diumenge, 30 de desembre del 2018
PREGÀRIA PER LA NIT DE CAP D’ANY
Evangeli (Lc 2,16-21) de Cap
d’Any, i comentaris de J.A.Pagola i Fray Marcos
Veure comentaris de;
José Antonio Pagola: Cap d’Any – C (Lc
2,16-21)
divendres, 28 de desembre del 2018
UNA FAMÍLIA DIFERENT
Evangeli (Lc 2,41-52) del diumenge 30 de
desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
Els pares de Jesús anaven
cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia
dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats
els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem
sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana,
van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i
coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al
cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei,
escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es
meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En
veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: --Fill
meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia.
Ell els respongué: --Per què
em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren
aquesta resposta.
Després baixà amb ells a
Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús
es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
Veure el comentari de José
Antonio Pagola Sagrada
Família – C (Lc 2,41-52)
divendres, 21 de desembre del 2018
DONES CREIENTS
Evangeli (Lc 1,39-45) del diumenge 23 de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un
poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan
bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les
seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors
cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves
entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a
visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat
de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el
Senyor t'ha anunciat es complirà! (Lc 1,39-45)
dijous, 13 de desembre del 2018
QUÈ HEM DE FER?
Evangeli, del diumenge 16
de desembre de 2018, i comentari de J.A.Pagola
La gent li preguntava: --Així, doncs, què hem
de fer?
Ell els responia: --Qui tingui dos vestits,
que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi
havia fins i tot uns publicans, que li deien: --Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué: --No exigiu més del
que està establert.
Igualment uns soldats li preguntaven: --I
nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre: --No feu servir la violència
ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb
la vostra soldada.
El poble vivia en l'expectació, i tots
pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a
tothom: --Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no
sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà
amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el
gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc
que no s'apaga.
Amb aquestes i moltes altres exhortacions,
Joan anunciava al poble la bona nova.
Veure comentari:
Diumenge 3 d’Advent – C (Lc 3,10-18)
dijous, 6 de desembre del 2018
OBRIR CAMINS NOUS
Eeli del diumenge (09/12/2018), i comentari de José Antonio Pagola
L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar,
mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip,
el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies,
tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va
comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de
conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del
profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les
fondalades,
s'abaixaran les
muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.
Veure el comentari de José
Antonio Pagola
Diumenge 2 d’Advent – C (Lc 3,1-6)
dissabte, 1 de desembre del 2018
ENS FA POR SEGUIR JESÚS?
,4a..Trobada (Curs 2018-2019).
Seguir Jesús comporta
estar disponible: «negar-se a “ell” mateix, i
prendre la “seva” creu». (Mt 16,24), Quan Pere diu a Jesús que l’”estima”, la resposta ës: «Pastura les “meves” ovelles» (Jn 21,15-17) I quan l’home ric li demana
que ha de fer per posseir la vida etern, la resposta és: «vés, ven “tot” el que
tens i dóna-ho als pobres. I després vine i segueix-me.» (Mc 10.17 i 21)
Pel nivell de la seva exigència és
pel que ens fa por seguir Jesús. Però ell no obliga, només proposa i explica la
manera de ser perfecta.
Jesús no és un avatar, és un ésser que
deixa la seva «condició divina» per a fer-se home entre els homes: «nascut de
mare» i exemple d’obediència a la voluntat de Déu.
El temps d’Advent que ara comença ens
hauria d’ajudar e acollir el Senyor que ve a cada instant, no és un avatar,
sinó un Déu que s’ha instal·lat i viu dins nostre, que ens vol protegir i
salvar. I això no ens ha de fer por sinó donar-nos esperança.
Quan cantem: «Avui us ha nascut un
salvador», la paraula clau és: «avui». Però sovint, només ens sedueix el relat
mític, simbòlic, de Betlem, l’estable, el bou i la mula.... i passem del
missatge transcendent que intenten explicar: «que Déu ha vingut i s’ha quedat
amb nosaltres». I que la seva vinguda s’ha fet de igual a igual a nosaltres: en
forma de nen indefens que acabarà morin.
El missatge
religiós dels evangelis ens diuen que: «allò que és diví» es troba en «allò que
és més humà». El diví no es fa present en els que tenen bens ni en els que tenen
poder. Aquí no hi ha l’esbarzer que
crema sense consumir-se» ni cap fet extraordinari, sinó una família en un estable
envoltat de gets simbòlics. Però aquí comença tot el procés redemptor, que
acaba a la creu.
Així va ser
com el diví «es va fer carn i habità entre nosaltres», ccm el transcendent es
va unir a l’immanent..
Després Mateu
ens explica la fantasia de «la fugida a Egipte», i per Lluc ens assabentem que «en
complir-se els vuit dies va ser presentat al temple i circumcidat» (Lc 2, 21), com
un nen jueu més, «i li van posar el nom de Jesús (salvador= Déu que salva).
Per tant, no
ens ha de fer por seguir Jesús. Les dues idees força de L’Advent és que Déu ve a
la terra a «salvar-nos», de la forma més humana, entranyable i natural; un nen
que neix d’una mare (cf. Lc 2, 12). I, que Déu entra en la història de la
humanitat, en compliment de les profecies
Notes de: Salvador Sol, sobre escrits
de teòleg diversos. (Font principal: Per: González
Faus i Pagola
divendres, 30 de novembre del 2018
INDIGNACIÓ I ESPERANÇA
Evangeli del diumenge 02/21/2018, i comentari de
José Antonio Pagola
»Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les
estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de
la mar i per les onades embravides. La gent
defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i
tot els estols celestials trontollaran. Llavors
veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran
poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir,
redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta. (Lc 21 25-28)
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les
preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta,
com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que
caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu,
doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de
succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home. (Lc21 34-36)
Veure el comentari de José Antonio Pagola
dijous, 22 de novembre del 2018
ALLÒ DECISIU
Evangeli del diumenge 25/11/2018, i comentari de
José Antonio Pagola
Veure comentari de José Antonio Pagola:
Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del
pretori, féu cridar Jesús i li digué: --¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús contestà: --¿Surt de tu, això que em
preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?
Pilat replicà: --Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves
mans. Què has fet?
Jesús contestà:--La meva reialesa no és
d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien
lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és
d'aquí.
Pilat li digué: --Per tant, tu ets rei?
Jesús contestà: --Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
Jesucrist, Rei de tot el Món – B (Joan 18,33-37)
dissabte, 17 de novembre del 2018
JESÚS, VA SER CÈLIBE I LAIC
Apunts, 3a..Trobada de CSXXIG - (Curs 2018-2019).
No se sap si
Jesús,es va casar, però sí se sap que no va ser sacerdot. Ell va escollir el
model de predicador errant al servei del Regne: «vivim errant
d'un lloc a l'altre»»,(1Co 4,11) Per tant, el més probable és que Jesús no
visqués amb parella; els evangelis ni ho diuen ni ho deixen entreveure; si Jesús
pretén que serveixi, o no, de model. Però a l’home ric li diu: «ven tot el que
tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine
i segueix-me». (Lc 18,22)
Els
evangelistes deixen constància de que Jesús defuig de la seva família. «El qui
fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana,
la meva mare».(Mt 12,50) Marc i Lluc també fan referència a aquest
episodi, això li dóna més credibilitat. En relació a la situació familiar dels
apòstols, Marc ens parla de la sogra de Pere (Mc 1 29-31). I, quan aquest li recorda que: «hem deixat el que
teníem i t'hem seguit. (Lc 18,28) Jesús
li respon: «--Us asseguro que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa,
muller, germans, pares o fills, rebrà molt més en el temps present i, en el món
futur, tindrà la vida eterna. (Lc 18,29-30)
No hi ha
dubte que això és un al·legat contra els sacerdots que vivien del temple, ben instal·lats,
i d’aquells que utilitzaven la família com excusa per a no seguir les seves
ensenyances.
A Jesús sembla que només li preocupa la
implantació d’un regne a favor dels dèbils de la societat, la seva obsessió. I per
aconseguir-ho li fan nosa els lligams familiars. Amb la seva invitació a «seguir-lo»
es posa com model de vida, però no coma imposició necessària. Ell mateix assisteix
a la boda dels seus amics (Jn 2,1) i s’invita a la casa dels rics: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a
casa teva». (Lc 19,5) I quan aquest li diu: «Senyor, dono als pobres la meitat
dels meus bens» (Lc 19,8) Jesús li diu: «Avui ha entrat la salvació en aquesta
casa» (Lc 19,9)
Quedem-nos,
doncs, en que l’estat civil de Jesús, escollit lliurament, a ell li va permetre
dedicar-se plenament a la seva missió: Però això no pressuposa cap tipus
d’exigència o canon de conducta per a tothom. Avui el Dret Canònic l’exigeix
als capellans i religiosos/es potser de forma excessiva. Amb la manca de
vocacions sacerdotals i dels problemes derivats de la sexualitat que estant perjudicant
seriosament l’Església, potser seria el moment de renunciar al celibat
obligatori i acceptar sacerdots casats com ja han fet altres religions. Al cap
i a la fi, el celibat obligatori no es va introduir fins el primer mil·lenni,
NINGÚ NO SAP EL DIA
Evangeli del diumenge 18/11/2018, i comentari de
José Antonio Pagola
»Però
aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i
la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient
del cel i els estols celestials trontollaran.
»Aleshores
veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran
poder i majestat. I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits
des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel.
»Mireu
la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i
comença a treure fulla, coneixeu que l'estiu és a prop; igualment, quan veureu
que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes. Us
asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El
cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
»D'aquell
dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill,
sinó tan sols el Pare.
divendres, 9 de novembre del 2018
NOMÉS LES COSES FETES AMB EL COR APORTEN VALOR RELIGIÓS ALS NOSTRES ACTES
Selecció del comentari de Frai Marcos a l’evangeli
d’avui (Mc
12, 38-44)
CONTEXT
Jesús és
el gran pedagog. I en aquest fragment de l’evangeli de Marc demostra que el seu
ensenyament és d’una enorme profunditat, tot i l’aparent simplicitat del relat.
Tot el seu missatge se centre en denunciar la parafernàlia religiosa externa
que no té cap valor espiritual, i dir-nos que l’únic que importa és l’interior
de cada persona.
Marc
avui parla de les vídues pobres per a donar-nos exemple del que significa tenir
una fe autèntica, una confiança absoluta.
Primer ens parla dels
«mestres de la Llei, que els agrada fer el fatxenda, amb les seves llargues vestidures,
passejant-se per les places (vg. Mc 12, 38) i que «devoren els béns de les vídues
i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més
rigor». (Mc 12,40).
Després
ens parla de la vídua que dóna el que té a diferència dels rics que donen el
que els hi sobra. Nosaltres, per prudència, potser diríem a la vídua: «no donis
les dues úniques monedes que tens als sacerdots, guarda-te’n una pel teu menjar».
Jesús ha criticat durament el comportament extern dels rics i ara fa palès la riquesa
espiritual de la viuda. A ella sí que li val el comportament extern, perquè reflexa
la seva actitud envers Déu. Prescindint de qualsevol càlcul especulatiu es
deixa portar pel seu sentiment religiós més genuí.
EXPLICACIÓ
Cal
tenir present que els rics tiraven les monedes des d’una certa distància perquè
el dring que feien en xocar amb el bronze de les bústies en forma d’embut,
disposades al llarg de la paret del temple, perquè tothom se n’adonés. Tanmateix,
les dues monedes de la vídua, tenien el valor més ínfim del mercat, i no dringaven.
En realitat constituïen una quantitat ridícula.
Avui serien equivalents a dos cèntims d’euro.
Però el
Mestre deia a la gent que l’escoltava: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha
tirat al tresor més que tots els altres». (Mc 12,43)
Jesús
profunditza en la idea de la netedat del cor, ja exposada en l’A.T, i la
proposa, principalment als deixebles, com a model de vida i exemple d’actitud
religiosa. La frase «amen dico vobis» amb que comença aquest fragment d’evangeli
en la versió llatina, vol dir que es tracta d’un concepte important. Déu només
es mira el cor de les persones, aquesta és l’aportació de Jesús al concepte de «religiositat
autèntica».
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Veure
original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.ht
dijous, 8 de novembre del 2018
EL MILLOR DE L’ESGLÉSIA
Evangeli del diumenge‘11/11/2018, i comentari de
José Antonio Pagola
Jesús,
instruint la gent, deia:
--Aneu
amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues
vestidures, que la gent els saludi a les places i
que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs
en els banquets. Devoren els béns de les viudes i
fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més
rigor.
Jesús es va
asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts
rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda
pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús
va cridar els seus deixebles i els digué:
--Us asseguro que aquesta viuda pobra
ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots
han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot
el que posseïa, tot el que tenia per a viure. (Mc 12,38-44)
Veure comentari de José Antonio Pagola
dijous, 1 de novembre del 2018
ATEISME SUPERFICIAL
Evangeli del diumenge‘04/11/2018, i comentari de
José Antonio Pagola
Llavors un dels mestres de la Llei, que havia
sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar
i li va fer aquesta pregunta:
--Quin és el primer de tots els manaments?
Jesús va respondre:
--El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el
nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap
manament més gran que aquests.
Llavors el mestre de la Llei li digué:
--És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que
ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, i que estimar-lo
amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els
altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
Jesús, veient que havia parlat
assenyadament, li digué:
--No ets pas lluny del Regne de Déu.
I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.
Veure comentari de José Antonio Pagola: Diumenge
31 durant l’any – B (Marc 12,28-34)
dijous, 25 d’octubre del 2018
AMB ULLS NOUS
Evangeli
del diumenge 28 d’octubre i comentari de José Antonio Pagola
Diumenge
30 durant l’any – B (Marc 10,46-52)
Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els
deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava
assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i
començà a cridar: --Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell
cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
49 Jesús s'aturà i digué: --Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li: --Coratge! Aixeca't, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d'una
revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús
li preguntà: --Què vols que faci per tu?
El cec respongué: --Rabuni, fes que hi vegi.
Jesús li digué: --Vés, la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié i el seguia camí enllà. (Mc
10,46-52)
Veure comentari de José Antonio Pagola:
Diumenge
30 durant l’any – B (Marc 10,46-52)
diumenge, 21 d’octubre del 2018
«VEURE» EL MISTERI DE JESÚS
Apunts, 2a..Trobada
(Curs 2018-2019).
(Font: Enrique Martínez Lozano)
En el credo de Nisan-Constantinopolità,
381 dC, s’afirma que Jesús té dues naturaleses: «engendrat (nascut de dóna) no
pas creat» però de la mateixa naturalesa del Pare. «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat
amb Déu». (Fl 2,6) i a la vegada ser un home total: «Un home tant humà, només
podia ser Déu». (Leonardo Boff) Potser en analogia, Karl Ramher va escriure: «el cristià del s.XXI seria
místic (tindria algun tipus d’experiència transcendent) o no seria cristià».
Mateu i Lluc van mitificar el
naixement de Jesús amb els «evangelis de la infància», que si be són
discutibles històricament, tanmateix transmeten una catequesi plausible del
significat transcendent d’un Déu que es manifesta (epifania) a la terra. Hi ho
fa en el cos humil i depenent d’un nen, i en una cova. Són uns escrits plens de
referències a l’A.T. i analogies pasquals: àngels, que anuncien un nou temps
d’esperança, des d’un estable i un sepulcre,
a la gent més humil (pastors i apòstols) de la societat de cada temps. Humils
però receptius malgrat el «temor» del missatge, i fent-se’n portaveus: comunicant-ho
als altres. En les narracions epifàniques i pasquals intervenen: àngels que
anuncien, persecucions (Sanedri / Herodes), elements còsmics (llums, estrelles),
i projecció universal (reis / Pentecosta).
Mateu i Lluc relaten el naixement de
Jesús, com la «humanització de Déu», (un fet singular, extraordinari) amb una
narració mítica, imitant i aproximant-se a les històries dels déus i gent
important de les cultures veïnes. Aquests evangelis llegits com narracions literàries,
ràpida, es converteixen en una narració pasturi’l. Però si en fem una lectura
assossegada, amb la ment oberta i voluntat d’entendre més enllà de lletra
escrita «veurem» que entre la divinitat i la humanitat de Jesús no hi ha
barreres infranquejables i que la realitat i el misteri conviuen dintre nostre.
Els evangelistes, amb els evangelis de
la infància, no pretenen presentar-nos un fet històric sinó donar unes pistes,
simbòliques, per la reflexió: aquell que va predicar la misericòrdia de Déu
entre els pobres i va ser sentenciat a mort per alterar l’ordre establer pel
sanedrí, contrari a la voluntat de Déu, no va néixer en un palau, amb totes les
comunitats, sinó en la pobresa i un món hostil que no va donar allotjament a
Josep i Maria i va néixer en un estable.
Un altre evangelista, Joan, va escriure sobre la Paraula
(Logos) de Déu =, Jesucrist, dient que «Era present en el món, / que per ell ha
vingut a l’existència (creador), / i el món no l'ha reconegut. / Ha vingut a
casa seva, / i els seus no l'han acollit. (Jn 1,10-11)
Per
endinsar-nos en el misteri de Jesús cal «veure» la narració del seu naixement. Nadal
significa Presència i Misteri, a la vegada, Presència i misteri que estan en
tot allò que ens envolta; «tot duu el teu alè diví» (Sv 12,1).
Nadal
és la «Glòria a Déu a dalt del cel, i a
la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,10-14 i Ac 2,24). I, és el
misticisme del No-saber. Joan de la Creu va escriure: «Entreme donde no supe /
y quedeme no sabiendo, / toda ciencia trascendiendo».
Per
«veure» el misteri de Jesús només cal deixar-se penetrar per la bellesa del
relat. t del No-saber, com un estat de gràcia. «Hay suficiente belleza en estar
aquí y no en otra parte», (Fernando Pesoa).
Apunts de; Salvador Sol
dijous, 18 d’octubre del 2018
AIXÒ NO ENTRE NOSALTRES
Veure evangeli (Marc 10,35-45) i comentari de José Antonio Pagola
Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: --Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
Jesús els preguntà: --Què voleu que faci per vosaltres?
Ells li respongueren: --Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.
Jesús els contestà: --No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?
Ells li respongueren: --Sí que podem.
Jesús els digué: --Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: --Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Marc 10,35-45)
Veure comentari : Diumenge 29 durant l’any – B (Marc 10,35-45)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)