divendres, 30 de novembre del 2018

INDIGNACIÓ I ESPERANÇA


Evangeli del diumenge 02/21/2018, i comentari de José Antonio Pagola

»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.  (Lc 21 25-28)
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home. (Lc21 34-36)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

dijous, 22 de novembre del 2018

ALLÒ DECISIU

Evangeli del diumenge 25/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà:--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Veure comentari de José Antonio Pagola: 

Jesucrist, Rei de tot el Món – B (Joan 18,33-37)


dissabte, 17 de novembre del 2018

JESÚS, VA SER CÈLIBE I LAIC


Apunts,  3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).

No se sap si Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». (Lc 18,22)  
Els evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31).  I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28)  Jesús li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats, i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves ensenyances.  
A Jesús sembla que només li preocupa la implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo» es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos, doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer  mil·lenni,
Apunts de Salvador Sol (Font principal: José Arregi))

NINGÚ NO SAP EL DIA


Evangeli del diumenge 18/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
»Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
»Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

divendres, 9 de novembre del 2018

NOMÉS LES COSES FETES AMB EL COR APORTEN VALOR RELIGIÓS ALS NOSTRES ACTES


Selecció del comentari de Frai Marcos a l’evangeli d’avui (Mc 12, 38-44)

CONTEXT
Jesús és el gran pedagog. I en aquest fragment de l’evangeli de Marc demostra que el seu ensenyament és d’una enorme profunditat, tot i l’aparent simplicitat del relat. Tot el seu missatge se centre en denunciar la parafernàlia religiosa externa que no té cap valor espiritual, i dir-nos que l’únic que importa és l’interior de cada persona.
Marc avui parla de les vídues pobres per a donar-nos exemple del que significa tenir una fe autèntica, una confiança absoluta.
Primer ens parla dels «mestres de la Llei, que els agrada fer el fatxenda, amb les seves llargues vestidures, passejant-se per les places (vg. Mc 12, 38) i que «devoren els béns de les vídues i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor». (Mc 12,40).
Després ens parla de la vídua que dóna el que té a diferència dels rics que donen el que els hi sobra. Nosaltres, per prudència, potser diríem a la vídua: «no donis les dues úniques monedes que tens als sacerdots, guarda-te’n una pel teu menjar». Jesús ha criticat durament el comportament extern dels rics i ara fa palès la riquesa espiritual de la viuda. A ella sí que li val el comportament extern, perquè reflexa la seva actitud envers Déu. Prescindint de qualsevol càlcul especulatiu es deixa portar pel seu sentiment religiós més genuí.

EXPLICACIÓ
Cal tenir present que els rics tiraven les monedes des d’una certa distància perquè el dring que feien en xocar amb el bronze de les bústies en forma d’embut, disposades al llarg de la paret del temple, perquè tothom se n’adonés. Tanmateix, les dues monedes de la vídua, tenien el valor més ínfim del mercat, i no dringaven. En realitat constituïen  una quantitat ridícula. Avui serien equivalents a dos cèntims d’euro.
Però el Mestre deia a la gent que l’escoltava: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres». (Mc 12,43)
Jesús profunditza en la idea de la netedat del cor, ja exposada en l’A.T, i la proposa, principalment als deixebles, com a model de vida i exemple d’actitud religiosa. La frase «amen dico vobis» amb que comença aquest fragment d’evangeli en la versió llatina, vol dir que es tracta d’un concepte important. Déu només es mira el cor de les persones, aquesta és l’aportació de Jesús al concepte de «religiositat autèntica».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.ht


dijous, 8 de novembre del 2018

EL MILLOR DE L’ESGLÉSIA

Evangeli del diumenge‘11/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Jesús, instruint la gent, deia: 
--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12,38-44) 
Veure comentari de José Antonio Pagola 


dijous, 1 de novembre del 2018

ATEISME SUPERFICIAL


Evangeli del diumenge‘04/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola

Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Veure comentari de José Antonio Pagola: Diumenge 31 durant l’any – B (Marc 12,28-34)