdonant el «pecat», que en el seu temps eren la mateixa cosa. A ell no li preocupava el pecat sinó les ferides que aquest deixava obertes. Ell mateix era una bona notícia, i feia una crida a la conversió i a incorporar al seu grup a prostitutes i recaptadors de impostos.

Les esglésies, han abusat de la paraula «culpa». Però Jesús mirava el futur: «vés i no pequis més», va dir a la samaritana. «No tingueu por, jo estic amb vosaltres» i junts farem un món millor

Jesús modificava el llenguatge de l’A.T. quan era convenient: «Heu sentit que es deia, però jo us dic...». Hem de ser conscients que «No vivim en una època de canvi, sinó en un canvi d’època». Per tant, ens cal trobar el llenguatge adequat per explicar avui les veritats de sempre. Cal tornar a Jesús. Descobrint-lo a través del missatge nuclear de l’evangeli. Cal deixar que Jesús «visqui en nosaltres» com va confessar Pau.

Cal tenir la gosadia de dir «prou» a tot allò que denigra les persones: les realitats socials de pobresa i marginació, de migracions massives i de règims corruptes...

Apunts de: Salvador Sol

TOTS NECESSITEM PERDÓ

Evangeli (Jn 8,1-11) del diumenge 07 d’abril de 2019

Jesús se n'anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S'assegué i començà a instruir-los.Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: --Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d'apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?

Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: --Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.

Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s'anaren retirant l'un darrere l'altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: --Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?

Ella va respondre: --Ningú, Senyor.

Jesús digué: --Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més. (Jn 8,1-11)

Comentari de J.A. Pagola Diumenge 5 de Quaresma – C (Jn 8,1-11)