diumenge, 29 de setembre del 2019

AMB JESÚS COMENÇA UNA COSA BONA

Apunts.

«No tingueu por. Us anuncio una bona nova». (Lc 2,10-11) Jesús mateix és la bona notiçia; comença una cosa bona: «els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l'anunci de la bona nova» (Lc 7,22).
...
Isaïes va anunciar aquest esdeveniment presentant la figura del Baptista: «Jo (és Déu qui parla) envio davant teu (es dirigeix a Jesús) el meu missatger (referint-se a Joan) perquè et prepari el camí» (transcrit a Mc 1-8 Joan bateja en les aigües del Jordà, Jesús batejarà en l’Esperit. Joan predica la conversió pel perdó dels pecats, Jesús anuncia l’amor gratuït de Déu.

Jesús és «el punt d’encontre entre l’humà i el diví: l’home camina vers Déu, i Déu ho fa vers l’home» (Galarreta)

Joan només era un reflex de la «llum de la mirada de Déu» (Sl 79-80). Ell va ser el primer, el precursor, en rebre aquest encàrrec que Jesús ens ha passat als seus seguidors: «Vosaltres sou la llum del món» (Mt 5.14). .

Amb el baptisme de Joan «Comença la cosa bona». «Jesús és el succés que va canviar la història: comença la implantació del Regne de Déu».

Avui els cristians som els profetes del Regne Quan el Senyor torni a venir, «cal que ens trobi amb les mans a l’obra». (Vg. Josep Miquel Esteban, sj. Homilies dominicals-pregaria.cat)

«El profeta és el que diu allò que Déu li inspira». «El profeta viu enmig del món i es preocupa per la sort dels més humils, denunciant la injustícia,i condemnant tota classe d’opressió». Els profetes escolten la veu del Senyor, que diu: «Consoleu el meu poble!! (Isaïes 40,1)

L’evangeli de Marc comença amb la paraula: «En aquell temps…”», perquè ens parla de fets i paraules en passat. Però nosaltres n’hem de descobrir «les seves causes», llegir l’evangeli en clau de present i fer que les causes de Jesús siguin les nostres causes.

L’Evangeli és l’anunci de la bona notícia que és Jesús mateix.
(Salvador Sol - 1a. Trobada  de CSXXIG)

divendres, 27 de setembre del 2019

TRENCAR LA INDIFERÈNCIA

Evangeli (Lc 16,19-31) del diumenge 29 de setembre de 2019, i comentari de J.A.Pagola (Diumenge 26 durant l’any – C (Lc 16,19-31))

19 Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. 20 Un pobre que es deia Llàtzer s'estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, 21 esperant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
22 El pobre va morir, i els àngels el portaren al costat d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
23 Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. 24 Llavors va exclamar: --Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d'aquestes flames.
25 Abraham li respongué: --Fill, recorda't que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. 26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d'aquí on som cap a vosaltres, ni d'on sou vosaltres cap aquí.
27 El ric va insistir: --Llavors, pare, t'ho prego: envia'l a casa del meu pare, 28 on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments.
29 Abraham li respongué: --Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin.
30 El ric insistí encara: --No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.
31 Abraham li digué: --Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti. (Lc 16,19-31- Font: BIBLIJA.net)

dissabte, 21 de setembre del 2019

NO NOMÉS CRISI ECONÒMICA

Evangeli (Lc 16,1-13) del diumenge 22 de setembre de 2098, i comentari de J.A.Pagola

 Jesús deia també als seus deixebles: --Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué: »--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L'administrador va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: »--Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué: »--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué: »--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:
»--I tu, quant deus? »Li respongué: »--Cent sacs de blat.
»Ell li diu: »--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:  --Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic:  uanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. (Lc 16,1-13 – BIBLIJA.net)

Veure comentari: Diumenge 25 durant l’any – C (Lc 16,1-13)


dijous, 12 de setembre del 2019

EL GEST MÉS ESCANDALÓS

Evangeli (Lc 151-32) del diumenge 14 desetembre de 2019, i comentari de J.A.Pagola

1 Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. 2 Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: --Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.
Paràbola de l'ovella perduda
3 Jesús els va proposar aquesta paràbola: 4 --Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? 5 I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria 6 i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?
7 »Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Paràbola de la dracma perduda
8 »O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? 9 I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?
10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.
Paràbola del fill pròdig
11 I digué encara: --Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare: »--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.
»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.
»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.
»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué: »--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.
22 »Però el pare digué als seus criats:
»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.
»I es posaren a celebrar-ho.
25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué: »--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.
28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué: »--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.
31 »El pare li contestà: »--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. (Lc 15, 1-32. Font: Bíbñia.net)

Veure comentari: Diumenge 24 durant l’any – C (Lc 15,1-32)