Pagola, seguint els investigadors ens diu que hi ha una dada certa: Jesús fou «condemnat a mort durant el regnat de Tiberi pel governador Ponç Pilat». L’autor ja ens adverteix que en el seu llibre «Jesús» presenta «una aproximació històrica» del personatge, un anàlisi crític dels fets, sense entrar en discussió, ni negar, tot allò que pels cristians és objecta de fe.
Jesús havia condemnat públicament el sistema del temple i anunciava un regne en tot diferent a la pax romana. Pels jueus el temple és sagrat, i pels romans, amb l’Imperi no si juga. «L’ordre de detenció parteix, segurament del gran sacerdot». Tot i que qui el va condemnar a la creu va estar Pilat. Malgrat que fos qui va tenir l’última paraula, «la tradició el disculpa». Lluc posa en boca del procurador: «Jo no he trobat que hagi comès res que mereixi la pena de mort». Mateu diu que: «es rentà les mans». Joan destaca: «els el va entregar perquè fos crucificat». La covardia de Pilat rau en la por que Jesús pogués revelar-se contra Roma. Però, «la tradició disculpa els romans, amb la innocència de Pilat» i determina que «Els culpables de la crucifixió i mort del Messies, Fill de Déu, són els jueus» que no van entendre que el projecte de Déu no s’estava complint en el temple. « Els que irrompen a l'hort de Getsemaní són les forces de seguretat del temple, no pas els soldats romans de la torre Antònia»
«Caifàs [el gran sacerdot], governava el temple i la ciutat santa, i era la màxima autoritat del poble jueu en tot l’Imperi». Emparentat con estava amb la família d’Annàs, la seva actuació era la de servir als romans «mantenia bones relacions amb Pilat» i «acaparar [per ell i la seva família] dels càrrecs més influents i rendibles del temple». «El clan sacerdotal dels Annàs va deixar en la tradició jueva ell record d’una família rapinyaire».
Jesús és condemnat a mort, doncs, no perquè es proclami Messies. Ell «en cap moment manifesta aquesta pretensió». El què de veritat els preocupa és que es tracta «d’un fals profeta que s’està convertint en un perill per a tots». «L’atac al temple és, sens dubte, la causa principal de l’hostilitat de les autoritats jueves contra Jesús i la raó decisiva del seu lliurament a Pilat». «La seva actuació contra el temple és una amenaça per a l’ordre públic». «El prefecte coneixia bé el perill potencial que representava qualsevol alteració de l’ordre a Jerusalem, sobretot en un ambient de pasqua».
La detenció de Jesús omple de por als seus seguidors que s’escampen per la galilea, malgrat que les autoritats no van contra ells. El càstig només serà per Jesús, però amb una crueltat que vol ser exemplificant. «A Jerusalem només queden algunes dones» de les que el seguien. Però els que l’havien estimat, encara que allunyats, el segueixen estimant.
En realitat la condemna a Jesús és una sentència contra el poble jueu, que no ha estat a l’alçada, com a poble escollit, de la promesa. Així ho explica Pagola. I, a la vegada: «El crucificat es converteix en model pels cristians que estan patint persecució»
Salvador Sol
En Jaume Rosal ens ha tramès aquests comentari.
ResponEliminaBe, jo no diria que la sentencia de la mort de Jesús no va recaure solament sobre el poble jueu, sinó també contra tots els que d’una manera o altre mantenien privilegis ja fossin jues, roman, zelotes, samaritans etc, és a dir; contra tos el privilegiats d’aquell temps. Si aquets fets els transportarem als nostres temps; contra qui hauria de recaure la sentencia de la mort de Jesús? és evident que recaurien pels mateixos que avui en dia mantenen privilegis emanats de la societat que vivim, la prova la tenim en que tots els que ens considerem seguidors de Jesús d’una forma més o menys directe en patim les conseqüències de la seva denuncia contra els qui en aquell temps “tallaven el bacallà” I asclà que nosaltres també ens espantem de la seva ira quan els denunciem de les seves tramoies per conservar els seus privilegis, ja que de fet és aixo el que em de fer, o sia fer el mateix que feia Jesús en el seu temps, per aixo nosaltres també som acusats com Ell de pervertí la societat i en conseqüència som acusats i condemnats per “l’orde establert”. Ara be, jo pregunto: davant d’aquestes acusacions qui ens defensa? si tinguéssim diners podríem optar per un bon advocat , però,,, és que si tinguéssim dines segurament ja no estaríem acusats per l’ordre establert (...) tot i així sabem que un advocat casta dines com més diners tens més et podran defensar, així que... qui va defensa Jesús? uns s’escapolien per aquí, uns altres per allà, i tots sabem que inclús tot i estan clavat en la creu es va queixa al seu Pare per haver-lo abandonat (...)Aquí Jesús ens va deixar tot una mostra de saviesa, es adir, quan Ell ja en va deixar dit: -quan os trobeu cansats afeixugats veniu a mi i jo os alleujaré- que volia dir? pues que el millor defensor que podem trobar es Ell mateix,,, sí, quan ens trobem cansats, abandonats, traïts, desmoralitzats,,, anem a Ell aixequem la vista i el vèiem clavat en la creu, -i es que amics-; sí a Ell el van crucificar per fer la voluntat del seu Pare, cal pensar que si nosaltres volem ser seguidors de Ell no escaparem de esser denunciats, descriminats, traïts etc. És per tot aixo que entenc que el millor advocat que podem trobar és Ell mateix clavat en creu, i ¡deu nido com en alleugera! i si no, proveu-ho i ja me’n tornareu contesta (...)
Jaume Rosal