Apunts
de cristologia
La
mort, era la manifestació suprema del pecat i la ruptura amb Déu. Ara és la
manifestació suprema de l'amor i la reconciliació; s'ha convertit en font de
vida per a tots nosaltres. Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb
la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i,
per mitjà de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la
immortalitat. (2 Tm 1, 7-10).
Al llarg dels segles,
s'ha vist la creu com un ritu de sang que ha apaivagat la ira de Déu, com el
sacrifici de l'única víctima agradable al Pare, la pena amb la qual ha estat
expiat el càstig infinit merescut pels nostres pecats, el rescat ofert per la
nostra redempció, la reparació necessària per satisfer a Déu, etc.
Però
pels primers creients, la mort de Jesús a la creu no era un esdeveniment aïllat
sinó eÉs el gest que resumeix i on culmina tota la seva vida. Jesús ha anat
morint per al Pare i pels homes dia rere dia. Per això, des del seguiment al
crucificat els cristians anem donant sentit al sofriment de cada dia i a la mort.
La
mort no ha perdut el seu caràcter tràgic, però ha canviat de signe pel creient.
Ja no és el final de tot. El cristià no mor per quedar mort sinó per
ressuscitar.
El cristià, més que
preparar-se per una bona mort, ha d'aprendre a "morir bé"; desvivint-se
per la construcció del Regne. Aleshores, el Baptisme cobra un sentit
sacramental, ens comprometem a viure la vida "morint en Crist", i
l'Eucaristia ens va ajudant a assimilar la mort de Jesús per participar també
un dia de la seva resurrecció. I, des d'aquesta esperança aprenem a afrontar
amb un altre sentit l'envelliment i la mort de les cultures, de les idees, de
la creació entera. Tot el que viu, camina d'alguna manera cap a la mort. Però
Crist l’ha vençut.
Seguir Jesús és seguir
a Algú que ha acabat executat pels homes. Ser fidel a Algú que ha estat
perseguit i condemnat per l'escàndol provocat amb el seu missatge i la seva
actuació. Seguir el Crucificat és prosseguir la seva obra, construir el Regne
de Déu, defensar la causa de l'home, oferir gratuïtament el perdó, servir al
germà i saber que aquesta actuació ens portarà patiment. El creient, no vol el
patiment, però accepta seriosament la inseguretat, el sofriment, la solitud,
l'alienació, el dolor, el costat fosc i negatiu de la vida. Però amb Crist i
des de Crist descobreix que també aquí hi pot haver salvació i alliberament.
Des de Crist tracta de descobrir quina és la manera més humana i alliberadora
d'assumir i viure el sofriment propi i aliè.
Creure en el
Crucificat no suprimeix el mal. El mal continua sent una cosa dolenta i inhumà,
però es pot convertir en el lloc més eficaç, realista i convincent de viure la
fe en el Pare i la solidaritat amb els homes. Per això el cristià va descobrint
que fins i tot el sofriment pot ser alliberador quan es viu amb l'esperit del
Crucificat.
Pagola ens invita a descobrir
noves possibilitats de seguir avui al Crucificat: preferint sofrir injustament
abans de col·laborar amb la injustícia; saber patir el mal abans de cometre el
mal, compartir el patiment dels injustament maltractats; acceptar la
inseguretat i els riscos propis d'una vida conseqüent amb la fe cristiana;
acceptar les conseqüències doloroses d'una defensa clara i ferma de la
justícia, la veritat i la llibertat; acceptar la inseguretat, la manca de poder
i la debilitat del que vol actuar amb honradesa humana i senzillesa evangèlica;
saber comprendre el valor d'una vida austera i equilibrada enmig de la nostra
societat de consum i benestar.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada