Apunts, 3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).
No se sap si
Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el
model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant
d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no
visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús
pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que
tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine
i segueix-me». (Lc 18,22)
Els
evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui
fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana,
la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest
episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels
apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31). I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que
teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28) Jesús
li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa,
muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món
futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha
dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats,
i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves
ensenyances.
A Jesús sembla que només li preocupa la
implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per
aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo»
es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix
a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a
casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat
dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta
casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos,
doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre
dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus
d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix
als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de
vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant
seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat
obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap
i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer mil·lenni,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada