PASSIÓ PER DÉU I COMPASSIÓ PER A L’ÉSSER HUMÀ

Comentari a l’evangeli (Mt 22,34-40) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, quan els fariseus s'assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d'aquests dos».

Comentari.-

Quan obliden allò essencial, fàcilment les religions s’endinsen per camins de mediocritat pietosa o de casuística moral, que no només incapaciten per a una relació sana amb Déu, sinó que poden fer mal a les persones greument. Cap religió no s’escapa d’aquest risc.

L’escena que es narra als evangelis té com a rerefons una atmosfera religiosa en què sacerdots i mestres de la llei classifiquen centenars de mandats de la Llei divina en «fàcils» i «difícils», «greus» i «lleus», «petits» i «grans». Gairebé impossible moure’s amb un cor sa en aquesta xarxa.

La pregunta que plantegen a Jesús cerca de recuperar allò essencial, descobrir l’«esperit perdut»: quin és el manament principal?, què és essencial?, on és el nucli de tot plegat? La resposta de Jesús, com la de Hillel i altres mestres jueus, recull la fe bàsica d’Israel: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament». «Estima els altres com a tu mateix».

Que ningú pensi que, en parlar de l’amor a Déu, s’està parlant d’emocions o sentiments cap a un ésser imaginari, ni d’invitacions a pregàries i devocions. «Estimar Déu amb tot el cor» és reconèixer humilment el Misteri últim de la vida; orientar confiadament l´existència d´acord amb la seva voluntat: estimar Déu com a Pare, que és bo i ens estima.

Tot això marca decisivament la vida, ja que vol dir lloar l’existència des de la seva arrel; prendre part a la vida amb gratitud; optar sempre per allò bo i bell; viure amb cor de carn i no de pedra; resistir-se a tot allò que traeix la voluntat de Déu negant la vida i la dignitat dels seus fills i filles.

Per això, l’amor a Déu és inseparable de l’amor als germans. Així ho recorda Jesús: «Estima els altres com a tu mateix». No és possible l’amor real a Déu sense escoltar el patiment dels fills i filles. Quina religió seria aquella en què la fam dels desnodrits o l’excés dels satisfets no plantegés cap pregunta ni inquietud als creients? No estan desencaminats els qui resumeixen la religió de Jesús com a «passió per Déu i compassió per la humanitat».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari