SOBRE ELS EVANGELIS DE LA INFÀNCIA.

Apunts.- 2a. SESSIÓ. 

Aquests evangelis de Mateu i de Lluc –diu Rovira Belloso- són meditacions teològiques sobre fets produïts en la història (per exemple, la col·laboració de Maria a l’obra de la salvació i el naixement de Jesús), o bé són escenes simbòliques, que no es presenten com a dades històricament comprovables, però que “signifiquen” moments espiritualment importants en la infància del Messies, d’un alt valor teològic: l’ajut de Maria a la mare de Joan, símbol de l’amor fratern; la presentació al Temple i l’episodi de Jesús perdut i trobat, símbols de la dedicació de Jesús al Pare; el relat dels mags, imatge de la recerca del Messies que faran totes les nacions; i la fugida a Egipte, en la qual Jesús reviu l’èxode de tot el poble, del qual Ell és representant...).

Són evangelis que ensenyen que en les coses petites hi ha el què és més gran. Marc ho magnifica: “Us asseguro que qui no acull el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas”. (Mc 10,15).

Déu es dona al qui és petit, humil i senzill. (Mt11,25) Si acollim el més petit acollim el Tot de Déu.

Marc ens presenta una viuda pobra i vella tirant dues monedes petites “de coure”. La viuda sap unir gratuïtat, pobresa i generositat; ha donat el què tenia. (cf. Mc 12,41-44).

Jesús ens ha deixat uns camins, unes formes d’existència que ens ajuden a dur no només la vida dels sentits sinó la vida segons l’Esperit, que ens orienten vers Déu: la fe, l’esperança i l’amor. Són uns itineraris o paradigmes cristians que brollen de les narracions i del misteri de Nadal.

1.- La interioritat.- Que neix i creix en el silenci i en la humilitat. “Maria conservava totes aquestes coses en el seu cor i les meditava”. I feia un cant de lloança: “La meva ànima magnifica el Senyor”

2.- La Llibertat en Déu.- Com a diàleg positiu amb Déu. L’encarnació de Déu ha brollat en la llibertat d’una noia senzilla. “Que es compleixin en mi les vostres paraules”.

3.- El silenci.-  La “Paraula” parla des del silenci. La mateixa Paraula ens fa de coixí de silenci perquè l’orella pugui escoltar Jesús: “no us n’adoneu?; no ho sentiu?”, (Is 43,19).

4.- La nit.- Pau diu que nosaltres no som de la nit sinó del dia. La nit és el moment d’incertesa, d’esglai i de bloqueig. Però, la nit és oberta a la glòria de Déu. Al voltant del Messies, es fa un camí pacífic però esforçat cap al Regne de Déu, i ens col·loca entre la nit del món i la llum del Regne.         

5.- La pobresa.- En el pelegrinatge cap a Betlem la pobresa es manifesta en el viatge: no hi ha posada, no hi ha comoditats. no hi ha privilegis. Hi ha l’amor de Maria i Josep, la solidaritat dels pastors...

6.- La pau.- La pau és estar bé amb Déu. El missatge de Nadal és: Pau als homes que Déu estima.

7.- La joia o l’alegria perfecta.- La pau i la joia van sempre unides. “Joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat delícies per sempre” (Sa 16,11).

8.- L’èxode.- Cal veure la Sagrada Família pas a pas vers l’Egipte mític i real. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el meu fill. (Mt 2,15). fugida y èxode són camins del Regne. 

9.- La presència de l’altre.- “Ens ha nascut un infant; ens ha estat donat un fill” (Is 9,5). No tenim pas sota control la presència de l’Altre, però l’Altre arriba sempre. Com els deixebles d’Emaús sempre estem acompanyats per l’Altre, misteriós, fugisser, però ben real.

10.- L’amor i el servei.- Quan des del silenci, des de la nit o la tribulació sortim de nosaltres mateixos i entrem en relació amb els altres, fent-los el bé dels que estan necessitats, és segur que estimem.

11.- Adoració, lloança, acció de gràcies.- Els mags no són només el símbol de la vinguda de tots els pobles per adorar el Messies, sinó que dibuixen l’estructura de l’home interior, capaç de posar-se en camí, a través de les contingències de la història, per adorar l’Absolut.

12.- El pressentiment de la Creu.- Nadal i sant Esteve: naixement, vida i martiri. Des de Nadal ens és donada la possibilitat de fer de la creu de Jesús el pas que ens fa entrar al Regne.

 Salvador Sol