Apunts 1a Trobada
Des del s.XIX
que s’investiga en el coneixement del Jesús terrenal, per tal de situar-lo en
la història de la humanitat i la seva significació en el passat i el present. La
investigació recent no nega les categories de la filosofia grega: naturalesa,
persona, substància... però es decanta més per la qüestió antropològica i és
mostra crítica amb la presentació del Crist espiritualista, desvinculat de la
història.
Jesucrist
desperta «interès i fascinació» als artistes i intel·lectuals, presentant-lo
com un personatge «desestabilitzador de l’ordre religiós i polític».
La cristologia tradicional ha
presentat Jesús, i el seu missatge, amb
categories de cultura occidental. Però avui, altres cultures reclamen el seu
reconeixement. D’aquí l’exigència del diàleg interreligiós. Raimon Panikkar
criticava que les religions abrahàmiques haguessin aplicat el principi de
propietat privada, a allò que és diví (sic). «Sense diàleg –puntualitza
Panikkar- el ser humà s’ofega i les religions s’aniquilen»
Una
actualització cristològica ha de tenir present:
a) «La nova
consciència ecològica». Des de Descartes,
Galileu, Newton, etc. S’ha creat un model insostenible que posa la naturalesa
al servei de l’ésser humà, que usa i abusa d’ella sense límit ni control. Per
la teòloga Sallie Mc Fague. «la presència de Déu no es dóna només en
Crist sinó en la totalitat del món».
b) «La revolució feminista» Elisabeth Johnson –teòloga feminista-, argumenta: la
interpretació sexista de Jesús, s’ha elevat a condició essencial per a la seva
funció, bloquejant les dones, per raó de sexe, però no per la seva missió
redemptora. On radica, doncs, la dificultat?.
c)
«L’horitzó ètic». L'ètica de Jesús posseeix aquestes característiques:
- És
una ètica d'alteritat, generadora d'un
teixit social i comunitari,
el principi és el reconeixement i acollida de l'altre com a diferent, però
amb la seva identitat i dignitat.
- És
una ètica de la compassió,
regida pel principi-misericòrdia:
sensible al sofriment de les víctimes, que treballa per l'eliminació de les causes.
- És
una ètica d'alliberament, que tendeix a eliminar les opressions -de caràcter
cultural, ètnic, social, econòmic, religiós,
ecològic i de gènere-. El principi universal
crític que guia aquesta ètica és «alliberar al
pobre i oprimit i instaurar
la justícia ».
- És
una ètica de la solidaritat;
una solidaritat que amplia el món del «nosaltres».
«La investigació històrica no
dificulta pas la fe sinó que li aporta garantia». (A.Schweitzer, 1950) Per què?
Doncs, perquè ajuda a redescobrir el fonament històric i la dimensió
alliberadora del cristianisme.
A molts intel·lectuals,
científics i artistes els atrau el personatge Jesús de Natzaret i el fet que
essent tant important la seva biografia sigui tant escassa.
La investigació científica no
pretén elucubrar sobre Jesús de Natzaret, el Crist sinó donar sentit als textos
evangèlics; respondre avui a la pregunta: I
vosaltres, qui dieu que sóc? Els creients, des de la fe, diem com Pere: Tu ets el Messies. Però
tanmateix la història ens diu que es tracte d’Un jueu marginal (J.P.Meier); un laic pobre, procedent d’una zona rural i revolucionària,
considerat perillós, subversiu i menyspreable pel poder del seu temps
Notes
de: Salvador Sol, Sobre el llibre 10
Preguntas clave sobre Jesús de Nazaret, de Juan-José Tamayo Acosta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada