divendres, 31 de març del 2017

AIXÍ VULL MORIR JO



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 5 de Quaresma – A (Jn 11,1-45)

Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: --Senyor, aquell que estimes està malalt.
Jesús, en sentir-ho, digué: --Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: --Tornem a Judea.
Ells li diuen: --Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?
Jesús contestà: --¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.
Dit això, va afegir: --Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit, però vaig a despertar-lo.
Els deixebles li digueren: --Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: --Llàtzer és mort, i m'alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
Tomàs, l'anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: --Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu: --El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon: --Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús: --Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon: --Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Havent dit això, Marta se'n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: --El Mestre és aquí i et crida.
Ella, en sentir-ho, s'aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s'aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure'l, se li llançà als peus i li digué: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà.
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: --On l'heu posat?
Li diuen: --Senyor, vine i ho veuràs.
Jesús començà a plorar. Els jueus deien: --Mireu com l'estimava.
Però alguns replicaren: --Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué: --Traieu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu: --Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.
Li respon Jesús: --¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: --Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat. Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.
Havent dit això, cridà amb tota la força: --Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: --Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. (Jn 11,1-45)

divendres, 24 de març del 2017

PER A EXCLOSOS



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 4 de Quaresma – A (Joan 9,1-41)

Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar: --Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?
Jesús respongué: --No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m'ha enviat: però ara s'acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món.
Dit això, escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre sobre els ulls del cec i li digué: --Vés a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir «enviat».
Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l'havien vist captant comentaven: --Aquest, ¿no és el qui s'asseia a demanar caritat?
Uns deien: --Sí que és ell.
Altres contestaven: --No és pas ell: és un que s'hi assembla.
Ell digué: --Sóc jo mateix.
Llavors li preguntaren: --Doncs com és que se t'han obert els ulls?
Ell respongué: --Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l'ha estès sobre els ulls i m'ha dit: "Vés a Siloè i renta-t'hi." Jo hi he anat, m'he rentat i ara hi veig.
Li digueren: --On és, aquest home?
Respongué: --No ho sé.
Dugueren als fariseus el qui abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte. També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué: --M'ha posat fang sobre els ulls, m'he rentat i ara hi veig.
Alguns dels fariseus començaren a dir: --Aquest home que no guarda el repòs del dissabte, no pot venir de Déu.
Però altres replicaven: --Com és possible que un pecador faci uns senyals tan prodigiosos?
I estaven dividits entre ells. Llavors es tornaren a adreçar al cec i li digueren: --I tu, què en dius del qui t'ha obert els ulls?
Ell respongué: --Que és un profeta.
Els jueus no es van creure que aquell home hagués estat cec i hagués arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia i els van interrogar: --¿És aquest el vostre fill, el qui segons vosaltres va néixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
Els seus pares respongueren: --Nosaltres sabem que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou gran per a poder donar raó de si mateix.
Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies. Per això els seus pares van dir que ja era prou gran i que l'interroguessin a ell mateix.
Llavors van cridar per segona vegada l'home que havia estat cec i li digueren: --Dóna glòria a Déu reconeixent allò que nosaltres ja sabem: aquest home és un pecador.
Ell contestà: --Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
Ells insistiren: --Digues què t'ha fet. Com t'ha obert els ulls?
Ell els respongué: --Ja us ho he dit i no me n'heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres us voleu fer deixebles seus?
Ells el van insultar i li digueren: --Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisès. I de Moisès, sabem que Déu li va parlar, però aquest no sabem d'on és.
L'home els contestà: --Justament això és el què em sorprèn. Ell, a mi, m'ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d'on és. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i compleixen la seva voluntat. Mai no s'havia sentit a dir que ningú obrís els ulls d'un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no hauria pogut fer res.
Ells li van replicar: --Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van treure fora.
Jesús va sentir a dir que l'havien tret fora i, quan el trobà, li digué: --Creus en el Fill de l'home?
Ell li va respondre: --I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?
Li diu Jesús: --Ja l'has vist: és el qui et parla.
Ell va afirmar: --Hi crec, Senyor.
I el va adorar.
Llavors Jesús afegí: --Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.
Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: --¿És que nosaltres també som cecs?
Jesús els contestà: --Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix. (Jn 9,1-41)

divendres, 17 de març del 2017

A GUST AMB DÉU



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 3 de Quaresma – A (Joan 4,5-42)

Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: --Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús: --Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
Jesús li respongué: --Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
La dona li diu: --Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
Jesús li respongué: --Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font d'on brollarà vida eterna.
Li diu la dona: --Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
Ell li diu: --Vés a cridar el teu marit i torna.
La dona li contesta: --No en tinc, de marit.
Li diu Jesús: --Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.
La dona li respon: --Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
Jesús li diu: --Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
Li diu la dona: --Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
Jesús li respon: --Sóc jo, el qui et parla.
En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: --Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
Mentrestant, els deixebles el pregaven: --Rabí, menja.
Però ell els contestà: --Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
Els deixebles es preguntaven entre ells: --És que algú li ha portat menjar?
Jesús els diu: --El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. ¿No teniu costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! El segador ja cobra el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita: "Un és el qui sembra i un altre el qui sega." Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Per la paraula d'ell mateix encara molts més van creure, i deien a la dona: --Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món. (Jn 4,5-42)

divendres, 10 de març del 2017

ESCOLTAR JESÚS



L’evangeli del diumenge

Veure comentari de J.A.Pagola, clicant:  Diumenge 2 de Quaresma – A (Mateo 17,1-9)

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: --Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol:
--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo.
Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: --Aixequeu-vos, no tingueu por.
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: --No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts. (Mt 17,1-9)