CONTRIBUIR A LA CONVERSIÓ DE L’ESGLÉSIA

Comentari a l’evangeli (Mt 23,1-12) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui "mestre". Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s'enaltirà serà humiliat, però tothom qui s'humiliarà serà enaltit».

Comentari.-

No són pas pocs els qui s’han allunyat de la fe, escandalitzats o decebuts per l’actuació d’una Església que, segons ells, no és fidel a l’evangeli ni actua en coherència amb allò que predica. També Jesús va criticar amb força els dirigents religiosos: «diuen i no fan.» Només que Jesús no es va quedar aqui. Va continuar cercant i convidant tothom a una vida més digna i més responsable davant Déu.

Al llarg dels anys, jo també he pogut conèixer, fins i tot de prop, actuacions de l’Església poc coherents amb l’evangeli. De vegades m’han escandalitzat, d’altres m’han fet mal, gairebé sempre m’han omplert de tristesa. Avui, però, comprenc millor que mai que la mediocritat de l’Església no justifica la mediocritat de la meva fe.

L’Església haurà de canviar molt, però l’important és que tots nosaltres revifem la nostra fe, que aprenguem a creure de manera diferent, que no visquem eludint Déu, que seguim amb honestedat les crides de la pròpia consciència, que canviï la nostra manera de mirar la vida, que descobrim allò essencial de l’evangeli i ho visquem amb goig.

L’Església haurà de superar les seves inèrcies i pors per encarnar l’evangeli a la societat moderna, però cadascú de nosaltres ha de descobrir que avui es pot seguir Crist amb més veritat que mai, sense falsos suports socials i sense rutines religioses. Cadascú de nosaltres ha d’aprendre a viure de manera més evangèlica la feina i la festa, l’activitat i el silenci, sense deixar-se modelar per la societat, i sense perdre la nostra identitat cristiana en la frivolitat moderna.

L’Església haurà de revisar a fons la seva fidelitat a Crist, però cadascú de nosaltres ha de verificar la qualitat de la seva adhesió a ell. Cadascú de nosaltres ha de cuidar la seva fe en el Déu revelat en Jesús. El pecat i les misèries de la institució eclesial no em dispensen ni em desresponsabilitzen de res. La decisió d’obrir-me a Déu o de rebutjar-lo només és meva.

L’Església haurà de despertar la seva confiança i alliberar-se de covardies i recels que li impedeixen encomanar esperança al món actual, però cadascú de nosaltres és responsable de la seva alegria interior. Cadascú de nosaltres ha d’alimentar la seva esperança acudint a la veritable font.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari aal comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 5 de novembre XXXI durant l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Contribuir en la conversió de l’Església, té com a fonament els fragments (1-12) dels capítol 23 de l’evangeli de Mateu.

Una nova homilia, aquesta quan s’està a punt de concloure la primera part del Sínode que, pel que sembla, les tradicions i les desviacions clericals són tan monstruoses que faria falta un terratrèmol per poder capgirar la dinàmica molt allunyada del missatge evangèlic i així poder recomençar de nou. En qualsevol cas, no perdem l’esperança i molt menys la fe, i com ens diu l’homilia cadascú de nosaltres ha de descobrir que avui es pot seguir Crist amb més veritat que mai, sense falsos suports socials i sense rutines religioses. 

Jesús, també va criticar els dirigents religiosos del seu temps: «diuen i no fan.» Només que Jesús no es va quedar aquí. Va continuar cercant i convidant tothom a una vida més digna i més responsable davant Déu. Al llarg dels anys, ens diu el Pagola també he pogut conèixer, fins i tot de prop, actuacions de l’Església poc coherents amb l’evangeli. De vegades m’han escandalitzat, d’altres m’han fet mal, gairebé sempre m’han omplert de tristesa. Avui, però, comprenc millor que mai que la mediocritat de l’Església no justifica la mediocritat de la meva fe.

L’homilia ens convida ha obviar el modus operandi de l’Església que: haurà de canviar molt, però l’important és que tots nosaltres revifem la nostra fe, que aprenguem a creure de manera diferent, que no visquem eludint Déu, que seguim amb honestedat les crides de la pròpia consciència, que canviï la nostra manera de mirar la vida, que descobrim allò essencial de l’evangeli i ho visquem amb goig. 

L’Església haurà de superar les seves inèrcies i pors per encarnar l’evangeli a la societat moderna, però l’homilia ens insisteix que cadascú de nosaltres ha de descobrir que avui es pot seguir Crist amb més veritat que mai, sense falsos suports socials i sense rutines religioses.

També és cert, com ens diu l’homilia, que L’Església haurà de revisar a fons la seva fidelitat a Crist, però cadascú de nosaltres ha de verificar la qualitat de la seva adhesió a ell, i que cadascun de nosaltres, ha de cuidar la seva fe en el Déu revelat en Jesús. El pecat i les misèries de la institució eclesial no em dispensen ni em des-responsabilitzen de res. La decisió d’obrir-me a Déu o de rebutjar-lo només és meva. L’Església haurà de despertar la seva confiança i alliberar-se de covardies i recels que li impedeixen encomanar esperança al món actual, però cadascú de nosaltres és responsable de la seva alegria interior. 

Al·leluia Mt 23,9a.10b

De Pare, només en teniu un, que és el del cel;

de Guia, només en teniu un, que és el Crist

Una homilia que de manera diàfana i contundent, ens convida a seguir Crist amb més veritat que mai, sense falsos suports socials i sense rutines religioses.

Tot el que ens diu l’homilia, en cap moment ens pretén allunyar-nos de l’Església. Tot al contrari ens convida a contribuir a la conversió de l’Església, ens invita a que l’Església no contribueixi a allunyar-nos de Jesús. Per contribuir a la conversió de l’Església, ens cal la pregaria, cert, però també la critica constructiva, la pressió sobre els clergues, bisbes i cardenals, per tal que entenguin –especialment aquells que defensen la tradició eclesial, equivalent al immobilisme- que la seva manera d’actuar, les seves opinions allunyades del missatge evangèlic i del testimoni de Jesús, no fan res més que allunyar a les noves generacions del camí que ens invita Jesús a seguir.