divendres, 28 de setembre del 2018

NINGÚ NO TÉ L’EXCLUSIVA DE JESÚS


EVABGELI  I COMENTARI DE JISÉ ANTONIO PAGOLA

 Diumenge 26 durant l’any – B (Marc 9,38-43.45.47-48)

Joan digué a Jesús: --Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.
Jesús respongué: --No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.
»Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.
»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. ( Mc 9,38.43 )
»Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern.
»I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga.  (Mc 9,38-48)

dijous, 20 de setembre del 2018

¿PER QUÈ HO OBLIDEM?

Evangeli i comentari de José Antonio Pagola

Diumenge 25 durant l’any – B (Marc 9,30-37)

Sortint d'allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: --El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.
Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: --Què discutíeu pel camí?
Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir:--Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots.
Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué  --Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.
Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres  (Mc 9,30-37)

dijous, 13 de setembre del 2018

PRENDRE JESÚS SERIOSAMENT


Diumenge 16 de setembre. Evangeli i comentari 
Lectura primera Is 50,5-9a
He parat l'esquena als qui m'assotaven
Lectura segona Jm 2,14-18
Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta
Evangel i Mc 8,27-35i
Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: --Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren: --Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà: --I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon: --Tu ets el Messies.
Però ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
 ......
Llavors començà a instruir-los dient: --Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.
I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: --Vés-te'n d'aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.
Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué: --Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. (Mc 8,27-35)
Comentari: José Antonio Pagola

Diumenge 24 durant l’any – B (Marc 8,27-35)


divendres, 7 de setembre del 2018

GUARIR LA SORDESA


Evangeki i comentari de José Antonio Pahola

Diumenge 23 durant l’any – B (Marc 7,31-37)

Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: -- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»
A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien: --Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin. (Mc 7, 31-37)