LES TEMPTACIONS DE JESÚS.-

Apunts, 1a  Trobada (Curs 2013-2014).

 «Els relats de las temptacions (ens diuen que) Jesús, després del baptisme va romandre al desert i va sofrir atacs diabòlics» (J.Dupont, O.S.B.)  

·     Només en la mesura en que ha anat coneixent Déu, Jesús ha pogut saber qui és el Diable i derrotar-lo.

·     La revelació de Déu i la del Diable es troben vinculades en el mateix context de “desert” on Jesús ha estat, per un temps, company del Baptista.

·     Jesús entén que ja no és temps de batejar, esperant el que vingui després, sinó oposar-se directament i vèncer Satan. 

·     Jesús no inicia la seva missió del Regne a cegues, sinó que ha descobert i superat els poders que s’oposaven a aquests Regne, vinculats al diner (pa), triomf polític (regne del món) i la imposició religiosa (miracles). (Xabier Pikaza, El blog de X. Pikaza)

Els evangelistes no han distribuït les temptacions de Jesús, al llarg de la seva vida, sinó que les han agrupat just al començament de la seva vida pública,[...] Ajuntar les temptacions amb el baptisme té el sentit d’explicar que l’Esperit que es manifesta en el baptisme (teofania) és el mateix que impulsa Jesús al desert.  (José I. González Faus, La nueva humanidad)

·  Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» [...] Cadascú és temptat pels propis desigs, que l'atreuen i el sedueixen. (Jm 1, 13-14)

·  Sant Agustí.- La vida, mentre dura la nostra peregrinació, no pot estar lliure de temptacions; [...] ningú es pot conèixer a si mateix si no és temptat. (Com. del Salm 60).

Les temptacions (referides a Israel).- «No hi ha dubte que més de la meitat dels relats de Mateu i Lluc estan construïts amb cites del Deuteronomi». (J.Dupont, O.S.B.) i dels salms.
«L’experiència d’absoluta fiabilitat passa per la crisi típica de totes les relacions humanes: sovint aquesta confiança sembla veure’s defraudada i es desperta un dubte inevitable: és que Déu falla? Això és el que es pregunta Job, mentre els profetes d’Israel no es cansen de repetir: falla el poble, falla l’home!» (G. Faus, Unicitat de Déu, CJ 180)

·     En què falla el poble? En què falla l’home/dona?

·     Volent prescindir de Déu o pretenent utilitzar-lo en benefici propi. (Temptació latent)
·     Sant Agustí.- «La temptació pot consistir en aquestes dues coses: o en l’esperança d’aconseguir alguna comoditat temporal, o en el temor a perdre-la» (Sobre el Sermó de la Muntanya, 2).

 ·   Orígenes.- «Cal pregar no per deixar de ser temptats -cosa impossible - sinó per no ser enredats por la temptació» (Trat. sobre l’oració, 29).

Simone Wei.- «actualment, qui pensa en Crist com un condemnat de dret comú. [...[ L’Església, certament, no [...] i això duu a una falsificació de la seva creu i de la revelació de Déu en ella». La divinitat de Jesús deixa així de ser l’escàndol d’un Déu “delinqüent”. (G. Faus, Por de Jesús, Q.CJ-163).

«És diabòlic organitzar la religió com un sistema de creences i pràctiques que donen seguretat. No es construeix un món més humà refugiant-se cadascú en la seva pròpia religió. Cal assumir, a voltes, els compromisos arriscats, confiant en Déu, com Jesús». (J.A.Pagola, Hacernos discípulos de Jesús)

«No li va resultar gens fàcil a Jesús mantenir-se fidel a la missió rebuda del seu Pare, sense desviar-se de la seva voluntat. [...] Les temptacions li venien fins i tot dels seus deixebles més estimats.  

Ens cal identificar, avui les temptacions de la jerarquia, dels cristians i de les comunitats. Fer-nos-en conscients i afrontar-les com ho va fer Jesús, com a primer pas per a seguir-lo amb fidelitat. Una Església que no és conscient de les seves temptacions, falsejarà aviat la seva identitat i la seva missió» (J.A. Pagola, Comentari: Evangeli Mt 4,1-11)

 

Salvador Sol