Els dies 2 i 3 d’abril vam assistir al XXIII Fòrum «CRISTIANISME I MÓN D’AVUI» de València. Son dues jornades en les que una bona colla de cristians d’aquelles diòcesis escolten ponències, comparteixen experiències i celebren la fe de forma conjunta i entusiasta. Els ponents van ser: el teòleg José Antonio Pagola, el catedràtic de cristologia Javier Vitoria, i la filòloga i teòloga Rosa Cursach. També vam poder escoltar els testimonis de vida compromesa en la causa de Jesús, de la murciana Concha Cañete (comunitats cristianes populars), i el mallorquí Joan Carrero (fundació S’Olivar). El moment de més participació va ser el treball realitzat en els deu grups de treball relacionats amb temes pastorals, socials i polítics. El moment culminant va ser la concelebració eucarística, amb la que va acabar el Fòrum.
El primer dels ponents va estar José Antonio Pagola. L’interès per escoltar aquests teòleg, tant discutit pel seu llibre: Jesús. Aproximación historica, va quedar totalment satisfet. Pagola té un verb exquisit i explica les coses difícils de forma entenedora, amb una fluïdesa verbal que evita la distracció i l’avorriment. Els més de vuit-cents inscrits, segons l’organització, no vam quedar defraudats. El ponent va explicar el Jesús humà, situant-lo en el context històric en que les últimes investigacions el situen. Sens dubte que Jesús segueix desvetllant el màxim interès, quan s’explica la seva implicació amb el projecte de Déu per a l’home-dona. L’enfrontament que va tenir amb la Conferència Episcopal Espanyola, a qui sembla que va molestar que s’expliqui la vida de Jesús i la seva humanitat, a la llum de les actuals investigacions arqueològiques i sociològiques del Israel del s.I. La CEE va criticar que «l’autor semblés suggerir de forma indirecta que algunes de les propostes fonamentals de la doctrina catòlica no tenen el seu fonament històric en Jesús»
El problema rau en fer una lectura excessivament simplista dels escrits historico-crítics. Pagola, en el seu llibre, dóna per suposat que Jesús era el Verb que es va fer home, com s’afirma en el pròleg de l’evangeli de Joan. Ho va reiterar explícitament en resposta a una pregunta que li qüestionava el mateix que els bisbes espanyols. El que ell pretén és situar-lo històricament, com queda explicitat en el subtítol del llibre. La seva condició divina, de que parlava Pau, no la nega en cap moment; queda implícita. Però com es sabut, a instàncies de la CEE el llibre es va retirar de la venda.
El que sí en va fer una lectura positiva va estar el cardenal de la cúria i teòleg de prestigi Gianfranco Ravasi, que en un escrit a «Il Sole, 24 Ore», el 5 de desembre de 2010, en va fer un gran elogi. Aquestes afirmacions van desautoritzar el segrest de la publicació. Al Fòrum, algú comentava que els més de vuitanta mil exemplar venuts ha estat gràcies a la publicitat que del llibre n’han fet els bisbes; «uns excel·lents promotor comercials».
Tornant al Fòrum cal comentar que un dels encerts d’aquests tipus de trobades són els grups de treball- la gent, en petits grups, iguals entre iguals, s’esplaia participant, exposant dubtes i experiències, sobre allò que ens reconeixia Julio Ciges (fundador i ànima del Fòrum), la dificultat de traduir en acció pastoral el que els ponents exposen de forma brillant però en teoria.
Malgrat aquestes dificultats, en el Fòrum es respirava un ambient d’alegria, de retrobament... Així devia ser quan en temps de Jesús els jueus es trobaven a Jerusalem per a celebrar la Pasqua. El cristianisme és joia, i aquesta va ser la tònica del Fòrum. Amb joia es va celebrar l’Eucaristia, i amb joia ens vam acomiadar, fins el proper any.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada