dijous, 31 de gener del 2019

PRIVATS D’ESPERIT PROFÈTIC


Evangeli del diumenge (03/021/2019) i comentari

Aleshores començà dient-los: --Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar.
Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: --¿No és el fill de Josep, aquest?
Ell els digué: --Ben segur que m'aplicareu aquella dita: "Metge, cura't a tu mateix!" Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.
I afegí: --Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.  (Lc 4,21-30)

Veure comentari de José Antonio Pagola Diumenge 4 durant l’any – C (Lc 4,21-30)


dissabte, 26 de gener del 2019

PROFETA

Evangeli del diumenge (27/01/2019) i comentari


Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.(Lc 1,1-4 i )

Llavors Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.
Jesús a la sinagoga de Natzaret
I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor.
Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga enien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:--Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar. (Lc 4,14-21)
Veure-ho tot i comentari de: José Antonio Pagola: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

dijous, 17 de gener del 2019

UN GEST POC RELIGIÓS


 Evangeli del diumenge (20/01/2019) i comentari



«El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: --No tenen vi.
Jesús li respon: --Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.
La seva mare diu als servidors: --Feu tot el que ell us digui.
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una.
Els diu Jesús: --Ompliu d'aigua aquestes piques.
Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: --Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.
Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: --Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell» (Jn 2,1-11)

Veure comentari de José Antonio Pagola:_ Diumenge 2 durant l’any – C (Jn 2,1-11)

dissabte, 12 de gener del 2019

ENS FA POR LA HUMANITAT DE DÉU? (Una reflexió de Nadal)


Apunts,  5a..Trobada (Curs 2018-2019).


Els profetes parlaven en nom de Déu. Ara, amb Jesús (Logos) és Déu mateix qui ens parla. Perquè, aquell infant que Maria duu al món, segons Mateu i Lluc  és «encarnació de Déu»»  I això es reafirma, quan en el baptisme de Jesús, «Mentre pregava [...] una veu digué des del cel: --Tu ets el meu Fill, el meu estimat». (Lc 3,  21´22 )

Nadal és epifania (επιφάνεια= manifestació). Però això no és un fet passat, sinó que segueix manifestant-se «ara i sempre, pels segles dels segles». (Glòria)

Amb Jesús, els cristians, també hem de ser «manifestació humana de Déu», «Vosaltres sou la sal de la terra». (Mt 5,13) «Vosaltres sou la llum del món». (Mt 5,14). Com ho van ser: Pau de Tars, «Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi». (Ga 2,20), Francesc d’Assís, Teresa de Calcuta, Oscar Romero d’Amèrica, «con Oscar Romero, Dios pasó porr El Salvador» (Ellacuria). I se’n podrien citar molts més que han fent de la seva vida una identificació a la de Jesús (el Crist). En paraules del papa Francesc: «cada sant és una missió, un projecta del Pare».  Però no ens confonguem, una cosa és ser «manifestació» de Déu i un altre «voler ser» com Déu (Mite del Paradís Perdut).

No tenir por a la humanitat de Déu, vol dir fer la Seva voluntat; ser fidels al Parenostre: «que es faci [que fem] la teva voluntat». Als romans la Lex talionis els hi permetia un càstig equivalent al mal comés: «ull per ull, dent per dent». «Però jo us dic –-és Jesús qui ens parla--: -Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra». (Mt 5,39). I que, els que diuen NO a fer la voluntat de Déu (publicans, prostitutes...) però després es penedeixen «passen al davant» dels que diuen SI, però sense voluntat de penediment (grans sacerdots, notables del poble...) «en el camí cap al Regne de Déu. (Mt 21,31)

«Déu no vol sacrificis sinó amor» (Escriptures). «Si algú ve a mi [Fill estimat] i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu». (Lc 14.26)», Perquè «Qui vulgui salvar la seva vida [el triomf material], la perdrà, però el qui la perdi per mi, [per treballar per les causes de Jesús] la salvarà. (Lc 9.24). Recordem que els evangelis van sempre del «ara i aquí» a «l’escatologia».

Aquest llenguatge ens fa por. La por humana és antropològica. Però «hi ha un Nadal cada dia», que ens ha de dur a l’esperança, que ens resistim a reconèixer perquè també hi ha «una crucifixió a cada instant». Però Déu s’ha humanitzat, i «és el  Messies, el Senyor». (Cant litúrgic de Nadal), i no ens abandona.

Les festes de Nadal i Reis ens han recordat que «la divinitat» (és a dir, Déu mateix) s’ha manifestat als humans, prenent forma humana, per a viure en persona les nostres mateixes dificultats, però a la vegada, perquè confiem en les Benaurances.

Aquest és el «missatge de fons de Nadal, tossut i provocador». (José M. Castillo). Que es repeteix cada any. I ens diu que no tinguem por, Que no busquem Déu en el cel ni entre els poderosos ni en les grans celebracions... Déu ens ve en forma de nen per a viure entre nosaltres. I que, tot el que afecta a l’home i la dona (debilitat, dolor, marginació, exclusió social...) també afecta a Déu.

Apunts de Salvador Sol

dijous, 10 de gener del 2019

COMENÇAR LA REACCIÓ


Evangeli (Lc 3,15-16 / 21-22) del diumenge 13 de gener de 2019, i comentari de J.A.Pagola

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc (Lc 3, 15-16)

Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut. (Lc 3.21-22)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

dijous, 3 de gener del 2019

RELAT DESCONCERTANT


Evangeli del diumenge 6 de gener de 2019 (Mt 2.1-12)

 Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: --On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo. 
Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: --A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
» I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: --Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Veure comentari de José Antonio Pagola Epifania del Senyor – C (Mt 2,1-12)