dijous, 4 de desembre del 2014

CAPTIVERI I REDEMPCIÓ. ELS PROFETES DE L’EXILI


Apunts,   5a  Trobada (Curs 2014-2015).
 
Després d’uns anys de bonança els israelites són desterrats a Babilònia. Els profetes saben que el poble que ara va a la deriva, ha sorgit per la crida de Déu, i intenten que recuperi el seu compromís de fidelitat, i la seva mateixa realitat de poble.

Isaïes posa en boca de Déu aquesta queixa: «A mi, poble de Jacob, / no m’invocaves; t’havies cansat de mi. Israel. [...] Ja el teu primer pare va pecar, / i els teus capdavanters / s’han revoltat contra mi» (Is 43, 22 / 27). I, precisament per això:  El regne d’Israel i Judà patiran invasions militars de part d’Asiria (cf Is 5,26-30). Les classes dirigents oprimiran els pobres (cf Is 1, 21-23), El poble es dirigeix a Déu amb cultes superficials, desvinculats de la vida. (cf Is 29, 13).

Jeremies escriu el lament de Déu, pel seu poble:

-        «Jo em deia:  Com m'agradaria / de comptar-te entre els fills /i donar-te un país deliciós, /

l'heretat més esplèndida del món! / Jo pensava que m'anomenaries pare / i no t'apartaries de mi. / Però vosaltres, gent d'Israel, / m'heu estat infidels, / com una dona és infidel al seu marit. / Us ho dic jo, el Senyor.  (Jr 3, 19-20)

Ezequiel, els retreu a Israel les seves continues infidelitats:

-        «et tornares d’allò més bella i vas arribar a la reialesa. Llavors la fama de la teva bellesa es va escampar per les nacions: eres perfecta, tenies l’esplendor  amb que jo t’havia adornat. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Però vas confiar en la teva bellesa i, valent-te de la teva anomenada, et prostituïres oferint-te al primer que passava, dient-li: “Tot és per tu”» (Ez 16, 13-15)

Jeremies anuncia una nova aliança:

-        «Vénen dies, ho dic jo el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i el casal de Judà. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares, quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella aliança ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor» (Jr 31, 31-33)

Isaïes profetitza, poèticament, el renaixement d’Israel.

-        «Tal com la pluja i la neu / cauen del cel i no hi tornen, / sinó que amaren la terra i la fecunden, / i la fan germinar / fins que dóna llavor als sembradors / i pa per a aliment, / així serà la paraula / que surt dels meus llavis: / no tornarà a mi infecunda. / Realitzarà el que jo volia, / complirà la missió / que jo li havia confiat.» / Sortireu de Babilònia / cridant de goig, / i us conduiran en pau a casa vostra. / En veure-us, / les muntanyes i els turons  / esclataran en crits d'alegria,/ i aplaudiran / tots els arbres del bosc. / En lloc d'espines creixerà el xiprer, / en lloc d'ortigues, la murtra. (Is 55, 10-13)

La grandesa de Déu es revela en el mateix captiveri, allà on els homes es trobaven derrotats i perduts. D’aquesta forma, la caiguda de Jerusalem s’ha convertit en experiència d’un nou naixement. Així parla Déu al seu profeta:

-        «Això diu el Senyor: Quan s'hauran complert setanta anys a Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de retornar-vos aquí. Jo sé quins són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor. M'invocareu, vindreu a suplicar-me, i jo us escoltaré. Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor i jo em deixaré trobar. Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré tornar al lloc d'on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor». (Jr 29,10-14).

Quan els captius d’Israel han assumit aquesta experiència, quan en el fons del dolor han palpat la mà de Déu, s’han descobert i han retornat a la fe d’Abraham, començament de la història.
 
Salvador Sol
Sobre textos de X.Pikaza: Para leer la historia del pueblo de Dios