Apunts.-
Entrar en
l’evangeli de Marc és com entrar en un dels llocs més sants del temple, allà on
Jesús ens atreu com a Mestre i Senyor, que predica i guareix i acull a la gent.
Marc mostra que
Jesús és el Fill engendrat pel Pare, home entre els homes, ungit Messies, que
predica amb autoritat, guareix amb misericòrdia, i es fa el centre de la vida
de Déu. Que transgredeix, com a Senyor, la Llei del dissabte. També suggereix
que l’autoritat de Jesús creava una forta tensió amb els custodis de la
tradició, els quals “començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo
morir”. (Mc 3,6)
En l’evangeli de
Marc hi ha tres escenes introductòries: La
presentació del Baptista, com missatger que prepara el camí del Senyor; El Baptisme de Jesús i la seva teofania:
“Tu ets el meu Fill, el meu estimat”; i Les
temptacions de Jesús, que de forma esquemàtica el presenta davant Satanàs,
els animals feréstecs i els àngels.
Marc ens presenta
l’elecció dels deixebles, i tot seguit cinc escenes intenses, (del capítol 2 al
3,6) que formen el “climax” i ens col·loquen molt a prop de la prèdica i gest
terapèutic del Mestre i Senyor.
Guarició d'un paralític (Mc
2,1-12) que presenta que a Jesús si arriba amb esforç, i mostra als mestres de
la Llei la seva condició messiànica: perdona pecats i fa que el paralític camini.
Jesús crida Leví (Mateu), un publicà (Mc 2,13-17), que presenta l’elecció d’un recaptador d’impostos (gent
mal vista pels jueus d’aquell temps) que a la veu del Mestre “s’aixecà” (signe
de resurrecció) i el seguí. Després, quan “els mestres de la Llei del grup dels
fariseus” el criticaven perquè es “posà a la taula a casa d’ell” amb “publicans
i altres pecadors”, Marc ens descobreix la categoria de l’escena. Jesús els
diu: “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan
malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”.
Discussió sobre el dejuni (Mc
2,18-22) que presenta l’estranyesa dels qui preguntaren a Jesús: “Per què els
deixebles de Joan i els dels fariseus fan dejuni i els teus no dejunen?” I, la
resposta de Jesús:
“¿Poden dejunar els
convidats a noces mentre l'espòs és amb ells?. Però ja vindrà el temps que
l'espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran”.
Les espigues arrencades en dissabte (Mc 2,23-28) que presenta Jesús un dissabte passejants pels sembrats, i
els seus deixebles arrencant “espigues”. Jesús diu al fariseus que li
recriminen l’acció dels deixebles, després de recordar-los l’acció de David:
“El dissabte ha estat fet per a l'home, i no l'home per al dissabte. Per això
el Fill de l'home és senyor fins i tot del dissabte”.
Un home curat en dissabte (Mc
3,1-6) que presenta Jesús que en entrar a la sinagoga veu “un home que tenia la
a paralitzada”. Jesús pregunta als qui l’espiaven, si en dissabte és permès
“fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? La pregunta no té
resposta ètica possible; cal inter`pretar la Llei. Però els fariseus, veient
que Jesús tornava el moviment a la ma paralitzada, “llavors mateix, juntament
amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo
morir.
Aquestes cinc escenes, Marc les
presenta per a fer-nos entendre que; Som
davant de l’home Crist Jesús; Som davant del Messies i Som davant de l’home que
ve de Déu. Més humà que nosaltres, que a voltes som cruels o
intransigents... Com a Messies (ungit) per l’Esperit, pot expandir entre els
homes/dones la justícia enclosa en l’Amor de Déu. (cf, Mt 3,15). Perquè ve de
Déu, dona testimoni de l’amor de Déu al qui no creu, i al qui creu fa que pugui
experimentar aquests amor. En l’escrit de Rovira Bellsos, “El creient, més
d’una vegada, experimenta que camina amb molta soledat. No obstant això, en la
pau que li és donada, el creient que camina sol experimenta quelcom que no
sembla venir d’ell mateix.
Salvador Sol