TRETS FONAMENTALS EN L'ACTUACIÓ DE JESÚS

Apunts de cristologia

Jesús s'imposa com un home lliure enfront de tot i davant de tots els que puguin obstaculitzar la seva missió. Els seus familiars: Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: --Ha perdut el seny! (Mc 3,21). El cercle dels seus amics que volen dictar com ha de ser la seva conducta: Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: --Vés-te'n d'aquí, Satanàs! (Mc 8, 32-33). Enfront de la pressió social exercida per les classes dominants i, de manera especial, pels grups fariseus que retenen indegudament el poder d'interpretar la Llei:  --Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. (Mt 23. 1-3). Enfront del poder polític de les autoritats romans: --Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. (Mt 20, 25). No es deixa arrossegar per l'estratègia de les forces de resistència als ocupants romans, defraudant així les il·lusions de molts que esperaven un regne jueu messiànic dominador del món sencer: Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya. (Jn 6, 15). Tampoc es deixa esclavitzar per «les tradicions dels antics» que allunyaven els jueus de la veritable voluntat de Déu: Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: --Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Ell els respongué: --Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: «Aquest poble m'honora amb els llavis, / però el seu cor es manté lluny de mi./ El culte que em donen és buit, / les doctrines que ensenyen / són preceptes humans. (Mc 7, 5-6). I es manifesta lliure enfront de ritus, prescripcions i lleis litúrgiques que queden buides de sentit si s'oblida que han d'estar al servei de l'home: Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada. Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. Jesús diu a l'home que tenia la mà paralitzada: --Aixeca't i posa't aquí al mig. Llavors els pregunta: --Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? (Mc 3, 1-4). El què Déu «vol és amor i no sacrificis»: ...el Fill de l'home és senyor del dissabte. (Mt 12, 8).

Aquesta llibertat total de Jesús, tant en la seva paraula com en la seva actuació, irrita els defensors del sistema legal jueu que desitgen assegurar la seva interpretació de la Torà, però desperta les esperances del poble que comença a descobrir un sentit nou a la vida i aconsegueix l'adhesió d'alguns seguidors.

L’objecta de l’actuació de Jesús és l’obediència radical al Pare. Jesús és totalment lliure perquè viu lliurat completament a complir la voluntat d'un Déu a qui ell anomena «Pare»: --El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. (Jn 4,34). Ell ha vingut a anunciar una Bona Nova: «Déu està prop de l'home». El Déu que ve a regnar en la vida de l'home no és un tirà, un dictador, un senyor venjatiu o capritxós, que busca el seu propi interès. És un Déu alliberador, que busca la recuperació de tot home perdut. (Lc 15,4-7); un Pare que sap acollir i perdonar. (Lc 15,11-32). Un Senyor que crida a una gran festa a tots els homes per molt pobres, desgraciats i perduts que es trobin (Mt 22, 1-14).

Jesús només viu per els altres; un home lliure per estimar. No és la Llei la que ha de determinar com ens hem de comportar en cada situació. Prenent a Jesús d’exemple, tota la nostra vida té sentit en la mesura que servim l'home necessitat. (Lc 10, 29-37). Jesús va ser fidel a allò que predicava, fins la mort.

Text original: Pagola

Selecció: Salvador Sol