diumenge, 30 de desembre del 2018

PREGÀRIA PER LA NIT DE CAP D’ANY


Evangeli (Lc 2,16-21) de Cap d’Any, i comentaris de J.A.Pagola i Fray Marcos

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 

Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. 

Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Veure comentaris de; 

José Antonio Pagola: Cap d’Any – C (Lc 2,16-21)

Fray Marcos;  http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html



divendres, 28 de desembre del 2018

UNA FAMÍLIA DIFERENT


Evangeli (Lc 2,41-52) del diumenge 30 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola


Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: --Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué: --Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Veure el comentari de José Antonio Pagola Sagrada Família – C (Lc 2,41-52)

divendres, 21 de desembre del 2018

DONES CREIENTS


Evangeli (Lc 1,39-45) del diumenge 23 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)

Veure el comentari de José Antonio Pagola 
Diumenge 4 d’Advent – C (Lc 1,39-45)

dijous, 13 de desembre del 2018

QUÈ HEM DE FER?


Evangeli, del diumenge 16 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola

La gent li preguntava: --Així, doncs, què hem de fer?
Ell els responia: --Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: --Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué: --No exigiu més del que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven: --I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: --No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: --Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

Veure comentari: 

Diumenge 3 d’Advent – C (Lc 3,10-18)


dijous, 6 de desembre del 2018

OBRIR CAMINS NOUS


Eeli del diumenge (09/12/2018), i comentari de José Antonio Pagola

L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Veure el comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 2 d’Advent – C (Lc 3,1-6)


dissabte, 1 de desembre del 2018

ENS FA POR SEGUIR JESÚS?


,4a..Trobada (Curs 2018-2019). 

Seguir Jesús comporta estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i  prendre la “seva” creu». (Mt 16,24),  Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)


Pel nivell de la seva exigència és pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la manera de ser perfecta.

Jesús no és un avatar, és un ésser que deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.   

El temps d’Advent que ara comença ens hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar, sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.

Quan cantem: «Avui us ha nascut un salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en forma de nen indefens que acabarà morin.

El missatge religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen poder. Aquí no hi ha  l’esbarzer que crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que acaba a la creu.

Així va ser com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es va unir a l’immanent..
Després Mateu ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).

Per tant, no ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la humanitat, en compliment de les profecies 

Notes de: Salvador Sol, sobre escrits de teòleg diversos. (Font principal: Per: González Faus i Pagola

divendres, 30 de novembre del 2018

INDIGNACIÓ I ESPERANÇA


Evangeli del diumenge 02/21/2018, i comentari de José Antonio Pagola

»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.  (Lc 21 25-28)
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home. (Lc21 34-36)
Veure el comentari de José Antonio Pagola

dijous, 22 de novembre del 2018

ALLÒ DECISIU

Evangeli del diumenge 25/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?
Jesús contestà:--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.

Veure comentari de José Antonio Pagola: 

Jesucrist, Rei de tot el Món – B (Joan 18,33-37)


dissabte, 17 de novembre del 2018

JESÚS, VA SER CÈLIBE I LAIC


Apunts,  3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).

No se sap si Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me». (Lc 18,22)  
Els evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31).  I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28)  Jesús li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats, i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves ensenyances.  
A Jesús sembla que només li preocupa la implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo» es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos, doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer  mil·lenni,
Apunts de Salvador Sol (Font principal: José Arregi))

NINGÚ NO SAP EL DIA


Evangeli del diumenge 18/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
»Però aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.
»Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
»Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
 »D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.

divendres, 9 de novembre del 2018

NOMÉS LES COSES FETES AMB EL COR APORTEN VALOR RELIGIÓS ALS NOSTRES ACTES


Selecció del comentari de Frai Marcos a l’evangeli d’avui (Mc 12, 38-44)

CONTEXT
Jesús és el gran pedagog. I en aquest fragment de l’evangeli de Marc demostra que el seu ensenyament és d’una enorme profunditat, tot i l’aparent simplicitat del relat. Tot el seu missatge se centre en denunciar la parafernàlia religiosa externa que no té cap valor espiritual, i dir-nos que l’únic que importa és l’interior de cada persona.
Marc avui parla de les vídues pobres per a donar-nos exemple del que significa tenir una fe autèntica, una confiança absoluta.
Primer ens parla dels «mestres de la Llei, que els agrada fer el fatxenda, amb les seves llargues vestidures, passejant-se per les places (vg. Mc 12, 38) i que «devoren els béns de les vídues i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor». (Mc 12,40).
Després ens parla de la vídua que dóna el que té a diferència dels rics que donen el que els hi sobra. Nosaltres, per prudència, potser diríem a la vídua: «no donis les dues úniques monedes que tens als sacerdots, guarda-te’n una pel teu menjar». Jesús ha criticat durament el comportament extern dels rics i ara fa palès la riquesa espiritual de la viuda. A ella sí que li val el comportament extern, perquè reflexa la seva actitud envers Déu. Prescindint de qualsevol càlcul especulatiu es deixa portar pel seu sentiment religiós més genuí.

EXPLICACIÓ
Cal tenir present que els rics tiraven les monedes des d’una certa distància perquè el dring que feien en xocar amb el bronze de les bústies en forma d’embut, disposades al llarg de la paret del temple, perquè tothom se n’adonés. Tanmateix, les dues monedes de la vídua, tenien el valor més ínfim del mercat, i no dringaven. En realitat constituïen  una quantitat ridícula. Avui serien equivalents a dos cèntims d’euro.
Però el Mestre deia a la gent que l’escoltava: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres». (Mc 12,43)
Jesús profunditza en la idea de la netedat del cor, ja exposada en l’A.T, i la proposa, principalment als deixebles, com a model de vida i exemple d’actitud religiosa. La frase «amen dico vobis» amb que comença aquest fragment d’evangeli en la versió llatina, vol dir que es tracta d’un concepte important. Déu només es mira el cor de les persones, aquesta és l’aportació de Jesús al concepte de «religiositat autèntica».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.ht


dijous, 8 de novembre del 2018

EL MILLOR DE L’ESGLÉSIA

Evangeli del diumenge‘11/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola
Jesús, instruint la gent, deia: 
--Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12,38-44) 
Veure comentari de José Antonio Pagola 


dijous, 1 de novembre del 2018

ATEISME SUPERFICIAL


Evangeli del diumenge‘04/11/2018, i comentari de José Antonio Pagola

Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Veure comentari de José Antonio Pagola: Diumenge 31 durant l’any – B (Marc 12,28-34)

dijous, 25 d’octubre del 2018

AMB ULLS NOUS

Evangeli del diumenge 28 d’octubre i comentari de José Antonio Pagola

Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí.  Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: --Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi! 49 Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: --Què vols que faci per tu?
El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi.
Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà. (Mc 10,46-52)
Veure comentari de José Antonio Pagola:

Diumenge 30 durant l’any – B (Marc 10,46-52)


diumenge, 21 d’octubre del 2018

«VEURE» EL MISTERI DE JESÚS

Apunts,  2a..Trobada (Curs 2018-2019).
 (Font: Enrique Martínez Lozano)

En el credo de Nisan-Constantinopolità, 381 dC, s’afirma que Jesús té dues naturaleses: «engendrat (nascut de dóna) no pas creat» però de la mateixa naturalesa del Pare. «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu». (Fl 2,6) i a la vegada ser un home total: «Un home tant humà, només podia ser Déu». (Leonardo Boff) Potser en analogia, Karl Ramher  va escriure: «el cristià del s.XXI seria místic (tindria algun tipus d’experiència transcendent) o no seria cristià».


Mateu i Lluc van mitificar el naixement de Jesús amb els «evangelis de la infància», que si be són discutibles històricament, tanmateix transmeten una catequesi plausible del significat transcendent d’un Déu que es manifesta (epifania) a la terra. Hi ho fa en el cos humil i depenent d’un nen, i en una cova. Són uns escrits plens de referències a l’A.T. i analogies pasquals: àngels, que anuncien un nou temps d’esperança, des d’un estable i un sepulcre,   a la gent més humil (pastors i apòstols) de la societat de cada temps. Humils però receptius malgrat el «temor» del missatge, i fent-se’n portaveus: comunicant-ho als altres. En les narracions epifàniques i pasquals intervenen: àngels que anuncien, persecucions (Sanedri / Herodes), elements còsmics (llums, estrelles), i projecció universal (reis / Pentecosta).

Mateu i Lluc relaten el naixement de Jesús, com la «humanització de Déu», (un fet singular, extraordinari) amb una narració mítica, imitant i aproximant-se a les històries dels déus i gent important de les cultures veïnes. Aquests evangelis llegits com narracions literàries, ràpida, es converteixen en una narració pasturi’l. Però si en fem una lectura assossegada, amb la ment oberta i voluntat d’entendre més enllà de lletra escrita «veurem» que entre la divinitat i la humanitat de Jesús no hi ha barreres infranquejables i que la realitat i el misteri conviuen dintre nostre.
  
Els evangelistes, amb els evangelis de la infància, no pretenen presentar-nos un fet històric sinó donar unes pistes, simbòliques, per la reflexió: aquell que va predicar la misericòrdia de Déu entre els pobres i va ser sentenciat a mort per alterar l’ordre establer pel sanedrí, contrari a la voluntat de Déu, no va néixer en un palau, amb totes les comunitats, sinó en la pobresa i un món hostil que no va donar allotjament a Josep i Maria i va néixer en un estable.

Un altre evangelista, Joan, va escriure sobre la Paraula (Logos) de Déu =, Jesucrist, dient que «Era present en el món, / que per ell ha vingut a l’existència (creador), / i el món no l'ha reconegut. / Ha vingut a casa seva, / i els seus no l'han acollit. (Jn 1,10-11)

Per endinsar-nos en el misteri de Jesús cal «veure» la narració del seu naixement. Nadal significa Presència i Misteri, a la vegada, Presència i misteri que estan en tot allò que ens envolta; «tot duu el teu alè diví» (Sv 12,1).

Nadal és la «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,10-14 i Ac 2,24). I, és el misticisme del No-saber. Joan de la Creu va escriure: «Entreme donde no supe / y quedeme no sabiendo, / toda ciencia trascendiendo».

Per «veure» el misteri de Jesús només cal deixar-se penetrar per la bellesa del relat. t del No-saber, com un estat de gràcia. «Hay suficiente belleza en estar aquí y no en otra parte», (Fernando Pesoa).

Apunts de; Salvador Sol


dijous, 18 d’octubre del 2018

AIXÒ NO ENTRE NOSALTRES

Veure evangeli (Marc 10,35-45) i comentari de José Antonio Pagola

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: --Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà: --Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren: --Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà: --No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren: --Sí que podem.
Jesús els digué: --Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Marc 10,35-45)

Veure comentari : Diumenge 29 durant l’any – B (Marc 10,35-45)