Apunts, 5a Trobada (Curs 2014-2015).
Després d’uns anys de bonança els israelites
són desterrats a Babilònia. Els profetes saben que el poble que ara va a la
deriva, ha sorgit per la crida de Déu, i intenten que recuperi el seu compromís
de fidelitat, i la seva mateixa realitat de poble.
Isaïes posa en boca de Déu aquesta queixa: «A
mi, poble de Jacob, / no m’invocaves; t’havies cansat de mi. Israel. [...] Ja
el teu primer pare va pecar, / i els teus capdavanters / s’han revoltat contra
mi» (Is 43, 22 / 27). I, precisament per això:
El regne d’Israel i Judà patiran invasions militars de part d’Asiria (cf
Is 5,26-30). Les classes dirigents oprimiran els pobres (cf Is 1, 21-23), El
poble es dirigeix a Déu amb cultes superficials, desvinculats de la vida. (cf
Is 29, 13).
Jeremies escriu el lament de Déu, pel seu
poble:
-
«Jo
em deia: Com m'agradaria / de comptar-te
entre els fills /i donar-te un país deliciós, /
l'heretat més esplèndida del món! / Jo
pensava que m'anomenaries pare / i no t'apartaries de mi. / Però vosaltres,
gent d'Israel, / m'heu estat infidels, / com una dona és infidel al seu marit.
/ Us ho dic jo, el Senyor. (Jr 3, 19-20)
Ezequiel, els retreu a Israel les seves
continues infidelitats:
-
«et
tornares d’allò més bella i vas arribar a la reialesa. Llavors la fama de la
teva bellesa es va escampar per les nacions: eres perfecta, tenies
l’esplendor amb que jo t’havia adornat.
Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà. Però vas confiar en la teva bellesa i,
valent-te de la teva anomenada, et prostituïres oferint-te al primer que
passava, dient-li: “Tot és per tu”» (Ez 16, 13-15)
Jeremies anuncia una
nova aliança:
-
«Vénen
dies, ho dic jo el Senyor, que pactaré una aliança nova amb el casal d’Israel i
el casal de Judà. No serà com l’aliança que vaig pactar amb els seus pares,
quan els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d’Egipte; aquella
aliança ells la van trencar, tot i que jo havia complert els meus compromisos
com a senyor. Sóc jo, el Senyor, qui ho diu. L’aliança que jo pactaré amb el
casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el
seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran
el meu poble. Ho dic jo, el Senyor» (Jr 31, 31-33)
Isaïes profetitza,
poèticament, el renaixement d’Israel.
-
«Tal com la pluja i la neu / cauen del cel i no hi tornen, / sinó que amaren
la terra i la fecunden, / i la fan germinar / fins que dóna llavor als
sembradors / i pa per a aliment, / així serà la paraula / que surt dels meus
llavis: / no tornarà a mi infecunda. / Realitzarà el que jo volia, / complirà
la missió / que jo li havia confiat.» / Sortireu de Babilònia / cridant de
goig, / i us conduiran en pau a casa vostra. / En veure-us, / les muntanyes i
els turons / esclataran en crits
d'alegria,/ i aplaudiran / tots els arbres del bosc. / En lloc d'espines creixerà
el xiprer, / en lloc d'ortigues, la murtra. (Is 55, 10-13)
La grandesa de Déu es
revela en el mateix captiveri, allà on els homes es trobaven derrotats i
perduts. D’aquesta forma,
la caiguda de Jerusalem s’ha convertit en experiència d’un nou naixement. Així
parla Déu al seu profeta:
-
«Això diu el Senyor: Quan s'hauran complert setanta anys a
Babilònia, em recordaré de vosaltres i compliré la promesa que us vaig fer de
retornar-vos aquí. Jo sé quins
són els meus designis sobre vosaltres, designis de pau i no de desgràcia: jo us
donaré un futur i una esperança. Ho dic jo, el Senyor. M'invocareu, vindreu a suplicar-me, i
jo us escoltaré. Em cercareu i em
trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor i
jo em deixaré trobar. Ho dic jo, el Senyor. Renovaré la vostra vida, us
aplegaré de totes les nacions i de tots els indrets on us he escampat i us faré
tornar al lloc d'on us vaig deportar. Ho dic jo, el Senyor». (Jr 29,10-14).
Quan els captius d’Israel han assumit aquesta
experiència, quan en el fons del dolor han palpat la mà de Déu, s’han descobert
i han retornat a la fe d’Abraham, començament de la història.
Salvador Sol
Sobre textos de X.Pikaza: Para leer la historia del pueblo de Dios