dijous, 20 d’agost del 2020

Adhesió VIVA A Jesucrist *

 Evangeli (Mt 16,13-20) - diumenge 23 d'agost de 2020, i comentari de JAPagola

Evangeli .-   En aquells i aquelles temps, Jesús ANA a la regir aa aa a els de Cesarea de Felip, i 1 cop allà, preguntava ALS SEUS deixebles: «Què diu la gent de l'Fill de l'home? Qui Diuen que és? ELLS li respongueren: «Uns Diuen que és Joan Baptista; Altres, que és Elies; Altres, que és Jeremies o algun Altre dels profetes ». Ell aa aa a a els DIU: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill de l'Déu viu». Jesús li va Respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: AIXÒ no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare de l'cel. I ara, també jo et dic que el teu ets Pere.Sobre AQUESTA pedra jo edificaré la la la la la la meva Església, i els ports de l'reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré aa a a els claus de l'Regne de l'cel: tot Allò que lliguis a la terra, quedarà lligat a l'cel, i tot Allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat a l'cel ». Després vaig prohibir severament ALS deixebles de dir a NINGÚ que ell era el Messies. (Mt 16,13-20)

Font: http://lecturesdelamissa.blogspot.com/ )

 

Comentari.- No és fàcil d'intentar Respondre amb sinceritat la pregunta de Jesús: «Qui dieu que sóc?». En Realitat, qui és Jesús per a nosaltres? La seva persona ENS amunt a través d'vint segles d'imatges, fórmules, devocions, Experiències, interpretacions culturals ... que van desvelant i velant a l'MATEIX temps la seva Riquesa insondable.

Però, més, cadascú de nosaltres anem revestint Jesús de que SOM nosaltres. I projectem en ell Els nostres Desitjos, aspiracions, interessos i limitacions. I gairebe sense adonar-nos-en l'empetitim i el desfigurem, Fins i tot Quan tractem d'exaltar-ho.

Però Jesús continua viu. Els cristians no l'Hem pogut dissecar amb la nostra mediocritat.No Përmet que el disfressem. No és Deixa etiquetar ni Reduir a uns ritus, unes fórmules o uns costums.

Jesús sempre desconcerta a qui s'hi acosta amb, posa't obert i sincer. Sempre és diferent de Què esperàvem. Sempre OBRI noves bretxes a la nostra vida, trenca Els nostres esquemes i ENS atrau una vida nova. Com més se'l Coneix, més hom sap que encara està començant a descobrir-ho.

Jesús és Perillós. Percebem en ell un Lliurament ALS homes que desemmascara el Nostre egoisme. Una passió per la justícia que sacseja Les nostres seguretats, privilegis i egoismes. Una tendresa que Deixa a l'descobert la nostra mesquinesa. Una llibertat que Esquinca Les nostres mil esclavituds i servituds.

I, sobretot, intuïm en ell un misteri d'obertura, d'acostament i de proximitat a Déu que ENS atrau i ENS convida a obrir la nostra existència a l'Pare. A Jesús l'anirem coneixent en la mesura que ENS lliurem a ell. Nomes hi ha 1 camí per aprofundir en el seu misteri: seguir-ho.

Seguir humilment a a els Seus passos, Obrir-ENS amb ell a l'Pare, reproduir a a els Seus gestos d'amor i tendresa, mirar la vida amb els Seus ulls, compartir el seu Destí dolorós, esperar el seu Resurrecció. I, sens Dubte, pregar Moltes vegades des del fons de l'Nostre cor: «Crec, Senyor, ajuda la meva incredulitat».

* .- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

dijous, 13 d’agost del 2020

ALLEUJAR EL PATIMENT*

 Evangeli (Mt 15,21-28) - diumenge 16 d’agost de 2020, i comentari de J.A.Pagola


Evangeli.-  Jesús se'n va anar d'allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó. Una dona cananea, que era d'aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

--Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

--Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

Jesús els digué:

--Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d'Israel.

Però la dona vingué a prosternar-se davant d'ell i li deia:

--Senyor, ajuda'm!

Jesús contestà:

--No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

Ella digué:

--És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

Llavors Jesús li respongué:

--Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols.

I des d'aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Veure evangeli: (Font: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca)

 

Comentari.- Jesús viu molt atent a la vida. És aquí on descobreix la voluntat de Déu. Mira amb profunditat la creació i capta el misteri del Pare, que el convida a tenir cura amb tendresa dels més petits. Obre el seu cor al patiment de la gent i escolta la veu de Déu, que el crida a alleujar el seu dolor.

Els evangelis ens han conservat el record d’una trobada que va tenir Jesús amb una dona pagana a la regió de Tir i Sidó. El relat és sorprenent i ens descobreix com aprenia Jesús el camí concret per ser fidel a Déu.

Una dona sola i desesperada surt al seu encontre. Només sap fer una cosa: cridar i demanar compassió. La seva filla no només està malalta i trastocada, sinó que viu posseïda per un «dimoni molt dolent». La seva llar és un infern. Del seu cor esquinçat brolla una súplica: «Senyor, ajuda’m!».

Jesús li respon amb una fredor inesperada. Ell té una vocació molt concreta i definida: es deu a les «ovelles perdudes de la casa d’Israel». No és la seva missió endinsar-se al món pagà: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets».

La frase és dura, però la dona no s’ofèn. Està segura que el que demana és bo i, reprenent la imatge de Jesús, li diu aquestes admirables paraules: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos».

Tot d’una Jesús ho comprèn tot des d’una llum nova. Aquesta dona té raó: el que desitja coincideix amb la voluntat de Déu, que no vol veure patir ningú. Commogut i admirat li diu: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols».

Jesús, que semblava tan segur de la seva pròpia missió, es deixa ensenyar i corregir per aquesta dona pagana. El sofriment no coneix fronteres. És veritat que la seva missió és a Israel, però la compassió de Déu ha d’arribar a qualsevol persona que està patint.

Quan ens trobem amb una persona que pateix, la voluntat de Déu hi resplendeix amb tota claredat. Déu vol que alleugerim el seu patiment. És el primer. Tota la resta ve després. Aquest va ser el camí que va seguir Jesús per ser fidel al Pare.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

divendres, 7 d’agost del 2020

CAMINAR SOBRE L'AIGUA *

Evangeli (Mt 14,22-33) - diumenge 09 d'agost de 2020, i comentari de JAPagola

 

Evangeli.- Tot seguit, Jesús va Fer licitar a els deixebles a la barca i a els mannà que passessin a l'Davant d'ell cap a L'altra riba, Mentre ell acomiadava la gent. Després d'acomiadar-los va licitar tot sol a la muntanya a pregar. A l'vespre encara era allà tot sol. La barca ja s'havia allunyat 1 bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perque el vent era contrari. A la matinada, Jesús va anar cap a ELLS caminant sobre l'aigua. Quan a els deixebles el veieren caminant sobre l'aigua, és van esglaiar i és digueren:

--És un fantasma!

I és posaren a Cridar de per.

Però de seguida Jesús a els Digue:

--Coratge! Sóc jo. No tingueu per!

Pere li contesta:

--Senyor, si ets tu, mana'm que vingui caminant sobre l'aigua.

Jesús li Digue:

--Vine.

Pere baixà de la barca, és posa a caminar sobre l'aigua i Ana cap a Jesús. Però en ver que el vent era fort, és va acovardir. Llavors Comença d'enfonsar-se i cridà:

--Senyor, salva'm!

A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-ho tot dient-li:

--Home de poca fe! Per Què has dubtat?

Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. Els qui eren a la barca és prosternaren Davant d'ell i exclamaren:

--Realment ets Fill de Déu.

 

Comentari.- Són MOLTS a els creients que es senten avui a la intempèrie, Desemparats Enmig d'1 crisi i confusió general. Els pilars en Què tradicionalment recolzava su fe S'HAN vist Sacsejats violentament des de les Seves arrels. L'Autoritat de l'Església, la infal·libilitat de papa, el Magisteri dels bisbes, ha no podin sostenir-els en els Seves conviccions religioses. Un llenguatge nou i desconcertant ha Arribat a les Seves Oïdes Creant malestar i confusió, Abans desconeguts. La «falta d'acordar» entre a els sacerdots i Fins i tot entre ELS MATEIXOS bisbes a els ha Sumit al Desconcert.

Amb més o Menys sinceritat són bastants a els que és preguntin: que Hem de Creure? A qui Hem d'escortar? Quins dogmes calç acceptar? Quina moral calç seguir? I són MOLTS a els que, en no poder Respondre aquestes preguntes amb la certesa d'Altres temps, tinença la Sensació d'estar «perdent la fe».

No obstant aixó, no hem de confondre mai la fe amb la simple afirmació teòrica d'unes veritats o principis. Certament, la fe implica una visió de la vida i una peculiar Concepció de L'ésser humà, su taverna i su Destí últim. Però ser creient és alguna cosa més profunda i més radical. I consisteix, primer de tot, en una obertura confiada a Jesucrist com a SENTIT últim de la nostra vida, criteris esta definitiu de l'Nostre amor ALS germans i esperança última de El Nostre futur.

Per Això és olla ser veritable creient i no ser Capac d'formular amb certesa determinats Aspectes de la Concepció cristiana de la vida. I és olla también afirmar amb seguridad absoluta a els diversos dogmes cristians i no viure entregat a Déu en actitud de fe.

Mateu ha descrit la veritable fe en presentar Pere, que «caminava sobre l 'aigua» acostant-se a Jesús. Això és Creure. Caminar sobre l 'aigua i no sobre terra ferma. Fonamentar la nostra existència en Déu i no en Les nostres propies Raons, arguments i DEFINICIONS. Viure sostinguts no per la nostra seguridad, sinó per la nostra Confiança en ell.

* .- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat