Apunts.- 2a. SESSIÓ.
Aquests evangelis
de Mateu i de Lluc –diu Rovira Belloso- són meditacions teològiques sobre fets
produïts en la història (per exemple, la col·laboració de Maria a l’obra de la
salvació i el naixement de Jesús), o bé són escenes simbòliques, que no es
presenten com a dades històricament comprovables, però que “signifiquen”
moments espiritualment importants en la infància del Messies, d’un alt valor
teològic: l’ajut de Maria a la mare de Joan, símbol de l’amor fratern; la presentació al Temple i l’episodi de
Jesús perdut i trobat, símbols de la
dedicació de Jesús al Pare; el relat dels mags, imatge de la recerca del Messies que faran totes les nacions; i la
fugida a Egipte, en la qual Jesús reviu
l’èxode de tot el poble, del qual Ell és representant...).
Són evangelis que
ensenyen que en les coses petites hi ha
el què és més gran. Marc ho magnifica: “Us asseguro que qui no acull el
Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas”. (Mc 10,15).
Déu es dona al qui és petit, humil i senzill. (Mt11,25) Si acollim el més petit acollim el Tot de Déu.
Marc ens presenta
una viuda pobra i vella tirant dues monedes petites “de coure”. La viuda sap
unir gratuïtat, pobresa i generositat; ha donat el què tenia. (cf. Mc
12,41-44).
Jesús ens ha deixat
uns camins, unes formes d’existència que ens ajuden a dur no només la vida dels
sentits sinó la vida segons l’Esperit, que ens orienten vers Déu: la fe, l’esperança i l’amor. Són uns
itineraris o paradigmes cristians que brollen de les narracions i del misteri
de Nadal.
1.- La interioritat.- Que neix i
creix en el silenci i en la humilitat. “Maria
conservava totes aquestes coses en el seu cor i les meditava”. I feia un
cant de lloança: “La meva ànima
magnifica el Senyor”
2.- La Llibertat en Déu.- Com a diàleg positiu amb Déu. L’encarnació de Déu
ha brollat en la llibertat d’una noia senzilla. “Que es compleixin en mi les
vostres paraules”.
3.- El silenci.- La “Paraula” parla des del silenci. La mateixa Paraula ens fa de coixí
de silenci perquè l’orella pugui escoltar Jesús: “no us n’adoneu?; no ho
sentiu?”, (Is 43,19).
4.- La nit.- Pau diu que
nosaltres no som de la nit sinó del dia. La nit és el moment d’incertesa,
d’esglai i de bloqueig. Però, la nit és oberta a la glòria de Déu. Al voltant del Messies, es fa un camí
pacífic però esforçat cap al Regne de Déu, i ens col·loca entre la nit del món
i la llum del Regne.
5.- La pobresa.- En el
pelegrinatge cap a Betlem la pobresa es manifesta en el viatge: no hi ha posada,
no hi ha comoditats. no hi ha privilegis. Hi ha l’amor de Maria i Josep, la
solidaritat dels pastors...
6.- La pau.- La pau és estar bé amb Déu. El missatge de Nadal
és: Pau als homes que Déu estima.
7.- La joia o l’alegria perfecta.- La pau i la joia van sempre unides. “Joia i festa a desdir al teu
davant; al teu costat delícies per sempre” (Sa 16,11).
8.- L’èxode.- Cal veure la
Sagrada Família pas a pas vers l’Egipte mític i real. Així es va complir allò
que el Senyor havia anunciat pel profeta: D'Egipte he cridat el
meu fill. (Mt 2,15). fugida y èxode són camins del Regne.
9.- La presència de l’altre.- “Ens
ha nascut un infant; ens ha estat donat un fill” (Is 9,5). No tenim pas sota
control la presència de l’Altre, però l’Altre arriba sempre. Com els deixebles
d’Emaús sempre estem acompanyats per l’Altre, misteriós, fugisser, però ben
real.
10.- L’amor i el servei.- Quan
des del silenci, des de la nit o la tribulació sortim de nosaltres mateixos i
entrem en relació amb els altres, fent-los el bé dels que estan necessitats, és
segur que estimem.
11.- Adoració, lloança, acció de gràcies.- Els mags no són només el
símbol de la vinguda de tots els pobles per adorar el Messies, sinó que
dibuixen l’estructura de l’home interior, capaç de posar-se en camí, a través
de les contingències de la història, per adorar l’Absolut.
12.- El pressentiment de la Creu.- Nadal i sant Esteve: naixement, vida i martiri. Des de Nadal ens és
donada la possibilitat de fer de la creu de Jesús el pas que ens fa entrar al
Regne.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada