Jesús deia també als seus deixebles: --Un home ric tenia un
administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i
li digué: »--Què és això que sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva
administració, perquè d'ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L'administrador
va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no
m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré
per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l'administració."
5 »Llavors va
cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»--Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:
»--Cent gerres d'oli.
»Ell li digué:
»--Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li
digué:
»--I tu, quant
deus? »Li respongué: »--Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»--Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va
lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb
astúcia: --Els homes d'aquest món, en
els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. 9 I jo us dic: uanyeu-vos amics a costa del diner, que és
enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances
eternes. 10 Qui mereix la confiança en una cosa molt petita,
també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també
enganya en les grans. 11 Per tant, si no heu merescut la confiança en
l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns
veritables? 12 I si no heu merescut la confiança en les coses
que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? 13 Cap criat no
pot servir dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas
de l'un, no en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. (Lc
16,1-13 – BIBLIJA.net)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada