dissabte, 31 de març del 2018

MISTERI D’ESPERANÇA

Lectures,  1 d’abril de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Idfees força :
Lectura primera Fets 10,34a.37-43
Després d'haver ressuscitat d'entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell
Lectura segona Col 3,1-4
Cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Evanmgeli:
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

divendres, 16 de març del 2018

CONFIANÇA ABSOLUTA

Evangeli,  18 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 5 de Quaresma – B (Joan 12,20-33)

Idees força
1ª. Lectura: Pactaré amb vosaltres una aliança nova
i no em recordaré més del vostre pecat (cf Je 31,31-34)
2ª. Lectura.- Aprengué a ser obedient i es convertí en font de salvació eterna (cf He 5.7-9)

Evangeli.-
Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: --Senyor, voldríem veure Jesús.
Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Ell respongué: --Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.
»Ara em sento contorbat. Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! Pare, glorifica el teu nom.
Aleshores una veu va dir del cel estant: --Ja l'he glorificat i encara el glorificaré.
Quan la gent que eren allà ho van sentir, deien que havia estat un tro. D'altres replicaven: --Un àngel li ha parlat.
Jesús els digué: --Aquesta veu no s'adreçava a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d'aquest món, ara el príncep d'aquest món serà llançat a fora. I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.
Deia això indicant de quina manera havia de morir. (Jn 12,20-33)

divendres, 9 de març del 2018

ACOSTAR-SE A LA LLUM

Evangeli, 11 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Dlumenge 4 de Quaresma – B (Joan 3,14-21)

Lectura primera (2Cr 36,14-16.19-23)
Idees  força: La severitat i la bondat del Senyor es revelen en la deportació del poble a Babiñçonia i destrucció del temple, promogut pel rei dels caldeus, i l’alliberament que eñs atorgà Cir, el rei de pèrsia

Lectura segona (Ef 2,4-10)
Idees  força:  És per gràcia que Déu us ha salvat, a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes
Evangeli: (Jn 3.14-21)
Idees  força:  Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.

«I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu. La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu». (Jn 3,14-21)

dijous, 8 de març del 2018

EL DIA DE PASQUA



Apunts, 10a.Trobada (Curs 2017-2018)
  
«Després de la passió [Jesús] es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu» I els recomanà: «--No us allunyeu de Jerusalem [...] fins que el Pare us envií l'Esperit Sant». (cf Ac 1,3-5)
Ells li preguntaren: --És ara que « restabliràs el Regne a favor d'Israel?» Però Jesús no els hi concretà aquest extrem i. «un núvol se l'endugué, i el deixaren de veure». (cf Ac 1.6-11)
L’episodi del sepulcre obert.- En aquesta narració Lluc presenta, per primer cop, un primer tret d’atribució cristològic: designa a «Jesús, el Senyor». (Lc 24,3)
El meravellós relat dels deixebles d’Emmaús.- Es un relat pedagògic centrat en la fe al Crist ressuscitat. Lluc pretén ajudar als deixebles, en la figura de Cleofàs i companyia, a superar l’escàndol de la creu, utilitzant de suport les Escriptures, per a dir-los-hi que la salvació exigeix superar la prova del sofriment, sortint al pas i advertint a aquells que creuen que tenint Jesús ja ho tenen tot. D’això n’hauria de prendre bona nota l’Església oficial. A Déu si va pel patiment personal i Jesús, el Mestre, ens en va donar exemple
Els deixebles reconeixen Jesús en la «fracció del pa», que és el seu «Memorial»: el lliurament del seu cos, i d’una vida viscuda segons «la voluntat de Déu».
Les aparicions.-  Segons Pau, Jesús ressuscitat: «s'aparegué a Cefes (Pere), i després als Dotze. Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts. Després es va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi». (1 Co 15,5-8)
Mateu no és tant explícit, però igualment parla de l’aparició i la missió als apòstols: «Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat» i se’ls va aparèixer, i els hi recomanà: «Aneu a tots els      pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant [...]. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (cf Mt 28, 16-20)
El «Kerigma».- El «Kengma» (= «proclamació d’una noticia per un portaveu») és essencial per la propagació de la fe als no cristians (Jueus o gentils = pagans) amb la finalitat d’arribar al més íntim dels seus cors i tinguin un enllaç amb les Escriptures. Lluc en dóna un exemple amb els discursos de Pere: «Això que ara succeeix, ja ho havia anunciat el profeta Joe»: (Ac 2,16) I, «El Déu d'Abraham, Déu d'Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure». (Ac 3, 13)
També Pau es fa apòstol pel kerigma, sobretot amb els discursos a Antioquia: «El Déu d'aquest poble d'Israel escollí els nostres pares i, quan vivien com a immigrants al país d'Egipte, va fer-ne un gran poble i els en tragué amb la força del seu braç». (Ac 13, 17)
Crist va pujar al cel després de confiar als deixebles la responsabilitat de seguir la seva obra. Segons Joan, les últimes paraules a la creu van ser: «Tot s'ha complert». (Jn 19.30)
Tot això Lluc ho situa el dia de pasqua, en el que condensa de forma artificial tota l’experiència pasqual, per a mostrar la unitat indiscutible de la glòria del ressuscitat, i la seva sobirania divina, amb la seva funció «cristològica» i messiànica de salvació, complerta.

Notes de: Salvador Sol, sobre el llibre d’Augustin George; El evangeklio según Lucas

divendres, 2 de març del 2018

EL CULTE AL DINER


Evangeli, 04 de març de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Diumenge 3 de Quaresma – B (Joan 2,13-25)

Idees força de les lectures d’aquest diumenge
Lectura primera (Ex 20,1-17)
La llei, Déu la donà a Moisès
Lectura del llibre de l'Èxode
En aquells dies, Déu digué aquestes paraules: «Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t'he fet sortir de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi.
Lectura segona (1C 1,22-25)
Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als homes.
Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu

Evangeli  (Jn 2,13-25)
Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. Llavors es va fer un fuet de cordes i els tragué tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules; i digué als venedors de coloms: --Traieu això d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!
Els seus deixebles recordaren allò que diu l'Escriptura: El zel del teu temple em consumeix.
Llavors els jueus el van interrogar: --Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?
Jesús els contestà: --Destruïu aquest santuari, i en tres dies l'aixecaré.
Els jueus replicaren: --Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?
Però ell es referia al santuari del seu cos. Per això, quan va ressuscitar d'entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l'Escriptura i en la paraula de Jesús.
Jesús i Nicodem
Mentre era a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els senyals prodigiosos que feia, van creure en el seu nom. Però Jesús no es fiava d'ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú.