DEL BAPTISME DE JOAN AL DE JESÚS

1a Trobada.-

El bateig de Joan era amb aigua (purificació), el de Jesús és en esperit (i en foc). «L’aigua prefigurava el baptisme que ara us salva i que no és una neteja del cos, sinó un compromís amb Déu de viure amb rectitud de consciència, gràcies a la resurrecció de Jesucrist» (1Pe 3,21). L’esperit ens nodreix en l’amor, i el foc -que ens dona calor i vida-, con en temps de Jesús a la vall de la Geenna, va consumint interiorment tot allò que ens impedeix reeixir en la bondat.

Molts fariseus anaren al Jordà per rebre el baptisme i obtenir el perdó, però sense convicció. Joan els diu: «Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió». (Mt 3, 7-8) 

Jesús, ja esdevingut Crist, es presentà als deixebles dient-los-hi: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,21-22)               

Els fruits del baptisme s’expressen vivint no segons les tendències del món sinó fent la voluntat de Déu; vivint de forma preventiva. Pau ens exhorta amb allò de: «Venç el mal amb el bé» (Ro 12,21). Jesús recomanava una nova manera de viure: «Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit [...]. Vosaltres busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més» (Mt 6,31-33)

Ha dit algú que «el mal es presenta com l’únic objecta que truca al nostre enteniment com una veritable evidència». L’evidència del mal és una constant en el món i se’ns presenta de formes diverses i subtils: poder, riquesa, sexe, notorietat... «Molts viuen com enemics de la creu de Crist. La seva fi serà la perdició, el seu déu és el ventre i posen la seva glòria en les parts vergonyoses» (Fl 3,18-19)

El baptisme de Joan assumeix la justícia, no l’elimina pas, Quan el principal concepte ètic diu: «No mataràs», l’esperit potencia el seu sentit, dient: «reconciliat», «perdona»... Així ho explica Leonardo Boff: «No n’hi ha prou en dir no mataràs o no cometràs adulteri, la ira i la mirada cobdiciosa ja són pecat. Per què? Doncs perquè no n’hi ha prou en combatre les conseqüències, primer cal eliminar les causes» (cf. Mt 5,22-28). Es tracta de la «dimensió imprescindible del testimoniatge cristià» (Joan Pau II)

«Avui dia, a l’Església catòlica, coexisteixen els de tarannà observant (religiositat de tipus ètic) i els de tarannà contemplatiu (místic), la disciplina acceptada des de l’exterior distinta a l’entrega confiada a l’amor més gran» (Rovira Belloso, Qui és Jesús de Natzaret, ps. 41-42). Les dues, diu el mateix autor, tenen: «virtuts, mancances i exageracions». Però per Karl Rahner, «El cristià del segle XXI serà místic o no serà»

La mística, ha escrit Raimon Pannikar, és «una realitat present en tota la història de la humanitat i una paraula ambivalent que suposa tenir els ulls molt desperts: el sensible, el racional i l’espiritual (l’ull de la fe)» (De la mística. Experiencia plena de la vida)

Els batejats hem estat sepultats en Crist. «O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?» (Ro 6,3) El baptisme de regeneració infon la gràcia: «I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció». (Ro 6,5)  

Salvador Sol